El Barça més èpic conquereix Lisboa amb deu homes (0-1)

Enviat especial a LisboaQui vulgui trencar els somnis d’aquest Barça s’hi haurà d’esforçar molt. L’equip de Hansi Flick vol arribar molt lluny a Europa. Tan lluny com es pugui. Fins a Baviera, si és possible. Amb la pluja atlàntica deixant xops els jugadors i fent de teló de fons del partit, el Barça va saber sobreviure a una trampa de Lisboa. En un partit en què més d’un s’hauria espantat i s'hauria fet petit, va saber jugar més de setanta minuts amb un home menys per endur-se cap a Barcelona un resultat de gran valor (0-1). Un triomf dels que es gaudeix, ja que s'ha patit. Un resultat que comença a obrir les portes dels quarts de final gràcies a un gol de Rapinha, el botxí que últimament castiga sempre el Benfica.

Si el gener passat el Benfica i el Barça ja van jugar un partit esbojarrat, d’aquells que es converteixen en una oda al futbol amb el gol final del mateix protagonista, Raphinha, el partit d’aquest març va ser igualment bonic. Va volar l’àguila que dona voltes a l’estadi del Benfica en cada partit, va sonar un himne que sembla un fado cantant per milers de goles portugueses i els dos equips es van mirar als ulls abans de començar. Estaven llestos per reprendre el combat just on l’havien deixat feia poc més de cinc setmanes. El Barça i el Benfica s’hi van tornar a posar com si fos la segona part d’aquell duel accidentat, amb Balde que cometia una errada ja als trenta segons que gairebé costa un gol. Però quan hi ha caos, Szczesny sembla l’home més tranquil de la ciutat, com si fos un personatge entrant a l’oficina amb una cigarreta entre els llavis. El porter polonès en va salvar dos de sortida, però el Barça va tardar poc a fer-se amb el timó del matx. Amb Olmo en lloc de Gavi, encadenava llargues possessions que van anar allunyant l’equip de Lisboa. Les ocasions també van arribar, però Lewandowski en va perdonar una de clara en què Trubin va fer tres parades en tres segons. Semblava que l’equip de Flick havia trobat la forma de tancar dins d’una gàbia el Benfica. Només ho semblava, era una trampa.

En una d’aquelles accions en què els jugadors del Benfica, en un tres i no res, creuen tot el terreny de joc corrents com esperitats, la defensa blaugrana es va trencar i Cubarsí, intentant evitar el gol, va cometre una falta clara: vermella directa pel jove gironí. Flick va fer entrar Araujo per Olmo i el Barça va saber gestionar la inferioritat, amb una contra molt clara en la qual Raphinha va perdonar i no tantes ocasions dels portuguesos. I quan les tenien, apareixia Szczesny. El polonès seguia tranquil mentre al seu voltant tot cremava, ja que els ultres locals van omplir el camp de fum amb les seves bengales i Iñigo Martínez va acabar veient una groga, per la protesta d'una falta rebuda de Barreiro que mereixia la vermella. La defensa blaugrana patia pel mig, entre targetes i cops, però aguantava en un partit on hi havia de tot. Excepte gols.

I això que Pavlidis, tot un corcó, en tindria una de clara ja de sortida a la segona part, però enviaria la pilota al cel. El Benfica va sortir ferit del vestidor. Crucificava un Barça ferit. Cada atac per les bandes eren un clau que feria un Barça que quedava massa tancat, condicionat per tenir a dalt un Lewandowski que no ajudava gaire en defensa. També Lamine deixava massa sol Kounde, que feia el que podia amb els atacs d’un Benfica que en tindria tres de clares en cinc minuts per començar la segona part. Però toparien de nou amb Szczesny, que vivia el partit somiat. Per això havia decidit tornar al futbol del qual s’havia acomiadat, per ser protagonista en nits com aquestes.

Raphinha, l'heroi de Lisboa

Flick va moure peça, però sense tocar Lewandowski. Va preferir estirar les orelles de Lamine, que va anar a la banqueta amb cara de pocs amics, i va cedir el seu lloc a Ferran. I el canvi va funcionar, amb el Barça sortint uns metres, forçant córners, jugant amb els nervis d’un Benfica que es veia guanyador quan Cubarsí havia estat expulsat, i ara veia com el temps passava i no feien cap gol. Al contrari, el gol el faria el Barça. El faria Raphinha de nou, especialista a castigar els portuguesos, aprofitant una errada en la sortida de pilota local per xutar des de lluny. Un xut sec que ho canviava tot.

El Benfica ensopegava de nou amb la mateixa pedra. Mateix estadi, mateixa competició i mateix rival. I mateix golejador. El Barça anava guanyant minuts, jugant amb els nervis dels locals, amb Pedri posant llum cada cop que estirava l’equip. Tot l’equip estava endollat, concentrat, atent. Un partit de sacrifici, amb Araujo i Iñigo Martínez traient centrades, De Jong fent més metres que mai i Ferran ajudant. Era el dia per deixar-se l’ànima i ser solidari. Fins i tot superaven ensurts com un penal sobre Belotti al minut 85, que ho era. Però també era fora de joc i, per tant, no valia. Un partit per deixar clar que aquest equip té talent, però també disciplina i capacitat de sacrifici. A Lisboa el Barça va sortir de la cova del llop amb el cap alt i un nou triomf dels que emocionen.