Les 3 claus del Madrid-Barça
La disciplina del 4-4-2 i la sensibilitat per intuir les esquerdes del Madrid decanta el clàssic
This browser does not support the video element.
BarcelonaEl Barça s'endú el clàssic per la mínima (0-1) gràcies a un gol de Rakitic i a un compromís defensiu molt alt de tot l'equip.
Anul·lar la direcció de Busquets
El clàssic va arrencar amb nervis. El Madrid va repetir la pressió alta però va orientar-la més sobre Busquets per deixar-li menys temps per pensar. Modric i Kroos van saltar sobre el migcentre, que va encadenar algunes pèrdues inicials delicades.
A Arthur i a Rakitic els va costar guardar les primeres possessions. Casemiro esperava al darrere, pendent de cada passada filtrada sobre Messi.
Era el pla d'un Madrid que corria el risc d'esquerdar-se a mesura que Bale perdés la concentració defensiva per ajudar amb Dembélé i Alba.
Doble mur infranquejable
El Barça va tornar a deixar el Madrid sense marcar gràcies a un gran exercici de disciplina tàctica. L'equip va ordenar-se en un 4-4-2 rocós, amb Rakitic tapant cada acció de Reguilón per la banda dreta i Busquets evitant que Kroos activés el tres contra dos que potenciava Vinícius.
Els blaugranes assumien que el Madrid ataqués i no patien, seriosos en cada centrada a l'àrea.
L'exhibició de Lenglet i Piqué en el refús va ser majúscula i el Madrid es va quedar sense idees. Al tram final va ser Arturo qui va posar la cama.
Impossible pausar els atacs
Tot i que el seu domini no era contundent, el Barça no estava incòmode. Se sentia capaç de defensar un Madrid inofensiu i, a sobre, veia la possibilitat d'ampliar la renda. Només era qüestió de seleccionar bé l'atac. Però al Barça li va costar llegir el partit a la represa i amb massa freqüència va precipitar l'atac. Hi havia espais, perquè el Madrid no tenia cap estructura defensiva. El caos blanc va fer impossible que el Barça, que buscava opcions horitzontals per pausar el joc, adormís el clàssic des de l'ordre.