Del pub a omplir pavellons: la bogeria pels dards no té sostre

BarcelonaTot comença a qualsevol pub britànic amb una diana. Els dards, considerats un joc per passar l’estona després de la feina, també tenen els seus campionats, clubs i estrelles. Es tracta d'un esport que no deixa de fer-se gran i ara viu la seva era daurada, amb milions d’espectadors pendents del Mundial televisat. Al Regne Unit, el Mundial de dards de l'última setmana va tenir més audiència que la Superbowl, els partits de l’Eurolliga o la Fórmula 1. Fa tres dècades el Mundial de dards es feia a un pub de Londres i ara omple un pavelló gegant amb milers de persones pagant un dineral per les entrades. I cada cop més televisions volen tenir els drets televisius d'un joc que no para de fer-se gran amb aficionats a la família reial britànica.

I al centre de l’espectacle, un jove de divuit anys que es diu Luke Littler, un noi de Warrington que s'ha convertit en el bicampió del món de dards més jove de la història. Aficionat del Manchester United, té més seguidors a les xarxes que alguns jugadors del club d’Old Trafford i el 2024 va tenir més recerques amb el seu nom a Google que el mateix Donald Trump. Amb la seva cara de senyor gran, Littler s’ha convertit en un dels deu esportistes britànics més seguits, i demostra una fortalesa mental per aguantar la pressió en uns Mundials que apleguen milers d’espectadors en directe.

Conegut popularment com a Luke 'The Nuke' (la bomba atòmica), Littler ja havia sigut la sensació el 2024 a l'arribar a la final amb tot just setze anys, però llavors va perdre davant del seu compatriota Luke Humphries. Un jove enganxat als videojocs quan era nen. El pare, aficionat als dards, l'animava a sortir de casa i feia servir la diana d'un pub com a excusa. La insistència del pare va funcionar i l'any de la pandèmia, quan ja en tenien una a casa, el jove Luke es passava sis o set hores de confinament entrenant.

Després de perdre la final del 2024, els dos últims anys ha superat a la final dos rivals neerlandès, Gian van Veen i Michael van Gerwen a l'Alexandra Park. L’espectacle en directe funciona i aquest any l'audiència de la final ha superat els 2,5 milions de persones al Regne Unit. Els espectadors omplen aquesta instal·lació amb taules on es menja i es beu abans i durant les partides. Molts arriben amb disfresses, en un ambient festiu un xic esbojarrat. Per ocupar les taules més pròximes a l’escenari, es paguen xifres superiors als 500 euros. A vegades les paguen jugadors d’equips de futbol. L’any passat tota la plantilla del Celtic de Glasgow va ser-hi. Aquest any un 20% d'entrades les han comprat persones de fora del Regne Unit, molts dels quals nord-americans.

L'espectacle s'ha fet global. Mark Borkowski, especialista en màrqueting que ha treballat amb actors i grups de música com Led Zeppelin, explicava al The Guardian que l'esdeveniment s'ha convertit en el "Glastonbury de l'esport, en certa manera". "Té aquella barreja estranya de pantomima, cosplay i esport en viu. Els espectadors saben que aporten molt a l'esdeveniment, apareixen amb disfresses i xiulen i animen. Els responsables han fet una feina remarcable per crear aquest espectacle". Aquest any el Mundial s'ha fet a l'Alexandra Palace, que té una capacitat per a 3.200 espectadors. Però l'any vinent ja es farà al Grand Hall, que té capacitat per a més de 5.000 aficionats. "Els dards tenen una autenticitat enorme en una era d'Instagram", diu Borkowski.

1,2 milions per al campió

Littler ha guanyat 1,2 milions d’euros per ser campió. Un noi normal que ha vist com passa de guanyar a pubs a ser entrevistat per la CNN en dos anys. Cada cop més famós, aquest any per primer cop a l’Alexandra Park l’han xiulat, per posar-lo nerviós. Van ser pocs, però es van fer sentir. “No m’importa. Els que veniu i xiuleu, heu pagat entrada. Feu gran aquest Mundial. I si guanyo, cobro. M’esteu pagant el premi, els que xiuleu”, va dir un Littler desafiant després de guanyar les semifinals. Les tres últimes finals dels Mundials, amb ell participant-hi, han estat l’esdeveniment esportiu més vist al Regne Unit sense incloure el futbol.

L’èxit dels dards ha provocat que televisions com Sky Sports apostin per fer el Mundial en directe. Si el guanyador del Mundial de dards del 2000 guanyava 31.000 lliures, ara ja guanya més d’un milió. Els jugadors cada cop són més famosos. Ara surten acompanyats de músics, com va fer l'escocès John Henderson amb un munt de gaites.

Segons dades d'Sky Sports, la cadena que té els drets de retransmissió al Regne Unit, els dards són el quart esport després del futbol, la Fórmula 1 i el criquet, però els pics del Mundial superen el criquet i la Fórmula 1. Amb clar domini britànic i neerlandès, el Mundial de dards veu com van apareixent jugadors a tots els continents que volen ser com Littler, el nou enfant terrible d’aquest esport que juga els Mundials en partides de 501. És a dir, cada jugador tira tres dards i va restant punts de 501, fins a arribar a 0. Quan hi arribes, guanyes un set. I qui guanya tres sets, guanya la partida, excepte les rondes finals, jugades al millor de set. Littler va guanyar la final d’aquest any per un clar 7-1. Els bons jugadors aconsegueixen fer els 501 punts en tres tirades, amb nou dards. Sota pressió, costa.

L'èxit dels dards és una suma de bona gestió de xarxes socials, poder cuidar el senyal televisiu per seguir les partides i les apostes. Les cases d'apostes han ajudat a fer gran aquest esport, oferint premis i aconseguint que cada cop més persones segueixin els torneigs importants. Un esport que ja havia tingut grans campions abans d'en Luke, com Phil Taylor, que va arribar a ser el número 1 mundial durant 3.343 dies. "És una bogeria el que he fet. Estic en el número 1 del món. Phil Taylor va ser-ho durant més de tres mil dies. I aquesta és una altra part de la història que vull fer, superar la fita d'en Phil al número 1 i quedar-m'hi tant de temps com pugui, i fer que tots aquests altres jugadors de dards em persegueixin", ja ha advertit Littler. Taylor, de 65 anys, va guanyar el Mundial 16 cops i va ser també responsable del gran pas endavant dels dards, amb el seu estil fatxenda i segur. Però ben segur no deu portar bé veure com ara que ja no competeix, els dards mouen unes xifres de diners esbojarrades.