El camí de Xavi Espart fins a debutar amb el Barça

BarcelonaXavi Espart és el darrer d'una llista de debutants de la prolífica generació del 2007 que il·lusiona tot el barcelonisme. Alguns jugadors estan tocats amb una vareta des de ben petits: tècnics i vistaires coincideixen que, si res es torça durant el seu procés de formació, acabaran fent carrera com a professionals. Seria el cas, per exemple, de talents excepcionals com el de Lamine Yamal. D'altres van fent el seu camí en les categories inferiors, de manera més discreta, però amb perseverança i constància fins a trobar el moment més anhelat: el del debut. Xavi Espart correspon a aquest segon grup de futbolistes i la seva estrena a l'elit va ser per la porta gran: en un escenari imponent com Saint James' Park.

Va sortir a jugar amb l'equip perdent i amb els anglesos fent patir el Barça. Un context que podria fer tremolar les cames a qualsevol debutant, però no va ser el cas d'Espart, que va sorprendre el gran públic per la maduresa amb què va afrontar els minuts finals d'un partit en què s'aconseguiria un valuós empat. Ell mateix diria a la seva gent, preocupada per si era un escenari molt complicat per debutar, que ell no havia tingut por. Al contrari, que es moria de ganes de jugar i que era brutal fer-ho a la Champions. De fet, els que el coneixen bé destaquen que, tot i tenir només 18 anys, mostra una maduresa pròpia d'un futbolista de més edat. Les seves declaracions postpartit ho van fer evident. Desimboltura i honestedat, al camp i als micròfons. Després del partit es va fondre en una abraçada amb la seva germana, que està d'Erasmus a Manchester i va anar a veure el partit contra el Newcastle.

Hansi Flick feia temps que tenia Espart en el radar (acumula nou convocatòries amb el primer equip) i diumenge va estrenar-se com a titular contra el Sevilla. Aquest dimarts, en la tornada contra el Newcastle, el titular al lateral dret serà Eric Garcia, mentre ell seguirà esperant amb humilitat una nova oportunitat. El vestidor l'ha rebut amb els braços oberts, on compta amb companys de confiança com Cubarsí. Entre els seus companys més íntims del planter també hi ha Quim Junyent i Juan Hernández. Després del debut, companys i excompanys, com Marc Guiu, van felicitar-lo en una publicació a Instagram. Alguns feien referència a Philipp Lahm, comparació que el mateix Flick va fer destacant que la "confiança" d'Espart amb la pilota li recordava l'exjugador del Bayern.

La comparació amb Philipp Lahm

"És molt dotat tàcticament i té una gran visió de joc, així com una molt bona seqüència de control i de passada. També té un bon xut. Són virtuts que trasllada de la posició de mig a la de lateral, amb habilitat per jugar pels carrils interiors, com veiem al futbol modern", explica a l'ARA Pau Moral, actual entrenador del juvenil de l'Al-Rayyan qatarià i que va dirigir Espart a l'aleví D del Barça, en la tercera temporada del futbolista al planter. Abans, havia jugat a l'Europa i el Vilassar de Mar, localitat on la seva família es va traslladar a viure quan ell tenia 6 anys. El paral·lelisme amb Lahm també s'explica per la polivalència. Espart, que va arribar al Barça amb 8 anys el 2015 i per recomanació del vistaire Isidre Gil, jugava de migcentre. No va ser fins a cadet, fa tres temporades, quan l'entrenador Iván Carrasco, per la falta d'efectius que tenia al lateral dret, el va posar en aquesta posició.

El que va començar com una prova s'acabaria consolidant amb l'eclosió definitiva d'Espart. Moral sintetitza aquesta versatilitat fent una comparació amb Eric: "Són futbolistes molt dotats tàcticament, molt intel·ligents; això fa que s'adaptin bé tant a la posició de pivot com a la de lateral dret". Amb la selecció sub-19 espanyola segueix jugant de pivot. També ho ha fet en algun partit que ha baixat a jugar amb el juvenil a la Youth League. En el duel de la fase de grups de la Champions entre el Newcastle i el Barça, Espart va viatjar amb el juvenil i, jugant de pivot, va estrenar el marcador del triomf català (2-3).

Les lesions i el context han ajudat a accelerar el debut d'Espart, però la confiança del club i de Flick en el jugador es va fer evident quan van demanar-li que seguís al Barça –alternant el filial amb el primer equip– malgrat rebre l'interès del Racing de Santander per anar-hi cedit al gener. El conjunt càntabre és el líder de Segona i en la seva proposta per incorporar Espart també va plantejar prorrogar la cessió a la temporada vinent en cas d'ascendir. De moment, Espart té contracte de blaugrana fins al 2028.

La passió per la cuina catalana de Xavi Espart

Espart és un dels quatre capitans del Barça Atlètic. Que un juvenil sigui capità al filial suposa un fet sense precedents des que es comptabilitza aquest registre al club. És una prova més de la maduresa d'Espart, que gairebé sempre ha sigut capità en totes les categories. La seva irrupció al primer equip il·lusiona en un Barça que segueix fent debutar jugadors de casa.

Més enllà del futbol, Espart va aprovar la selectivitat l'any passat i rumia el seu futur mentre estudia anglès, ha començat un curs de gestió esportiva i també va fer un curs de cuina. De fet, és un apassionat de la gastronomia catalana: el seu plat preferit és el fricandó. També li agrada molt la música i de ben menut els seus pares ja el van portar a veure un concert de Bruno Mars a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. El músic estatunidenc és dels seus cantats preferits.