La Champions és cruel amb el Barça

Enviat especial a MadridUna expulsió a Eric Garcia al minut 79 va despertar els mateixos fantasmes que havien perseguit el Barça a l'anada quan Pau Cubarsí va patir el mateix desenllaç cruel. Novament, una revisió del VAR va castigar els blaugranes, penalitzats amb un futbolista menys i veient com s'esvaïa el somni d'una remuntada que s'havien guanyat a pols després d'una gran primera part. Les dianes de Lamine Yamal i Ferran Torres van il·lusionar tot el barcelonisme, guiat per la fe d'un Gavi que, com tot el Barça, s'hi va deixar la pell al Metropolitano. Però no n'hi va haver prou, perquè tots els detalls de l'eliminatòria contra l'Atlètic de Madrid han acabat castigant la fe d'un conjunt català que cau amb el cap ben alt (1-2). Lamine Yamal i Ferran van iniciar el camí, fent creure que una remuntada que s'acabaria confirmant com a impossible es podria aconseguir, fins que que la diana de Lookman (1-2) i l'expulsió d'Eric canviarien el relat de la nit.

L'autoestima d'un Barça batallador, fins i tot amb deu, es va anar minant al Metropolitano després d'una gran primera meitat i un segon temps ple d'entrebancs. L'inici del partit havia sigut esperançador. No havien passat ni tan sols cinc minuts quan Lamine va encetar el marcador després d'un regal de Lenglet. Vint minuts després, Ferran feia el segon i empatava la contesa. Dos bons gols. Dues dianes plenes d'esperança i d'orgull d'un equip ple de joves que, més d'hora que tard, acabaran aixecant una competició que fa més d'una dècada que se li resisteix.

A la mitja hora de partit, després del gol de Ferran, l'afició cantava i ballava, fent-se sentir de valent al Metropolitano, onejant banderes blaugrana i senyeres, mentre s'atenia Fermín, que es va endur un bon trau al cap després d'una trompada del porter. El que no sabien els gairebé 3.000 aficionats presents a l'estadi matalasser és que els tocaria entomar una bufetada i viure una nit que acabaria amb final trist i dolorós. Griezmann, el millor dels seus junt amb Musso, va tornar a aplicar al Barça la mateixa medicina: passada llarga del francès per a la cursa de Llorente que, amb una bona assistència, va trobar Lookman. Més veloç que un Kounde que s'hauria d'haver llençat per rebutjar la pilota, l'extrem britànic va rematar a plaer davant un Joan que poc hi podia fer.

Lookman marca l'1-2

Un desajust del Barça en la pressió va permetre als matalassers pessigar i entrar de ple en l'eliminatòria. Amb el gol, semblava que els de Simeone s'espolsaven la por del damunt, però els blaugranes, molt millors que el seu rival, els tornarien a sotmetre a base de bon futbol. Olmo reclamaria un penal per una empenta dins de l'àrea, però Turpin va considerar que el contacte no havia sigut suficient per assenyalar la pena màxima i Brisard, al VAR, no es va molestar gens ni mica en convidar-lo a revisar la jugada. Això va fer pujar la mosca al nas a un Flick que ja venia empipat des de l'acció de Musso de Fermín i també amb la permissivitat un cop més amb els matalassers. El conjunt de Simeone hauria hagut d'acabar la primera meitat amb alguna targeta groga, especialment Ruggeri o per Llorente, per una puntada a Ferran.

La primera part moriria als peus de l'atacant valencià, que poc abans havia tornat a topar amb una excel·lent aturada de Musso després d'un bon revers a la frontal. En la darrera acció del primer temps, Ferran va voler xutar ell mateix la falta que havia provocat, però va rematar alt i desviat. Els blaugranes, que havien sigut molt superiors, marxaven amb la confiança d'haver fet dos gols, però amb l'amargor a la gola d'haver encaixat l'1-2 de Lookman. S'arribava al descans amb la feina mig feta, amb un partit que quedava obert i una eliminatòria que es podria decantar cap a una banda o cap a l'altra.

A la represa, el Barça va confondre les ganes de sortir a mossegar amb una verticalitat que arribava massa d'hora i que va permetre als de Simeone trenar un parell de contraatacs que s'haurien pogut pagar cars. Van ser uns minuts de patiment, de mossegar-se les ungles, perquè els blaugranes ho intentaven, però de forma precipitada i perdent pilotes arriscades. Aquesta angoixa, que sovint és el preu a pagar d'un equip que té totes les virtuts de la joventut, però també alguns dels seus pecats, s'hauria pogut aturar de cop amb el tercer del Barça, que va arribar amb una rematada de Ferran després d'una jugada embolicada, però l'acció acabaria sent anul·lada per fora de joc després de la revisió del VAR.

Eric Garcia, expulsat

Calia seguir-ho intentant. Lamine Yamal era el far de totes les jugades d'atac. Mesurava, amb intel·ligència, quan era un bon moment per trepitjar àrea i esquivar rivals o quan era millor jugar endarrere i buscar un company. L'estrella blaugrana, però, començava a trobar a faltar més socis en atac. No tot podia passar només pels seus peus. Tot i que Ferran estava fent molt bon partit, començava a acusar el cansament i Flick va buscar un cop d'efecte amb un doble canvi: Rashford i Lewandowski van entrar pel valencià i per Fermín. Vindrien més moments de patiment, amb Koke topant amb una gran aturada de Joan i amb Le Normad enviant una rematada fora tot seguit.

Era el preludi d'un malson, perquè els pitjors moments per al Barça tot just començaven. Sorloth, que acabava de saltar a la gespa, li va guanyar la posició a Eric amb el seu cos de gegant i el central, en veure's superat, va agafar lleugerament per la samarreta el noruec. Després de la revisió del VAR, Turpin va canviar la groga que li havia pensat ensenyar en primer lloc a Eric per una targeta vermella que va glaçar el cor de tot el barcelonisme. Remuntar ja semblava impossible, però els blaugranes, novament amb deu jugadors, hi van posar el cor. Araujo, amb un cop de cap que va sortir desviat, va esvair l'última espurna de fe una eliminatòria decidida per detalls i cruel per al Barça.