Txell Font: "Estic convençuda que hi ha vida fora del Barça"

BarcelonaTxell Font (Tagamanent, 2004) entra en una petita cafeteria que hi ha al davant de la Ciutat Esportiva Joan Gamper en què gran part de la plantilla del Barça femení és habitual. És filla i germana de porters barcelonistes, per la qual cosa arribar sota pals no ha estat cap sorpresa, tot i que el seu camí ha estat particular. Va començar a clavar puntades a la pilota envoltada de nens a la UE Centelles, l’equip d’un petit poble d’Osona, en totes les possibles posicions, fins que en un dels partits va faltar el porter i de retruc va acabar-hi ella sota pals. No va ser fins als 12 anys que va incorporar-se al conjunt blaugrana.

Aquesta temporada ha començat el curs d’entrenadora de la mà del Pep, el seu pare i el gran responsable del seu èxit. Era l'any 2007, quan la Gemma, la germana gran i actual portera suplent del Barça, començava a despuntar a l’equip del poble, envoltada de nens. Davant d’un vestidor que no acabava de convèncer el pare, aquest va decidir reunir diverses nenes d’Aiguafreda per crear el primer equip femení del club. Anys més tard, va repetir la mateixa fórmula amb la Txell i la UE Centelles. Encara avui continua implicat en tasques del club, les banquetes i el món del futbol femení.

Dissidència i rebel·lia: deixar anar per poder volar

Els que coneixen la Txell la descriuen com una persona nerviosa, introvertida i entremaliada. Malgrat la seva joventut, el seu palmarès ja inclou Copes del Món i Europeus en categories inferiors amb la selecció espanyola, un Guant d’Or i diverses Lligues amb el filial blaugrana. Té 21 anys, no concep l’inconformisme i compta amb una maduresa i perspicacitat sorprenent per la seva edat. Malgrat ser al club de la seva vida, a Barcelona no disposa dels minuts que li agradaria, per la qual cosa no li fa por abandonar el que considera casa seva en la recerca de noves oportunitats. Acaba contracte aquest estiu i, mentre manté converses amb el Barça, ja ha despertat l'interès de diversos clubs de les grans Lligues europees.

“Estic convençuda que hi ha vida més enllà del Barça. Tinc moltes amistats que han fet aquest pas i els ha anat molt bé. Els seus missatges són positius. Per què a mi no m'hauria d'anar bé? Soc al millor club del món, però no em fa por marxar per aconseguir el meu somni”, explica amb determinació. Un somni que implica tenir un rol protagonista en un equip de primer nivell, sense renunciar –diu amb un somriure– a poder tancar aquesta etapa amb un debut sota pals amb el primer equip blaugrana.

Tot queda en família

Tagamanent, un poble de 300 habitants, pot presumir d’haver estat el bressol de dues de les tres porteres del Barça. Immerses al Massís del Montseny, malgrat jugar i exercitar-se a Barcelona confessen que els hi és impossible abandonar la seva terra natal. La Gemma i la Txell porten pràcticament tota la vida al planter. I és que, des de ben petites, a casa han respirat aquella estima pel futbol i el Barça. El seu pare, també porter, va ser un dels primers residents de l’antiga Masia. Allà, va compartir residència amb figures com Àngel Pedraza, Guillermo Amor, Pep Guardiola o Tito Vilanova, entre d’altres. La petita de les Font va ser una de les nou primeres futbolistes a inaugurar la secció femenina de La Masia l’any 2021.

Porta amb normalitat el fet d’entrenar amb la seva germana, cinc anys més gran. “Som companyes d’equip, i per això ha d’haver-hi certa competència, però per sobre de tot som germanes i vull que les coses li surtin bé, que totes dues millorem”, assegura amb emoció. “A l’inici era una mica estrany, ara ho he normalitzat, igual que entrenar amb la resta de les millors jugadores del món. Soc professional i concebo el meu dia a dia com quelcom habitual”, conclou la jove portera.

Per la seva banda, la Gemma encara la seva catorzena temporada al Barça, la vuitena al primer equip, i a més de fer de germana gran també fa de xòfer cada dia en anar a entrenar plegades. Tot i això, les recomanacions les deixa de banda. “Som molt diferents. Ella té la sang d’orxata i mai es posa nerviosa, aleshores sempre he pensat que no calia donar-li cap consell perquè la veia molt còmoda”, sentencia la germana gran, consultada per telèfon sobre com és conviure amb una familiar tan pròxima al vestidor.

“La convivència a la porteria és excel·lent. Totes tres som conscients de quin és el nostre rol i què podem aportar”, confirma la Txell. A la Gemma, la coneix de sobres i de la Cata Coll, només parla meravelles: “Tractar amb ella és molt fàcil. M’ha ajudat molt des que vaig entrar en dinàmica al primer equip, tant dins com fora del camp. És una gran portera i, sobretot, una gran persona, sempre disposada a donar un cop de mà”, certifica la petita de les Font sobre la portera titular del Barça.