Si Mascherano és el tercer central

El Barça porta massa temps vivint amb Javier Mascherano com a salvavides d’emergència. Ahir, sense Piqué, l’argentí va tornar a ser titular a l’eix de la defensa, i així haurà de ser durant la temporada quan faltin els dos centrals titulars. Val més que al Barça aquest any no s’encostipin gaire ni Piqué ni Umtiti. El salvavides Mascherano val més que no s’hagi d’utilitzar en alta mar, fa temps que només serveix per fer una cabussada controlada, com ahir contra l’Olympiacos.

Mascherano no pot ser el tercer central. Aferrar-se a futbolistes voluntariosos com ell ens remet a un període passat de la història del Barça, quan les Copes se celebraven com si s’acabés el món. Per sort, el barcelonisme ha girat full i ha superat els temps de devoció pels qui viuen només del cor i les cames, amb alguna excepció sonada que remet a un passat potser més èpic, però segur que molt menys virtuós. Tot i que el d’ahir va ser un partit de poca exigència, Mascherano va estar lent en el tall quan havia d’anticipar, una de les seves grans virtuts. Es va veure en la jugada de la lesió de Sergi Roberto, quan el davanter grec el va superar amb extrema facilitat. I amb la pilota als peus va estar pla, intranscendent.

El gran perill d’aquesta temporada del Barça és a l’eix central. És la línia més coixa. Hi ha dos futbolistes d’un nivell altíssim, com són Piqué i Umtiti, però els seus substituts baixen molt el llistó. Vermaelen, per culpa de la seva fragilitat física, no és jugador per a un gran. I Mascherano, set anys després d’aterrar al Camp Nou, ja no pot amagar amb el seu amor propi les limitacions tàctiques i tècniques que té. Que sempre ha tingut. Al Barça l’ha penalitzat aquest any el futur fitxatge de Yerry Mina, el central colombià que el club té lligat per a la temporada que ve a canvi de 9 milions. Amb Mina preparat per venir l’estiu que ve (si no ve abans), haver portat un altre central era arriscat, sobretot per a les delicades finances de l’entitat. Era una operació imprescindible a curt termini, però incoherent en clau de futur. A més, el Barça es va trobar que Marlon no va convèncer durant la pretemporada, Valverde el va veure massa verd i el va enviar a França a fer-se futbolista. Un canvi de guió que va deixar la plantilla descompensada. Tots els honors per a Mascherano, pel seu esforç i compromís, però el romanticisme i els tributs per als de casa i els de talent.

Més continguts de