Bobby Robson: l'aficionat del Newcastle que no va ser entès a Barcelona
L'exentrenador, que amb quinze anys era miner, té una estàtua al camp del club del qual va ser aficionat tota la vida
Enviat especial a NewcastleMai va jugar al Newcastle United. I com a tècnic no va guanyar cap títol amb ells. Però a la porta de l'estadi on debutarà el Barça a la Champions et trobes una estàtua seva. "És una llegenda. Saps per quina raó? Era un dels nostres", diu en Mark, aficionat del club. Bobby Robson, l'home que va entrenar al Barça en temps complicats, és un dels noms més respectats entre els aficionats del primer rival blaugrana a la Champions. "Robson era fill de miners. Va fer de miner. Aquí gairebé tothom té un familiar que va baixar a les mines. I era seguidor del Newcastle, però va jugar a altres clubs. A la gent de Newcastle ens feia ràbia veure com va triomfar com a entrenador sempre lluny de casa. I quan finalment va venir, ja era molt gran. Es va dubtar d'ell", diu el periodista Robert Harris. Bobby Robson va fer realitat el seu somni de treballar al Newcastle el 1999, quan li van oferir un salari baix per fer-se càrrec de l'equip, llavors cuer de la Premier. Va acceptar. I en el primer partit ja van guanyar per 8-0 al Sheffield Wednesday. En els cinc anys que va dirigir els magpies, fins al 2004, va classificar l'equip dos cops per la Lliga de Campions.
Bobby Robson va ser una de les figures més respectades del futbol anglès. Va liderar la selecció al Mundial del 1990, quan van quedar-se a un pas de la final. Va aconseguir que el modest Ipswich Town guanyés una Copa de la UEFA i va alçar títols amb el PSV Eindhoven, el Porto i el Barça, amb José Mourinho d'ajudant. Un periple que havia començat al comtat de Durham, al sud de Newcastle. Un tren de tot just trenta minuts porta fins a Durham, on encara es pot visitar el majestuós edifici del sindicat de miners del carbó on s'organitzaven vagues. El pare de Robson portava el seu fill aquí a vegades, a les assemblees. Ells vivien a Langley Park, una petita població a uns 30 minuts on s'arriba amb un bus que va movent-se lentament entre turons i els restes de mines velles.
Aquesta va ser una de les regions mineres més grans del món. L'any 2000 aquí va tancar l'última mina de carbó britànica. Els miners jubilats encara es reuneixen a la vella seu del sindicat de Durham. "Bobby Robson va ser miner. Quan tenia quinze anys baixava a la mina. Llavors ja era jugador de futbol i era del Newcastle com molta gent d'aquí. Durham està a mig camí de Newcastle i Sunderland. I ja saps, aquests equips s'odien. Però la gent de Durham preferia el Newcastle per una senzilla raó: el tren t'hi portava més de pressa", diu en Mike, un vell miner de 76 anys. "A Langley van tancar la mina després d'un accident en què van morir 62 miners els anys setanta . El pare ja estava jubilat i en Bobby ja era famós. Va ajudar amb diners als familiars", afegeix. Tothom té una anècdota amb Robson o el seu pare, que va baixar a les mines 51 anys.
Baixar a la mina
En Bobby semblava destinat a fer el mateix. "No sé a quina profunditat devíem estar. Entre 600 i 900 metres, suposo. Havia de gatejar tota la longitud d'un camp de futbol a quatre grapes, carregant les eines per les galeries. Com el pare, marxava de casa blanc i tornava negre", recordava a la seva autobiografia en Robson, que afirmava que a la mina es va fer socialista. Sempre va ser votant laborista i en alguna ocasió va intentar portar a les mines directius i jugadors per veure si aprenien alguna cosa sobre la solidaritat i es queixaven menys. "Quan era a l'Ipswich Town vaig portar la junta directiva a visitar un pou a la zona carbonífera del sud de Derbyshire. No els va agradar. Després vaig intentar portar a una mina els jugadors del Newcastle, però només vaig aconseguir dur-los a un museu", deia.
A ell el futbol el va salvar de ser miner. Va jugar al Langley Park Juniors, on amb quinze anys jugava contra nois de divuit anys. Així va ser descobert per un vistaire que el va recomanar a l'entrenador de Fulham de Londres. L'entrenador del club va conduir fins a Langley Park el 1950 i se'l va endur. El Newcastle, que havia enviat un observador dos cops per veure'l, mai va presentar cap oferta. Així que en Bobby va passar d'un poble miner a un barri elegant de Londres, però sense oblidar les arrels. Quan tenia dies lliures tornava a casa i, en un ball al centre parroquial de Durham, coneixeria la seva futura dona, l'Elsie. Van estar 54 anys plegats. Robson triomfaria al Fulham i el West Bromwich Albion, i arribaria a ser internacional.
Però els seus grans èxits arribarien com a entrenador. Va ser així com el 1996 va ser l'escollit per intentar girar full després de Johan Cruyff. Robson, que va arribar acompanyat d'un jove ajudant i traductor anomenat José Mourinho que havia conegut a Portugal, va patir molt. El barcelonisme estava dividit entre admiradors de Cruyff i defensors del president Núñez i li van fer la vida impossible. Es va discutir el seu estil de joc, tot i que gràcies al brasiler Ronaldo es feien molts gols. El Barça va guanyar amb ell la Recopa d’Europa davant del PSG (1-0) i la Copa del Rei davant del Betis en una final inoblidable a l’estadi Santiago Bernabéu (3-2), copa en la qual va protagonitzar la remuntada èpica al Camp Nou contra l'Atlètic amb un gol final de Pizzi (5-4). Malgrat els èxits esportius, Louis van Gaal va ser contractat per dirigir el Barça aprofitant que l'equip va quedar segon a la lliga. Tothom va parlar bé d'ell com a persona. Es va dir que havia estat un gentleman i que hauria pogut alçar la veu més d'un cop quan veia que li feien el llit. El seu cas va ser estrany. Va abandonar l'equip tip de les guerres internes del barcelonisme. Quan va ser a la banqueta, va ser criticat. I un cop va marxar, tothom admetia que li havia caigut bé, aquell anglès. Ell guardava bons records de Sitges, on va anar tornant. De l'entorn blaugrana, no tant.
Els últims anys de la seva vida els va viure als afores de Newcastle, lluitant contra un càncer. La seva última aparició pública seria cinc dies abans de la seva mort: el van treure amb cadira de rodes per saludar abans d'un partit al mig del camp. Robson va demanar ser enterrat al cementiri de Langley Park. A casa. A la tomba només hi posa "Sir Bobby Robson". No cal res més, tothom sap qui era.