Després d'un concert de punk, cal vigilar la ressaca: els apunts en calent del Barça-Newcastle

Apunts en calentEl Barça, als quarts de final de la Champions per la porta gran. Després de patir en una primera part d'intercanvi de cops, els catalans van passar per sobre d'un Newcastle desfet com un glaçó en una segona meitat sensacional (7-2). A continuació, uns apunts en calent.

Lamine Yamal, diferencial. Quan el factor col·lectiu s'encalla, és importantíssim que les individualitats emergeixin. Això és el que va salvar el Barça de patir més del compte contra el novè classificat de la Premier. Si en l'anada va ser Dani Olmo qui va provocar un penal decisiu amb un cop de cintura, a la tornada cal posar el focus en Lamine Yamal, creador de les jugades que van acabar en l'1-0 i el 3-2 abans del descans. Amb Pedri sovint congestionat per la tripleta de migcampistes del Newcastle, el de Rocafonda va intervenir pel seu compte per esfilegassar l'energia dels anglesos. Dona tantíssim en atac que se li perdonen errades com la del 2-2, en què va perdre una pilota en zona compromesa per guarnir-se més del compte. Que els culers tinguin una primavera feliç tornarà a dependre de l'adolescent més impactant del futbol mundial.

Més canya, més tempo, menys rodejos. A la segona part, bufar i fer ampolles fins al vendaval final. Després de rebre les pertinents rectificacions de Flick al vestidor, el Barça va trobar la manera de superar la pressió avançada i valenta del Newcastle. Els blaugranes es van posar les botes gràcies a la mobilitat dels homes ofensius i a les passades quasi definitives des de la defensa. La jugada del 4-2 va néixer d'una entrega genial de Gerard Martín –li diuen Gerard Maldini per alguna cosa– perquè amb només una passada més Fermín, que ja està en els seus millors números, es plantés sol davant de Ramsdale per encarrilar l'eliminatòria. El remei per al rock desacomplexat proposat pels magpies va ser evolucionar l'estil fins al punk més essencial. El volum, més fort. La velocitat, més alta. Les estructures, simples i efectives. Resultat: una golejada d'escàndol.

Veure la porteria gran. Dos noms propis van destacar en el festival ofensiu de la segona meitat. D'una banda, Raphinha, que no només va acabar el partit amb dues dianes de pura dinamita, sinó que va sumar dues assistències més a la seva estadística ofensiva. I, de l'altra, Lewandowski, titular quan poca gent s'ho esperava. El brasiler es va refer de la mala actuació en l'anada amb un vespre de Champions com els de la temporada passada, mentre que el veterà polonès va aportar dos gols –i arguments a favor de la renovació a la baixa– al gruixudíssim marcador que es va emportar el Newcastle cap al Tyneside. És molt important que els que les han de ficar vegin la porteria gran quan s'acosten les cotes decisives del curs. Caldrà ser precís quan la màxima competició europea s'empini i en els duels decisius per revalidar la Lliga.

Una de freda i una de calenta. Si la calenta va ser el tram del partit en què el Barça va marcar quatre gols per noquejar els anglesos, la freda de cara al que vindrà després de l'aturada de seleccions es resumeix en dos aspectes a millorar. D'una banda, la fragilitat defensiva quan l'oponent és capaç de pensar per picar a l'esquena de la defensa, una mancança vista en els dos gols d'Elanga servits sobretot per la falta de contundència de Cancelo. I, de l'altra, la facilitat per perdre efectius per culpa de les lesions. El saldo de la golejada acaba amb Eric Garcia demanant el canvi pels problemes que el van apartar de l'onze a St. James' Park i Joan Garcia fent el mateix per una punxada al bessó. Els concerts de punk rock són divertidíssims, però cal protegir-se de les ressaques que poden deixar. En aquest parèntesi, caldrà fer una reflexió profunda sobre la preparació física i la prevenció de lesions. Hi va el curs.