Dos models de gestió en mans dels socis

BarcelonaJoan Laporta o Víctor Font? Aquest és el dubte que han de resoldre els 114.504 socis del Barça que aquest diumenge estan convocats a les urnes. És el primer cara a cara entre dos candidats des del Gaspart-Bassat del 2000, i la primera vegada que unes eleccions per sufragi universal coincideixen amb un partit a l'estadi. Les meses obriran a les 9 del matí i tancaran a les 9 del vespre. Als voltants de les 10 de la nit està previst que se sàpiga qui serà l'inquilí de la llotja per als pròxims cinc anys.

La cursa electoral arriba a la fi després d'una campanya amb sorpreses, començant pel tall de signatures, que només van passar dos dels sis precandidats. Amb Daniel Juan i William Maddock relegats a un paper estrictament testimonial, Xavier Vilajoana era el primer a caure de la llista perquè no assolia el mínim de butlletes necessàries. Sí que ho feia Marc Ciria, però també quedava fora de la cursa després que, en el procés de validació, més d'un 20% dels seus avals fossin invalidats. De fet, Ciria va arribar a presentar un recurs a la Federació Catalana per ser readmès, tot i que no li van donar la raó.

D'aquesta manera, Font i Laporta són els únics que van passar el tall. Tornaven a veure's les cares a la recta final, igual que ja ho van fer el 2021. Aleshores hi havia un tercer convidat a la festa, Toni Freixa, que va acabar sent el tercer en vots en aquells comicis marcats pel coronavirus. El 2021 es va votar per correu i a diferents seus, una proposta que tan sols es repeteix a mitges en aquesta edició, ja que finalment s'ha descartat el sufragi postal. En canvi, sí que hi ha diferents punts de votació. A banda del Camp Nou, que és on s'espera una presència majoritària de socis, es pot votar a Girona, Tarragona, Lleida i Andorra la Vella. El cens és universal, així que tothom pot anar a votar on vulgui.

Tot i així, la participació és una incògnita, i és un dels punts que pot acabar decantant la balança. Mobilitzar els indecisos ha estat un dels punts clau en aquesta campanya curta però intensa, amb debats pujats de to i molta fiscalització dels cinc anys de mandat de Joan Laporta. Que hi hagi partit a l'estadi, un fet excepcional, podria convidar a pensar que més gent s'animarà a votar. Però el fet que el Camp Nou encara no estigui a ple rendiment, amb un màxim de 62.000 espectadors –un percentatge notable dels quals, turistes– ho fan encara més incert.

Joan Laporta ha basat la campanya a treure pit de la seva gestió. President del 2003 al 2010, tornava a la cadira principal de la llotja després de caure als comicis del 2015. Laporta va agafar les regnes d'un club que estava en crisi econòmica i esportiva i ha sabut catapultar-lo de nou a l'elit. Els mèrits al terreny de joc són, de fet, el seu gran aval i el punt que ha intentat posar de manifest durant la campanya, en què els lemes han estat "hem salvat el Barça", "defensem el Barça" i "contra tot i contra tots". Els títols, haver retornat la il·lusió als espectadors i la construcció d'un Camp Nou que ha tirat endavant malgrat que les condicions econòmiques no eren gens propícies han estat altres arguments que ha repetit fins a l'extenuació. En canvi, les propostes de futur han quedat limitades a un model continuista que passa per tocar ben poques coses, sobretot en la parcel·la esportiva.

Víctor Font, que va donar-se a conèixer el 2015 però que va declinar presentar-se aleshores, es convertia el 2021 en el cap de l'oposició, avalat per més de 17.000 socis. Una xifra notable però insuficient per derrotar Laporta. L'empresari de Granollers torna aquest 2026 amb la lliçó apresa després de tenir aparicions puntuals en el primer tram del mandat de Laporta, que s'anaven accentuant a mesura que s'acostaven els comicis. Crític amb la gestió econòmica, Font té la difícil empresa de derrotar un president que opta a la reelecció, fet que mai ha passat des que el càrrec s'escull per sufragi universal. L'empresari ha basat la seva campanya en dos eixos principals. D'entrada, treure els draps bruts dels comptes d'un Barça que, al seu entendre, són molt fluixos. I, després, oferir les propostes de canvi per si surt elegit. Les més destacades, a la cúpula esportiva, que promet remodelar de dalt a baix, a més de reiterades picades d'ullet a alguns dels col·lectius que poden sentir-se més descontents amb el laportisme, com per exemple els seguidors de les seccions o els grups d'animació, als quals ha fet grans promeses.

La campanya s'ha vist condicionada pels partits del primer equip masculí de futbol, que són els que aixequen més expectació i que han limitat les opcions dels presidenciables, ja que els costava més fer-se un espai a l'espectre mediàtic. També ha estat molt curta, de només un mes, en comparació amb els quatre que es van allargar les dels anteriors comicis. I no han faltat sacsejades, com la demanda contra Laporta que desestimava inicialment l'Audiència Nacional o la utilització de Leo Messi per part dels opositors. Fins a quin punt seran determinants, aquests aspectes? Laporta ha jugat a la defensiva i Font ha intentat burxar-lo. Ara és el torn dels socis: a qui faran confiança?