Cava, puro i Luz de Gas: així va ser el final de festa somiat per Laporta

BarcelonaSacsejant ampolles de cava i fumant un puro a Luz de Gas: així va acabar la nit electoral Joan Laporta després de revalidar el mandat a la presidència del Barça. Una picada d'ullet al passat, com si es burlés de les moltes crítiques que havia rebut per la seva manera de fer, però que resumia amb imatges els moments de màxima felicitat d'un dirigent que com tots té grans èxits i grans ombres però que sobretot té una cosa que el fa especial: el carisma. Res que no sàpiga tothom, i la principal basa d'una campanya electoral curta i intensa. Si el 2021 era favorit i va guanyar les eleccions amb molta solvència, diumenge doblava l'aposta amb una pallissa que va sorprendre fins i tot els seus.

El president electe del Barça s'imposava en uns comicis programats estratègicament per al 15 de març, i amb una campanya que va portar al terreny on se sentia més còmode i havent aconseguit les complicitats d'algunes de les figures més rellevants del barcelonisme. Potser la campanya no va ser perfecta, però Laporta tenia tants asos a la màniga que ni tan sols la va necessitar. El dia de les eleccions es va moure per la zona de votacions com si fos casa seva. Mai va deixar de sentir-se president malgrat haver dimitit per presentar-se a la reelecció.

La maquinària del nucli dur del laportisme es va posar en marxa a finals del 2025, tot i que a l'estiu ja hi va haver alguns canvis al club, sobretot al departament de comunicació, per preparar el terreny per a unes eleccions que havien de ser, tant sí com no, entre el 15 de març i el 15 de juny. Canviaven les rutines del president i augmentava la seva presència mediàtica. De reüll, controlaven els moviments d'una oposició que mai els va fer tremolar.

Canvis a l'equip de campanya i a l'estratègia electoral

Fa cinc anys la gran posada en escena va ser la mítica lona del Bernabéu, ideada pel publicista Lluís Carrasco. El cap de campanya ho decidia tot, des dels actes fins al to dels discursos. I tot i l'èxit incontestable, algunes petites desavinences amb el nucli dur del president van fer que preferissin no contractar els seus serveis en aquesta ocasió. En el seu lloc es formaria un comitè electoral que dirigiria Maite Laporta, germana del president, i en el qual hi havia gent com Gabriel Martínez, nou director de comunicació, i dos membres de la màxima confiança, Enric Masip, assessor, i Jordi Finestres, responsable del relat. Quatre assalariats que s'agafarien una excedència del Barça per centrar-se en la campanya. Per evitar suspicàcies, Sergi Atienza, cap de compliment del club, els recordava que havien de tornar els ordinadors i els mòbils abans de marxar. Els hi retornaran aquesta setmana, a mesura que es reincorporin al dia a dia blaugrana.

No és el mateix presentar-se a la presidència des de dins que fer-ho des de fora del club. Intentar revalidar el mandat posa les coses més fàcils, entre altres motius perquè tens a disposició tot l'aparell del club. No és res il·legal, ni res que no fessin en el seu dia figures com Josep Maria Bartomeu i Josep Lluís Núñez. Les regles del joc estaven marcades als estatuts i Laporta, com a bon advocat, les va saber portar al seu terreny, començant per la data electoral. Volien que fos aviat, tot i que no va ser fins a mitjans de gener que es van decantar pel 15 de març. El següent pas, definir que seria Yuste qui es quedaria de president interí, i quins directius dimitirien amb Laporta i quins es quedarien a la junta provisional.

Fa cinc anys Laporta es va aprimar per rejovenir la seva imatge, es van organitzar presentacions perfectament estudiades, es vetllava pel discurs i es cuidava al detall la posada en escena. Aquesta vegada Laporta tirava pel dret i exhibia els seus dots comunicatius sense tenir en compte gaires més coses, amb l'únic consell de jugar a la defensiva i basar la campanya en treure pit de la reestructuració esportiva del Barça i de la construcció del Camp Nou. De l'economia, calia limitar-se a dir que l'herència rebuda va ser un desastre, i que havien lluitat "contra tots i contra tot". I sobre els projectes s'hi havia de passar de puntetes i prometre un "futur gloriós" després d'"haver salvat el Barça".

"Font encara no ha entès que els socis te'ls guanyes així"

El discurs era simple, però no va necessitar gaire més. Es tractava de parlar sempre en positiu. La precampanya, amb la recollida de signatures, consistia a esprémer el Laporta més mediàtic. "Font encara no ha entès que els socis te'ls guanyes així", apunten des de l'equip de campanya de Laporta. Mentre els tres rivals –aleshores Vilajoana i Ciria encara estaven a la cursa– es dedicaven a criticar Laporta i a perseguir el suport de Messi, ell feia meditació, servia macarrons, tallava pernil, conduïa un toro mecànic a Mercabarna i pujava a un tractor. Sempre impactes positius i degudament enregistrats per un equip de gravació que està preparant un documental.

Un cop superats els avals i confirmat el cara a cara Laporta-Font, l'estratègia va canviar. Laporta va deixar de banda els banys de masses i es va fer un tip de concedir entrevistes, seleccionant amb precisió quin mitjà de comunicació atenia, sempre buscant l'escenari més favorable. Els seus companys de junta també, tot i que en grau més baix. Aleshores ja tenien enquestes a la mà: en totes hi deia que guanyaven, i que guanyaven bé.

Els nervis de l'última setmana d'una campanya agra

"L'última setmana sempre hi ha nervis. Ja ens va passar fa cinc anys", apunta un dels directius electes. Que Xavi concedís una entrevista parlant de Messi va sacsejar la candidatura. Que Font apugés el to en els debats, també. Però Laporta és un gat que té set vides. "Ho va saber capgirar, convertir els atacs personals en victimisme. I ja li va anar bé, perquè en el fons va ser el pretext per presumir dels èxits d'aquest mandat".

L'última setmana va ser més agra, però els nervis es van calmar en la jornada de votacions. Laporta marcava el primer gol presentant-se al Camp Nou a les 9 del matí. Font no ho va fer fins a les 11. Les enquestes a peu d'urna i el clam popular engreixaven la sensació de victòria, i la confirmació arribava amb els 35 punts d'avantatge en el sondeig. Potser no va ser el millor partit, però sí una de les victòries més celebrades.