Barça

Les 3 claus del Barça-Leganés

El 5-4-1 dels madrilenys va espessir un partit que el Barça va desencallar amb un xut d'Ansu i un penal

Victòria tranquil·la però treballada del Barça davant del Leganés en el retorn del futbol al Camp Nou. Ansu Fati, amb un xut en el 41, va desfer l'empat i Leo Messi va sentenciar de penal en la segona meitat. En el minut 65 l'àrbitre va anul·lar un gol a Griezmann per fora de joc de Semedo.

Cinc i teranyina en rombe

Javier Aguirre va matisar el 5-4-1 que havia plantejat en la primera volta i va posicionar els seus migcampistes en rombe. La intenció era clara: espessir el carril central amb diferents esglaons, blindar l'accés a Busquets i obligar el Barça a exposar-se a través de la pujada dels laterals. Eren l'únic sector lliure d'homes blaus i era on el Barça podia trobar un avantatge.

Però quan l'equip començava a interpretar el context de partit va encaixar un parell d'ensurts que el van frenar. Jugar contra el marcador era perillós.

Obrir un interval i girar

Superat el tràngol de les dues ocasions encaixades, el Barça va seguir mastegant el partit. Jugava abocat a camp contrari, amb mig equip emparellat contra l'última línia madrilenya. L'única escletxa podia arribar quan la mobilitat dels dos externs (Junior i Ansu o Roberto i Messi) separava la línia de cinc, però ni Rakitic ni Arthur van explorar el desmarcatge en profunditat.

A més, el ritme de pilota era tan baix que l'excessiva basculació visitant no trobava càstig. En el gir hi podia haver un pas endavant que no es va fer.

Només el coratge en l'eslàlom d'un Messi estimulat per les lluites amb Recio i Bustinza, i les bones intencions d'Ansu, especialment arran del gol, canviaven l'energia de l'atac. La resta era massa pla.

La credibilitat del davanter

No era un dia senzill per al davanter centre. Amb tanta gent al passadís central, costava accedir-hi. Tampoc hi havia espai per provar-ho per dalt, perquè una passada alta o llarga s'escapava abans de poder ser rematada. El context va ser incòmode per a Griezmann, inèdit durant moltes fases del joc. Els seus moviments eren invisibles per als companys, res del que feia rebia premi.

La frustració del francès la va multiplicar el gol anul·lat. En la seva estona, Suárez va semblar més actiu. Entre d'altres coses perquè els seus moviments eren més correspostos.