BARÇA

El retorn de Valdés al Barça s’esquinça

Les topades constants entre el club i el tècnic acaben en un ruptura als tres mesos

Víctor Valdés, en la seva primera roda de premsa a la ciutat esportiva com a tècnic del juvenil A del Barça, va exhibir somriure i va contestar amb to distès, fins i tot bromejant, a les nombroses preguntes de la premsa abans del partit inaugural de l’estadi Johan Cruyff. Ara, cinc anys després d’acomiadar-se del club d’una manera estranya per qui havia sigut el porter del millor Barça que es recorda, el seu retorn s’esquinça dos mesos i mig després de la seva arribada: ahir el club va confirmar la destitució de l’entrenador, després que dissabte ja no viatgés amb l’equip per jugar contra el Nàstic de Tarragona.

Poc queda d’aquella roda de premsa en què Valdés va resumir de manera convincent les cinc virtuts que per a ell ha de tenir un futbolista del Barça -“diversió, actitud, identitat, varietat [en relació a explotar el talent en diferents posicions del joc i també estar atent a les vigilàncies defensives] i gol-”. Tot enfocat a una manera d’entendre el futbol que va batejar com a futtack i que va implementar amb èxit al juvenil del Moratalaz -un club de barri a qui va fer campió del seu grup de Regional i de la Copa de Campions juvenil de la comunitat de Madrid-. El seu retorn al Barça, però, va ser mirat des d’un bon principi de manera sospitosa per diverses persones del club, ja que no comptava amb un consens ampli -en bona part, pel seu tarannà-, sinó que va arribar de la mà Josep Maria Bartomeu. El president, de fet, va revelar una conversa a principis de juliol en què havien acordat amb l’exporter que “era l’hora de tornar”.

L’últim episodi, que es podria catalogar com la gota que va fer vessar el got, va ser una discussió divendres pujada to entre Valdés i Patrick Kluivert -anunciat com a director del futbol formatiu pocs dies després d’incorporar el tècnic-. La versió canvia segons les fonts: per una banda, es manté que va ser l’exporter qui es va encarar amb l’holandès; per l’altra, que va ser Kluivert qui va encendre la flama de l’enfrontament. En tot cas, Valdés cada cop comptava amb menys suports i la seva sortida semblava l’única solució factible, ja que les seves sortides de to i les seves formes havien anat derivant en una situació tensa que ha acabat amb l’acomiadament. Abans d’aquest desenllaç, però, el Barça, amb Bartomeu al capdavant, havia de ser conscient de quin és el tarannà de Valdès, que podria convocar una roda de premsa els pròxims dies per explicar públicament la seva versió dels fets.

Diverses topades en poc temps

Un dels motius que va originar la topada entre Kluivert i Valdés són les reticències de l’entrenador a les indicacions dels responsables del futbol base a l’hora de prioritzar alguns jugadors considerats “apostes de club” en les convocatòries i les alineacions, com el cas d’Ilaxi Moriba -blindat amb una clàusula de 100 milions-. Si Valdés no podia comptar amb el futbolista entre setmana perquè s’exercitava amb el filial o el primer equip, Ilaix començava de suplent (com en el partit contra el Lleida Esportiu), i això va originar queixes del jugador, un fet que no va agradar gens al seu tècnic. L’aplicació del sistema també havia generat disputes: Valdés apostava per un 4-4-2 amb rombe, mentre que Kluivert preferia el 4-3-3. Això, sumat a altres episodis que havien convertit la relació entre Valdés i bona part de l’estructura del futbol base en un pols. Al club va sorprendre que retirés el seu equip de la final de consolació d’un torneig d’estiu al considerar que no tenien prou temps de descans, que critiqués no poder jugar més a l’estadi Johan Cruyff, que és queixés per haver de fer una roda de premsa de peu, així com la seva absència a la presentació de l’àrea de metodologia o al sopar d’entrenadors del planter. “S’havia de decidir. Potser s’hauria pogut mantenir-lo, o fer fora Kluivert. ¿Però qui garanteix que d’aquí uns dies no provocaria un nou incendi?”, raona una de les fonts consultades. Els mals resultats, sobretot a la Youth League -dos partits, dues derrotes-, tampoc no han ajudat a una relació tensa.

Queda el dubte de si les idees de Valdés haurien acabat quallant al juvenil blaugrana. Els que el coneixen no dubten de la seva passió, ni de la seva dedicació. Més aviat ha sigut un problema de posar regles a algú que ha nascut per viure amb les seves normes. Franc Artiga, tècnic del juvenil B i amb gairebé una dècada d'experiència a la casa, és el seu substitut. 

Més continguts de