D'un temps ençà, el Barça s'ha construït un relat a mida amb eslògans dirigits a una audiència acrítica i convençuda per endavant a la qual es reforcen idees que ben poc o res tenen a veure amb l'actual funcionament i gestió del club. En un moment delicadíssim, complex i molt necessitat de professionals capacitats en totes les àrees, Laporta fa i desfà amb amics, familiars i coneguts que, això sí, són tots molt lleials. Gent de confiança posada a dit que, per definició, no s'atrevirà mai a portar la contrària, perquè deixarà de ser de confiança, i que, per tant, aplaudeix qualsevol decisió del president, per marciana que sigui.
La metàfora, la imatge d'un Barça a l'UCI, el malalt que segueix sense pujar a planta, que es desestabilitza dia sí i dia també i per al qual se segueix buscant un remei no és meva: és seva. I encara que segueixi molt malalt, no hi ha recanvi a la vista després que Eduard Romeu, el vicepresident econòmic, marxés just després de la marxa de Maribel Meléndez, directora corporativa del club. Dues persones, dos llocs, fonamentals en l'estructura d'una entitat que segueix actuant com si no passés res i emetent comunicats en què, per una banda, se subratlla l'immobilisme i, per l'altra, l'acumulació de càrrecs, àrees i responsabilitats en una sola persona: Laporta.
Com que el Barça és als quarts de la Champions, va guanyar l'Atlètic de Madrid al Metropolitano i, sobretot, al Reial Madrid li va tocar el Manchester City al sorteig, es viu una altra vegada l'efecte xampany. Tot sembla molt divertit, les bombolles esclaten a la superfície i tot fa regust de festa. ¿Que no hi ha vicepresident econòmic? Mira Lamine Yamal. Quin jugadoràs! ¿Que no se sap com sortir del bucle, perquè ja no hi ha palanques possibles i els creditors fan cua per cobrar el que és seu i no pensen perdre ni un euro, perquè ells no perden mai? Fixa't en Pau Cubarsí. Tan jove, tan bo i tan panxo.
L'anunci, l'eslògan, la propaganda era i és que està tot controlat. Que hi ha un pla, una idea, un projecte. I la realitat és això que els desmenteix permanentment, encara que no sembli importar-li a ningú. ¿A veure què fa Mbappé a l'eliminatòria? I a la Premier, esclar, el Barça els faria tots miques. Em recorda una mica, molt, Gil y Gil. Però mira com estan tots de contents! Això és el que importa, esclar.
