BARÇA

Luis Suárez: el temps passa, els gols segueixen

Mentre es treballa per trobar-li un relleu de futur, l'uruguaià segueix sent decisiu

La figura del davanter centre sempre es controvertida: exposada a l’elogi i a la crítica permanent. Luis Suárez ja fa anys que ho té clar. Criticat quan passa per ratxes amb la pólvora mullada i elevat a la categoria d’heroi quan els seus gols decideixen partits. Amb les seves dianes s’ha fet un tip de donar alegries al Barça, de la mateixa manera que també és cert que els anys no passen en va i que la pressió ferotge que exercia a les defenses, ara ja no ho és tant. En el derbi contra l’Espanyol de dissabte es van veure les dues cares de Luis Suárez.

La cara –que va ser la que més va brillar contra el conjunt blanc-i-blau– es va traduir en una lluita, entrega, un gol de bonica i difícil execució i una assistència de qualitat que va permetre a Arturo Vidal avançar, momentàniament, el Barça. La creu van ser les oportunitats fallades, en què va topar amb un gran Diego López i que haurien pogut suposar la sentència, i la deixadesa en la pressió, ja als minuts finals, amb el Barça defensant amb un jugador menys per l’expulsió de Frenkie de Jong. A la foto del gol de l’empat de l’Espanyol s’observa com el Barça defensa només amb set futbolistes l’atac blanc-i-blau, mentre l’uruguaià i Messi queden despenjats de la jugada. Després de quedar-se amb deu jugadors per l’expulsió del neerlandès, Ernesto Valverde hauria pogut substituir o Suárez o l’argentí per un futbolista de caràcter més defensiu (o més compromès en tasques defensives) que ajudés a mantenir el resultat ateses les circumstàncies en què havia entrat el partit, però el tècnic segurament va prioritzar mantenir-los tots dos per si podien sentenciar el partit en alguna jugada al contraatac. També hi influeix que substituir Messi sempre és una qüestió que genera debat i que Suárez era el jugador més productiu en atac. 

Suárez ha marcat 14 gols en 22 partits

En la faceta ofensiva Luis Suárez va ser un dels millors a l'RCDE Stadium i un dels futbolistes més actius d’un equip que en molts moments va estar envaït per una capa de desídia. Malgrat haver acumulat només dos entrenaments amb el grup abans de jugar el derbi, l'uruguaià va estar actiu i va oferir solucions en atac amb la seva brega amb els dos centrals blanc-i-blaus i amb les seves desmarcades, però ja fa temps que la seva contribució defensiva va minvant. En un element fonamental en el joc com és la pressió en camp contrari, tant per recuperar la pilota amb velocitat com per dificultar la sortida de joc rival, ja fa temps que Luis Suárez ha anat abaixant la intensitat. 

Un problema en la pressió

L’únic futbolista deslliurat al Barça d’intervenir en la pressió els últims anys ha sigut Leo Messi. La contribució en matèria ofensiva de l’astre argentí és tanta i tan necessària que compensa alliberar-lo de les tasques més feixugues de pressió i desgast defensiu per poder estar fresc en la construcció atacant. El problema arriba quan Suárez també abandona o disminueix els seus esforços en les tasques de pressió i l’equip en conjunt se’n ressent. La pressió alta en camp contrari és un concepte que necessita la concentració màxima i el compromís de tots els futbolistes que hi participen perquè, si hi ha desajustos, tot l’equip pateix en la transició defensiva. Sergio Busquets és el principal termòmetre que ho demostra. Quan l’equip aplica bé la pressió en camp contrari, el migcampista de Badia del Vallès brilla i es fa un tip de recuperar pilotes. En canvi, quan hi han desajustos, pateix corrent enrere i se’l veu incòmode en el joc. Aquesta temporada mateix hi ha uns quants exemples en què quan el Barça ha exercit la pressió alta amb encert i intensitat, ha sigut el clar dominador del joc i, quan ha descuidat aquestes funcions (ja sigui per haver marcat un gol i intuir erròniament que el partit ja està resolt o bé per desgast i cansament), hem vist un Barça trencat i fràgil defensivament.

La recerca d’un relleu

Luis Suárez farà el 24 de gener 33 anys i, de la mateixa manera que la maduresa i l’experiència són elements que sumen, també ho és que l’edat obliga a ser curós en les rotacions i en la gestió física en general de l’atacant uruguaià. És per això que la secretaria tècnica del Barça fa temps que treballa en la recerca d’un relleu amb projecció de futur en la posició de davanter centre. 

Dani Olmo, un relleu de futur

El Barça segueix ben de prop el davanter català de 21 anys Dani Olmo, amb passat a La Masia i que actualment juga al Dinamo de Zagreb croat. Olmo ja ha expressat públicament la felicitat que suposa per a ell que el Barça s’hagi interessat per fitxar-lo i, malgrat que voldria sortir ja en aquest mercat d’hivern, la intenció de l’entitat blaugrana és incorporar-lo a partir del juny. El davanter de l’Inter de Milà Lautaro Martínez és un dels altres noms que més agraden a la direcció esportiva del Barça. L’argentí de 21 anys, company de selecció de Messi, destaca per la seva potència física i el Camp Nou ja l’ha vist fer gol, perquè va marcar la diana del conjunt italià en la derrota de l’Inter al feu blaugrana en la fase de grups (2-1).

Ofensivament impecable

Mentre es pensa en una aposta de futur per substituir Luis Suárez, l’atacant uruguaià, tot i començar la temporada lesionat, acumula unes grans xifres en la parcel·la ofensiva. El 9 blaugrana ha marcat onze gols i ha repartit set assistències en 17 partits a la Lliga. A la Champions, ha vist porteria en tres ocasions i ha servit tres assistències de gol en 5 partits. L’uruguaià, de fet, passa per un gran moment de forma en l’apartat ofensiu, perquè en els últims deu partits de Lliga ha marcat quatre gols i ha repartit sis assistències.