El comiat que Iniesta no s’havia imaginat mai
El manxec, substituït al minut 81, viu l’eliminació europea amb impotència des de la banqueta
BarcelonaLa cara de pomes agres d’Andrés Iniesta a la banqueta de l’Olímpic de Roma ho deia tot. El migcampista manxec, que acabava de deixar el terreny de joc feia uns minuts, veia com l’equip italià marcava el tercer gol i es classificava per a les semifinals de la Champions. Amb tristesa i impotència, observava sense poder-hi fer res com el seu equip quedava fora de la màxima competició europea contra tot pronòstic i per la porta del darrere. “És una eliminació molt dura. No ens ho esperàvem, per l’avantatge que portàvem del partit d’anada. Però quan no fas les coses bé, quan no t’adaptes al tipus de partit... encara que sembli mentida, aquestes coses poden acabar passant”, deia el capità, que parlava de la jornada d’ahir com d’un dia “molt fotut”. “I més després de la temporada que estàvem fent”.
A Andrés Iniesta el rosegava per dins l’eliminació però, sobretot, el fet de pensar que també era la pitjor manera d’acomiadar-se del futbol d’elit. Perquè, si no hi ha un gir de guió -que a hores d’ara sembla totalment improbable-, el d’ahir va ser l’últim partit del manxec a Europa amb la samarreta del Barça. “És una possibilitat, i encara dol més...”, afegia, amb la veu trencada, als micròfons de TV3.
L’últim partit de Champions
Tot i que el migcampista manté l’interrogant sobre el seu futur, i tira pilotes fora quan l’hi demanen, el seu entorn assegura que la decisió ja està presa i que farà les maletes aquest estiu. Se n’anirà a la Xina, a un equip que el cobrirà d’or. Està tot emparaulat i només falta signar el contracte. I, també, comunicar-ho oficialment al Barça, cosa que farà a finals de mes, quan s’acaba el termini que té estipulat al contracte. A Iniesta li hauria agradat dir adeu d’una manera més digna, però ho va fer de la pitjor forma possible: sense poder intervenir en el joc, sense ser protagonista fins al final. Un motiu més, a banda de l’econòmic, per explicar la seva decisió d’abandonar el Barça a l’estiu.
Amb la cara ho deia tot. El capità no es va prendre gaire bé la substitució. Tot i que habitualment, al llarg de la temporada, ha deixat el terreny de joc cap al minut 60, a Roma va jugar fins al 81. Aleshores el marcador estava 2-0, i els blaugranes encara classificats. Quan Valverde va indicar que ell era el substituït, Iniesta va fer un gest de desaprovació. Capcot, se n’anava cap a la banqueta per viure a peu dret els últims minuts del partit, els més tràgics: el tercer gol del Roma i l’intent desesperat del Barça d’aconseguir un gol que l’hauria classificat. “¿Si pensava que era útil els últims minuts? Sí... però ara ja és igual. Ja no hi podem fer res”, responia.
La darrera temporada d’Iniesta no serà tan triomfal com ell hauria imaginat. Somiava acabar com Xavi Hernández, que el 2015 va deixar el Barça amb el triplet a la butxaca. El manxec ho farà, gairebé segur, amb una Lliga i potser també amb una Copa del Rei. En total, més de 30 títols vestit de blaugrana, entre els quals hi ha quatre Champions. Un palmarès més que envejable però que, després del naufragi a Roma, es quedarà sense cirereta.
