Així, així és com més pupa els fa: els apunts en calent del Barça-Madrid

BarcelonaEl Barça és campió de la Supercopa. Un gol de Raphinha a la segona part va servir per derrotar el Madrid en una final vibrant que va tenir de tot (3-2). A continuació, uns apunts en calent.

Com més pupa li fa al Madrid. Amb deu homes per l'expulsió d'un De Jong que va estar imperial en la recuperació. Amb Joan Garcia altre cop disfressat d'heroi amb el rival bolcat a l'àrea pròpia a la recerca de l'empat i dels penals. Amb el públic en contra perquè a l'Aràbia Saudita merenguegen bastant. Amb la sensació que quan apareguin equips europeus més endreçats que el Madrid es patirà molt més que el curs passat. Sense perdre de vista que tot això és veritat, el Barça de Flick continua sense oposició a Espanya. I, igual que va passar a l'última final de la Copa del Rei, és amb èpica com s'ha imposat al seu històric contrincant i s'ha apoderat del relat que sempre han dominat els madridistes. Això els fa fins i tot més mal que guanyar-los de golejada. I el millor de tot és que es confondran i pensaran que aquesta derrota els reforça.

No només és perquè fa gols. Fermín López s'ha guanyat tot el dret a ser considerat titular en aquest Barça. Després d'estar a punt de volar rumb al Chelsea, el del Campillo ha deixat els dubtes de banda per convertir-se en la primera opció de Flick per ocupar la mitjapunta, una posició per a la qual el Barça va dedicar 50 milions (i un sidral important als despatxos) per fitxar Dani Olmo. Quan les lesions li ho permeten, l'egarenc acostuma a mostrar la seva qualitat, però això no és suficient per eliminar el domini de Fermín, que no només és capaç de golejar i assistir, sinó que decanta la balança gràcies a un olfacte privilegiat per detectar els errors del contrincant i penalitzar-los. Seva va ser la pressió prèvia al primer gol del partit, el que va fer anar el Madrid a remolc.

I si ara va de bo? Raphinha va obrir la llauna quan més curtcircuitat estava el Barça i també va ser l'arma decisiva per recuperar l'avantatge en el marcador en el moment clau de la segona part. El brasiler ha tornat d'una lesió i diverses recaigudes amb la mateixa aura que el va convertir en el davanter blaugrana més prolífer la temporada passada. Raphinha no era un one-hit wonder. Raphinha era el gladiador amb prou gana i prou experiència perquè el pla de Flick pogués funcionar bé. A les ordres de l'alemany, aquell extrem semidesconegut esculpit per Bielsa a Leeds és un candidat ferm a la Pilota d'Or. Li ha faltat premsa per colar-se a la pugna del 2025, però si continua així no hi haurà qui li negui un plat a la mateixa taula que Mbappé, Lamine Yamal o Haaland.

Mourinho a la basca. Molt qüestionat quan només fa mitja temporada que ocupa la difícil banqueta madridista, Xabi Alonso es va presentar a la final de la Supercopa amb cinc defenses i un plantejament molt garrepa. Pura supervivència per no sortir escaldat contra un Barça molt superior en tot. El tècnic basc va deixar clar que s'inspirarà en Mourinho, de qui va ser braç executor a la gespa durant aquells anys a l'ombra de Messi i Guardiola, per discutir un nou cicle guanyador blaugrana. Encara que Florentino li hagi muntat un equip a cop de talonari, li serà igual afrontar els clàssics com si fos el Getafe de Bordalás. Bloc baix, duels al límit del reglament i el contracop com a única arma ofensiva per fer mal a l'atac. Molt pobre per a tot un Madrid, però ja s'ho faran.