Aquest dilluns ja s'havien venut 45.000 entrades per al partit de tornada dels quarts de final de la Champions femenina que es disputarà al Camp Nou. La xifra és espectacular si es té en compte que el Barça va massacrar el Reial Madrid a l'anada per 2 a 6 i que el partit es juga enmig de Setmana Santa, però és evident que l'afició culer s'ha pres el partit com una festa a costa, esclar, del Madrid.
La superioritat de l'equip de Pere Romeu és tan aclaparadora que diumenge es va poder permetre rotar, donar descans i mesurar esforços i, tot i així, guanyar per 0-3 i clavar el cop definitiu a la Lliga, en què ja tenen ni més ni menys que 13 punts d'avantatge quatre dies abans de plantar-se a les semifinals d'Europa. L'única incògnita és saber per quants gols de diferència guanyaran perquè el Reial Madrid es converteixi en un parrac, una joguina en mans de les blaugranes. Que 45.000 persones ja hagin comprat l'entrada significa que l'orgull que senten per un equip llegendari, referent global del futbol femení, és immens i tenen ganes de donar-los les gràcies. Però també és una bufetada a la cara a un Madrid que continua sense acostar-se, per molt que ho anunciïn els altaveus mediàtics, al nivell d'excel·lència blaugrana.
Ni el canvi d'entrenador, ni els fitxatges a cop de talonari, ni el so de bombo i platerets han estat suficients, i l'evidència és tan desmesurada que fins i tot les jugadores madridistes semblen amateurs amb la moral per terra, i cada vegada que s'enfronten al Barça la distància no només no disminueix, sinó que s'ageganta. En l'últim clàssic, per exemple, ni tan sols van xutar a porteria. I per postres tot indica que hauran de suportar l'última humiliació de la temporada en un Camp Nou preparat per al festival.
El mèrit absolut és d'un Barça que no es cansa de guanyar, que manté l'esperit competitiu i l'eleva al màxim nivell, que s'ha sobreposat a contratemps tan importants com la baixa d'Aitana Bonmatí o els tres mesos de lesió de Patri Guijarro, i que mirant al planter per l'absència de fitxatges ha descobert perles com Clara Serrajordi. Si a més a més s'hi afegeix el factor afició, la comunió, la identificació entre graderia i equip –mentre que el Reial Madrid continua jugant a la Ciutat Esportiva–, la golejada, abans fins i tot de començar el partit, és escandalosa.