L’efecte aspirina de Mendizorrotza

Al Barça l’espera un setembre molt mogut. Molt més del que pot semblar avui

Veient com està anant l’estiu a Can Barça, sens dubte la millor notícia d’aquest inici de Lliga és haver guanyat els dos primers partits i poder-se plantar a l’aturada de seleccions amb els sis punts possibles.

Es nota que l’equip encara està en construcció i que falten peces. I les que han vingut estan, per ara, en standby. Bé, menys el repescat Deulofeu, que sembla que va adaptant-se al que vol Valverde però que no té ni molt menys la titularitat assegurada. Ahir Semedo va asseure’s tot el partit a la banqueta i Paulinho, que va debutar, només va sortir a escalfar quan el partit ja anava 0-2. Va jugar cinc minuts pelats, comptant el descompte.

Demà serà presentat Dembélé -aquest té més bona pinta, però s’ha de reconèixer que el Dortmund li ha aixecat la camisa al Barça-. Falta per veure si arriba Coutinho -a preu d’or, evidentment-, si cau algun altre fitxatge aquesta setmana i si es buida el vestidor de jugadors descartats. L’estiu de les improvisacions s’acaba i és un misteri saber com quedarà confeccionada finalment la plantilla. Dit d’una altra manera, saber a què es podrà aspirar a final de temporada.

De moment Messi va marcant gols i això dona oxigen a una institució que viu el dia a dia, pensant-se que el temps -i els gols de Messi- solucionarà els problemes. Però no és així, almenys mentre algú no agafi el timó i prengui decisions valentes. L’estiu ha evidenciat la fragilitat institucional del Barça i el caos de l’estructura esportiva. Una cosa és tenir un full de ruta i equivocar-se. L’altra és decidir en funció de com bufi el vent.

Al Barça l’espera un setembre molt mogut. Molt més del que pot semblar avui. El que passa és que el culer, sobretot el més conservador, encara viu sota l’efecte de l’aspirina que es va prendre ahir al vespre a Mendizorrotza.