“Veia un tap molt gran al primer equip i sentia que havia de marxar del Barça”
Ari Mingueza s’ha consolidat a la Primera Divisió després de tres anys al Granada
BarcelonaHi ha vida més enllà del Barça. Això és el que ha après Ari Mingueza (Santa Perpètua de Mogoda, 2003) després de tres anys al Granada. La migcampista catalana va seguir els passos del seu germà, Óscar Mingueza –que havia canviat Barcelona per Vigo–, i va provar una nova aventura a Primera Divisió. “Jo vaig sortir perquè veia un tap molt gran al primer equip i sentia que havia de marxar del Barça. Potser si m’hagués quedat m’hauria arribat l’oportunitat aquí, perquè els últims dos anys han hagut de tirar molt del planter, però crec que tot passa per alguna cosa i ara estic molt bé”, explica la jugadora a l’ARA. Una decisió, però, en què l’Óscar va jugar un paper important. “Jo tenia por perquè mai havia sortit de casa, havia estat tota la vida aquí i m'era molt complicat fer el pas. Vaig parlar amb ell i em va dir que no s’acabava la vida al Barça i que obrir portes ara me'n podria obrir més en un futur”, recorda.
Mingueza disfruta ara en un Granada que arriba en el millor moment de la temporada. “No és fàcil sortir de casa, però sentia que havia de fer el pas, i aquí a Granada em van obrir els braços des del primer moment. Vaig marxar sent una nena i ara soc una dona”, diu. Després d’un inici de curs complicat, el conjunt d’Irene Ferreras encadena cinc victòries i un empat i no ha perdut a la Lliga aquest 2026. “El primer tram de la temporada no va ser fàcil, no trobàvem la manera de sentir-nos totes còmodes, però treballant cada setmana i entrenant-nos al màxim han arribat els resultats”. Aquest dissabte, però, s’enfronten al Barça a l’estadi Nuevo Los Cármenes (18.15 h). “Jugar contra elles sempre és molt complicat, i sabem que són el millor equip del món, però en una bona dinàmica sempre surts a competir millor, perquè estàs en un estat en què, inconscientment, les coses et surten soles”, explica la catalana.
A Granada es va trobar amb un entrenador que la va ajudar a créixer molt, Arturo Ruiz. “L’any passat amb ell vaig fer un pas molt important a Primera”, diu. La futbolista també destaca la figura de Miguel Llorente, amb qui va coincidir al Barça B. “Era el meu entrenador al filial quan vaig debutar amb el primer equip. També li tinc força estima a Lluís Cortés, que és qui em va donar l’oportunitat i va comptar molt amb mi”, repassa.
Els trajectes a La Masia
Ari Mingueza va arribar al club blaugrana el 2015 en la categoria infantil-aleví i va anar pujant fins a convertir-se en la capitana del filial blaugrana campió de la Segona Divisió. “El Barça té el millor planter del món i és molt important mirar a casa, hi ha molt bones jugadores. Jo vaig ser la capitana quan començaven a pujar Aïcha Camara i Clara Serrajordi, i no puc estar més contenta que estiguin al primer equip”, assegura. L’exblaugrana també confessa que, malgrat que era “molt petita”, va aprendre molt en els seus primer anys al club. “Jo comparo la meva quarta temporada amb la primera, i es nota un canvi increïble, t’ensenyen molts conceptes i tinc amigues per a tota la vida que són dels primers anys al Barça”, explica.
Ara bé, no tot són flors i violes. Quan hi havia entrenament, els pares l’havien de portar a Barcelona, mentre que el seu germà sí que hi anava amb els taxis que facilitava el club. “Els pares de les companyes que més o menys érem de la zona s’anaven alternant per portar-nos. Els primers anys acabàvem a les onze de la nit i era una bogeria, però es nota que es van fent passos i aquestes coses comencen a canviar”. Mingueza fa referència al fet que les joves futbolistes ja puguin viure a La Masia. En el seu cas, només hi va poder estudiar batxillerat, una “facilitat molt gran” per a ella.
Els dos germans van poder complir un somni: jugar junts al Barça. L’Óscar va debutar amb el primer equip masculí el 24 de novembre del 2020 a Kíiv. 102 dies després, el 6 de març del 2021, feia el mateix amb el femení Ari Mingueza. En el seu cas, a Badajoz. “Per a nosaltres i per a la família era especial, però inconscientment era la rutina i no ho valoràvem del tot. Tots dos tenim una molt bona relació i jo continuo demanant-li consells, tot i que també li foto canya quan es deixa. Ell sap que sempre ha estat un mirall on mirar-me”, rememora una Ari Mingueza que admet que molts cops ja no és la germana de l’Óscar. “Quan senten el cognom inconscientment el relacionen amb ell, però cada vegada se’m reconeix més pel meu nom”, diu.