Esports 14/08/2018

El club que sempre juga amb 12 jugadors

El primer equip argentí que va jugar a Europa va ser el Boca, en una gira que va passar per Barcelona

3 min
Zarate celebrant un gol del Boca contra el Libertad del Paraguai ara fa una setmana.

BarcelonaL’abril del 1925 el Boca Juniors va arribar a Barcelona per jugar tres partits, però cap va ser contra el Barça. El conjunt xeneize, ja llavors un dels més importants del futbol argentí, estava fent història, ja que es convertia en el primer club del seu país que feia una gira per Europa, però no va pactar partits amb el Barça, perquè el club blaugrana tenia programat per a aquell mateix abril dos duels contra el Nacional de Montevideo de l’Uruguai. El Boca, doncs, va jugar dos amistosos contra l’Espanyol, que va guanyar per 0-1 i 0-3, abans de derrotar un combinat de jugadors catalans per 0-2 a l’estadi de Sarrià.

El Boca Juniors torna a Barcelona, on ja ha jugat uns quants cops des d’aquell llunyà 1925, precedit per la fama de ser el club amb més aficionats a l’Argentina. L’equip del barri de La Boca sempre ha tret pit per haver creat l’expressió de jugar “amb dotze jugadors” pel fet de tenir molt suport a la graderia. Però, en el seu origen, aquesta expressió es referia a una persona, i no pas a tots els aficionats: Victorio Toto Caffarena, un fanàtic aficionat del club, fill d’italians, com bona part dels primers jugadors i aficionats del club, amb seu al barri on arribaven els vaixells plens d’immigrants que buscaven una nova vida a l’Argentina, molts dels quals italians. Caffarena se les va empescar per poder seguir el seu club per Europa en aquella gira del 1925 tot i que no tenia diners, fent-se acreditar per un diari a canvi de rebre diners per cròniques per telèfon. Però, un cop va començar la gira, va acabar ajudant el club, fent de delegat i encarregat de material i participant en actes oficials. En aquells llargs viatges en tren per la vella Europa, Caffarena es va convertir en el jugador número 12, arribant a fer-se fotografies vestit de jugador, aprofitant que la premsa europea no coneixia els futbolistes visitants.

La gira l’havia fet possible el polític del partit radical Félix Isasmendi, un empresari amb arrels basques. Ell es va encarregar de posar els diners necessaris per pagar un viatge tan complex i car, liderant ell mateix l’expedició. El 1925 el Boca Juniors va passar 22 dies en un vaixell abans d’arribar a Vigo, on jugaria el primer partit de la gira, en què va derrotar el Celta per 1-3. La gira va seguir amb partits a la Corunya, Madrid, Bilbao, Pamplona, Barcelona i, finalment, Alemanya, amb duels a Munic, Frankfurt o Nuremberg. L’últim duel va ser a París, abans de tornar a l’Argentina amb un balanç de 15 triomfs en 19 partits, amb tot just tres derrotes, contra el Deportivo de la Corunya, el Reial Unió d’Irun i l’Athletic Club de Bilbao. La gira va arribar en una dècada dels anys 20 en què el futbol va començar a veure com els equips creixien fent viatges. El triomf de la selecció uruguaiana als Jocs Olímpics del 1924, a París, derrotant l’Argentina a la final, havia despertat l’interès a Europa pel futbol americà, amb els clubs uruguaians fent gires abans que els argentins. El Barça, de fet, va vendre llavors com un èxit poder rebre el Nacional de Montevideo l’abril del 1925 (es van jugar dos partits, un amb triomf blaugrana per 2-1 i un segon amb empat 2-2). El Barça trigaria ben poc a fer el viatge de tornada, el 1928, amb una gira en què sí que es va enfrontar al Boca, al qual va derrotar per 1-2 a l’estadi de La Bombonera.

stats