El miracle de Salma Paralluelo, l'atleta que juga a futbol amb “una cama més llarga que l'altra”

BarcelonaHi ha jugades que et poden canviar la vida. També hi ha moments en què cal prendre decisions importants que marquen un camí. Salma Paralluelo (Saragossa, 2003) va haver de triar entre el futbol i l’atletisme amb només 18 anys. Després de tres temporades combinant els dos esports professionalment al Vila-real, l’estiu del 2022 va rebre la trucada del Barça. Va ser mesos després de marcar un gol a l’estadi Johan Cruyff que va estar nominat als premis Puskas. Una proposta per jugar en un dels millors equips del món, però que l’obligava a deixar l’atletisme. “Anava sobrada als dos esports”, explica Diego Manero, fisioterapeuta del Vila-real que va estar amb ella durant la lesió de lligament encreuat anterior.

“Parlàvem cada dia, ella em deia i si accepto i d’aquí quatre o cinc anys torno a l’atletisme? Jo li vaig dir que era impossible, a la inversa encara hi havia opcions, fer dos cicles olímpics i amb 24-25 anys provar sort al futbol. L’atletisme t’exigeix estar al 120%, al futbol pots estar al 60%, fer gol i ets la millor del món”, repassa Félix Laguna, el seu entrenador a les pistes. El tècnic recorda que van ser dies de molts dubtes fins que va optar per acceptar el contracte amb el Barça.

Abans d’aquella decisió, Salma ja havia passat per un procés difícil arran d’una greu lesió del lligament encreuat anterior. L’aragonesa es va lesionar el 17 d’abril del 2021 en un partit amb el Vila-real contra el Granada, amb només disset anys. “Va ser un procés de recuperació en què ens vam haver d’adaptar, ja que també havíem de tenir en compte que feia atletisme. Mentalment, és una persona molt forta, amb un objectiu clar, treballadora i disciplinada”, rememora José Luis Villarroya, readaptador del Vila-real que va estar amb la futbolista durant el procés de recuperació.

Un talent desaprofitat

El talent de Salma Paralluelo és evident. En futbol, la jugadora aragonesa ha pujat dos cops al podi de la Pilota d’Or (2023 i 2024) i en atletisme té un gran palmarès en les categories inferiors. “No li ha anat malament al futbol, però no sabem què hauria passat a l’atletisme. Era un talent, no s'entrenava gens i guanyava contra gent que feia anys que s'entrenava”, comenta Laguna. “El Barça no és conscient del talent que té. És la persona més ràpida, més resistent i la que més salta de la lliga amb diferència, però no aprofiten les seves virtuts. És com tenir un Ferrari i només treure’l a passejar els dissabtes al matí”, afegeix qui va ser durant molts anys el seu entrenador.

Un problema relacionat amb la immediatesa del món del futbol. Davant d'un calendari atapeït amb partits cada tres dies, és complicat poder fer entrenaments específics per a les més de vint jugadores d’una plantilla. Tot i això, amb Salma Paralluelo es va fer una excepció la temporada passada. La futbolista aragonesa es va perdre els primers quatre mesos de competició per fer un treball específic individual. Segons ha pogut saber aquest mitjà, va ser la mateixa jugadora qui va demanar parar per recuperar-se completament.

Salma feia temps que jugava amb dolor al tendó rotulià, però sempre ho volia jugar tot. Unes molèsties que ja li van impedir donar el seu màxim rendiment als Jocs Olímpics de París 2024. Davant d’aquesta situació i la gran quantitat de partits que venien, va decidir parar i fer una “pretemporada” individualment. “Té una cama més llarga que l’altra, és com si et mires els dits i et compares el dit polze amb el dit petit. No tenia equilibrada una cama amb l’altra”, diu gent que coneix la futbolista.

Unes molèsties que van aparèixer al Barça a causa del canvi de dinàmica en el seu dia a dia. “Al Vila-real dividíem les càrregues amb l’atletisme, en què el tendó rotulià pot patir menys. En el moment que es dedica plenament al futbol, cal un període d’adaptació. A més, després d’una lesió al lligament encreuat, es pot patir del tendó”, comenta Villarroya. “Els primers mesos que està aquí a Vila-real no es va seguir un pla especial, més enllà de supervisar les càrregues i la fatiga. Quan es puja a Primera Divisió es regula i es combinen les dues disciplines pel que fa als entrenaments. Tot plegat, amb l’objectiu que pogués donar el màxim rendiment”, afegeix Manero.

Per on passa el seu futur?

Això va ser la passada temporada. Aquest any, la futbolista aragonesa també s’ha perdut el primer tram de curs per una ruptura parcial del lligament lateral intern del genoll esquerre que l’ha allunyat dels terrenys de joc durant tres mesos. Ja recuperada i amb bones sensacions, necessita agafar rodatge, tot i que el seu retorn al camp va ser amb gol. Fonts consultades per l’ARA asseguren que està molt còmoda a Barcelona, però són conscients que el pròxim mes de juny acaba contracte i d'ofertes no n'hi faltaran.