"Quan aprendrem que fitxar barat surt molt car?": el recull d'articles d'opinió

BarcelonaEls articles d'opinió de la premsa esportiva d'aquest dijous tracten temes bastant diversos. L'estat físic de Leo Messi i els últims fitxatges són dos dels temes més comentats.

Santi Nolla, a 'Mundo Deportivo'

"La prioritat de Messi és només una: guanyar. Va aprendre de la temporada passada i està pletòric físicament. Va donar la sensació que la seva prioritat era el Mundial i que ara és el Barça. Però ell ho vol tot".

David Bernabéu, a 'Mundo Deportivo'

"Xavi entén gairebé tot. Sap que ja és gran, que no està per jugar 60 partits i que ha d'anar donant passos a poc a poc. Però no esperava que en el seu Barça li donessin la volta com si es tractés d'un mitjó. No comparteix el que veu. I donarà un pas al costat".

Enric Bañeres, a 'Mundo Deportivo'

"La contractació del brasiler Danilo contrasta d'una manera punyent amb el de Douglas pel Barça, un fitxatge tan insòlit com els de Rochemback, Giovanni, Henrique i Keirrison. Entre tots aquests fitxatges, el Barça ha 'llençat' una quantitat molt superior als 31,5 milions que el Madrid diu que pagarà per Danilo. Quan aprendrem que fitxar barat surt molt car?".

Joan Vehils, a l''Sport'

"Que un company i amic de Messi com és Gerard Piqué asseguri que diumenge estarà contra el Celta és per estar tranquils. El fet que Messi hagi preferit reservar-se també demostra que està molt implicat amb el Barça. Esperem que avui es confirmi el pronòstic de Piqué i que Leo estigui igual o millor que abans d'anar-se'n. El Barça el necessita ara més que mai".

Martí Perarnau, a l''Sport'

"Amb Alexanco, un nen era un nen, un pare era un pare, la formació estava per sobre de tot i només hi havia una cosa encara més important: el Barça. Ni els diners, ni les rabietes, ni actituds fatxendes, ni les amenaces podien canviar el criteri del director del planter [...] Alexanco era la rectitud i va ser decapitat. Aquest dia va començar el problema".

Miquel Roca, a 'L'Esportiu'

"Vostè i jo sabem que el futbol de seleccions és una antigalla que no caldria conservar, però mentre formi part del paisatge defensarem dues evidències: una, que la nostra selecció pugui jugar i l'altra, un calendari que resolgui el gran absurd actual, en què els clubs s'aturen en bé d'una presència de les seleccions que, per discontínua, tampoc satisfà qui es deleix per elles".

Jordi Camps, a 'L'Esportiu'

"Miguel Cardenal, del CSD, critica l'acte de la UFEC en defensa de l'esport català dient que "seria creïble si els polítics que donen les subvencions no estiguessin allà". Els subvencionador principal critica els petits subvencionadors perquè no li fan cas i van a la seva. Els dirigents barruts no moriran mai".

Lluís Simon, a 'L'Esportiu'

[sobre la llicència única i la caça] "Els 'cortijos' són com la llotja del Bernabéu. Que t'hi convidin no és només un privilegi, sinó que et confirma com a membre de la classe superior, de l'aristocràcia del segle XXI, de remenador de cireres [...]. Aquests senyors, carregats de duros, no només han aconseguit imposar la llicència única, sinó que han aconseguit una exempció fiscal mítica".

Gabriel Masfurroll, a 'Marca'

"No jutjaré si el que va fer el FCB és correcte o no, ni m'incumbeix. Tinc la meva opinió, però no entraré en aquest joc. Però el que sí tinc clar és que la persecució potser sí que existeix, però és inqüestionable que el nostre ADN caïnita facilita que els enemics –enemics, que no rivals– s'aprofitin d'això. Som culpables? Crec que sí. Té solució? Crec que no".

Alfredo Relaño, a l''As'

[Sobre els fitxatges del Madrid] "Investigat com està per la FIFA per la suposada contractació irregular de menors procedents d'altres països, una explicació podria ser que tem un tancament i s'aprovisiona per si de cas. Com qui omple d'aigua i galetes el refugi nuclear. Però mentrestant, el que té pes, la renovació de Sergio Ramos, no es té en compte".

Joaquin Luna, a 'La Vanguardia'

"Com ha passat al Barça post-Guardiola, la reinvenció d'Espanya serà complicada i pot ser indigesta mentre tot el que faci l'equip sigui comparat a 'la roja' del Mundial 2010 i el 2012. [...] L'esplendor va tenir una circumstància excepcional: l'aliança entre els interessos de la selecció espanyola i els d'un club hegemònic, el Barça".

Emilio Pérez de Rozas, a 'El Periódico'

[Sobre Messi i l'estada amb l'Argentina] "No té cap sentit que Messi es quedés als EUA nou dies de convivència [...]. Qui havia de trucar-lo? El president, que està entre la reelecció i el banc dels acusats? Charly Rexach? Ni de broma, no? El iaio Ariedo Braida? Què dius, ja, sí, segur! Luis Enrique perquè Messi s'enfadi? No no, deixem el cas en mans del Tata, que coneix el Barça i mirem cap un altre costat".