Les conseqüències que té pel Barça haver evitat un trauma
La permanència de Fermín influencia el futur d'una economia blaugrana que aquest estiu ha tornat a mostrar les seves debilitats
BarcelonaMalgrat que l'actiu sector laportista de les xarxes socials acostuma a assenyalar Javier Tebas, el president de la Lliga, com el gran culpable dels mals del Barça (sense anar més lluny, per la dificultat d'inscriure jugadors en l'últim mercat), fonts pròximes al mateix president Laporta asseguren a l'ARA que actualment la relació entre el club català i la Lliga "està bé". L'encarregat de fer passadissos a Madrid és Alejandro Echevarría, el vicepresident no oficial del Barça, però "el Jan també té una bona relació amb el Tebas perquè vol el bé del club", deixen clar.
El mercat del Barça es va tancar amb la permanència de Fermín, un fet que evita un trauma a Hansi Flick, però que no alleugereix la tensió de l'economia blaugrana. Com afecta els números del Barça que Fermín s'hagi quedat i, per tant, que el club no alliberi massa salarial ni ingressi desenes de milions d'euros per un traspàs? Hi ha diverses respostes a la pregunta. A curt termini, l'afectació és que el Barça ha tancat un nou mercat de fitxatges sense haver arribat a la regla 1:1 de la Lliga (es pot gastar cada euro que s'ingressa) i que, per tant, l'economia ha tornat a lligar de peus i mans a la direcció esportiva a l'hora de confeccionar la plantilla.
Joan Garcia ha pogut ser inscrit gràcies a la baixa de llarga durada de Ter Stegen (què hagués passat sense aquesta inesperada lesió o sense la també inesperada de Christensen el curs passat, que va servir per a inscriure Dani Olmo?), i Rashford, Szczesny, Gerard Martín i Bardghji gràcies a diverses sortides de jugadors i a un aval d'un total de 12 milions d'euros de la junta directiva de Laporta. És comprensible que Nico Williams decidís renovar amb l'Athletic Club a l'inici de l'estiu malgrat l'interès del Barça.
La segona resposta a la pregunta fa referència a com afecta la permanència de Fermín els números de l'exercici 2024-2025 que Laporta encara no ha presentat. En aquest cas, la resposta és molt clara: gens. "Una venda d'un jugador posterior al 30 de juny [la data en què es va tancar l'exercici econòmic] només es podria comptabilitzar en el curs 24-25 si hi hagués documents signats abans d'aquest dia", explica a l'ARA el doctor en economia i empresa Jaume Llopis. No hauria estat el cas. Per tant, la venda s'hauria hagut de comptabilitzar a l'actual exercici, el 2025-2026.
La no-normalitat
La tercera resposta té a veure amb el futur a llarg termini. "Són ja quatre temporades seguides de mercats protagonitzats per l’enginyeria financera i no per la planificació esportiva, on l’objectiu final sembla que hagi de ser arribar al famós 1:1 per salvar-nos. La realitat és que el patrimoni continua sent negatiu i el deute estructural, altíssim. Un altre cop, el Barça tanca un mercat sense assolir la normalitat. Un model erràticque obliga a vendes, cessions i, fins i tot, avals personals per poder inscriure", va publicar Marc Ciria, economista especialitzat en el Barça i potencial candidat a les pròximes eleccions, en un fil a X una vegada tancat el mercat. "El problema no és només d'avui en fitxatges, sinó que el club no té marge per a demà. Cada mercat es converteix en una cursa d'obstacles", va afegir Ciria. Mentre la situació econòmica del club segueixi debilitada, a cada mercat hi haurà en venda futbolistes de la talla de Fermín.
La gran incògnita
Sigui com sigui, és impossible fer previsions acurades de la situació econòmica real del Barça sense conèixer els números de l'exercici 24-25. I, segons les previsions del club, aquests no es faran públics fins que s'acosti l'assemblea de socis compromissaris que se celebrarà a l'octubre. "Les incògnites són saber quines han estat les pèrdues ordinàries de l'exercici tancat el 30 de juny i conèixer l'informe de l'auditor [Crowe], el qual hauria de devaluar el valor dels actius dels drets de televisió [Locksley Invest] i Barça Studios, com ja va dir l'anterior auditor [Grant Thornton] en el tancament 23-24. A més, els seients vip, segons em diuen, l'auditor només els admet amb una periodificació de 30 anys [d'un valor total de 100 milions]", exposa Llopis, que l'agost del 2021 va dimitir de la Comissió de l'Espai Barça per desavinences amb Laporta.
Llopis també va més enllà. "L'important seria comparar el balanç tancat el 30 de juny del 2021 [el primer de Laporta] amb el balanç tancat el 30 de juny del 2025. Veuríem que hi ha un deteriorament molt important de la situació econòmica. Veuríem que hi ha menys patrimoni, malgrat que hem venut 1.000 milions en palanques, i que el deute ordinari s'ha incrementat amb nous crèdits, deixant de banda els 1.500 milions de l'Espai Barça", analitza el doctor en economia i empresa. "Però s'ha refinançat tot fins al 2050 i el deute ja és perpetu. Els interessos d'aquest refinançament seran els que afectaran cada any els comptes d'explotació", conclou.
En canvi, des de l'entorn de Laporta transmeten tranquil·litat. "Hi ha optimisme amb els números". Però també se'n recorden del president de la Lliga: "Això no vol dir que el Tebas no surti amb algun estirabot dels seus". De totes maneres, puntualitzen que "Tebas posarà bastons a les rodes, però no permetrà que el vaixell del Barça s'enfonsi perquè, malgrat que els seus sentiments estan molt allunyats dels nostres, no li interessa econòmicament". La realitat, sovint, avança per camins diferents de les xarxes.