Els equilibris de Laporta amb el poder
El president del Barça busca complicitats amb la Lliga i la UEFA en un estiu clau pels fitxatges i la reobertura del Camp Nou
BarcelonaEls que coneixen bé Joan Laporta asseguren que és el millor aguantant la pressió. Que pot portar les negociacions al límit i, on molts es comencen a posar nerviosos, mantenir la compostura fins a l'últim minut. Aquesta virtut als despatxos té una contrapartida, ja que sovint ha de renunciar a alguns principis o empassar-se gripaus per aconseguir els seus objectius. En una setmana clau per al Barça, on es juga la reobertura del Camp Nou al mes de setembre i la capacitat d’inscriure jugadors per a l’inici de la Lliga, el president executiu del club es mou entre bambolines i fa equilibris amb el poder per aconseguir-ho tot. És el que als despatxos en diuen "fer lobi". Jo et dono, tu em dones.
L'últim exemple, les facilitats que el Barça posa per jugar a Miami. Que el club estigui predisposat a jugar-hi el partit de Lliga contra el Vila-real és una mostra d’aquesta voluntat de bastir ponts amb les grans institucions. Des del punt de vista esportiu, el partit no suposa cap benefici per a l’entitat blaugrana. Més aviat el contrari, perquè suposa canviar un desplaçament a la Ceràmica per un vol transoceànic amb sis hores de diferència horària enmig d'un calendari atapeïdíssim. Però a la patronal li interessa fer les Amèriques i portar un partit important de la competició en territori nord-americà per fer créixer el negoci. És un somni que persegueix la Lliga des de fa anys i que ara, sembla, està a prop de fer-se realitat. El Barça, que en el fons necessita els favors de l’ens que presideix Javier Tebas, ha decidit posar-s’hi bé.
Les raons del Barça per acceptar jugar a Miami contra el Vila-real
Per què? Perquè en la setmana que comença el torneig de la regularitat, el Barça encara no està amb la norma 1:1 i no ha inscrit els fitxatges ni les renovacions de l’estiu. Està pendent que l’auditor validi els 100 milions famosos dels seients vip del futur Camp Nou i, també, que la patronal doni el vistiplau a l’informe. Però no és l’únic punt calent, ja que els agents de la Lliga també han de fer aviat una visita d’obres a l’estadi i certificar que la reforma està prou avançada per disputar-hi partits oficials. Així que, si la Lliga vol jugar a Miami, el Barça ho accepta sense protestar, malgrat que internament el cos tècnic que lidera Hansi Flick hagi arrufat el nas.
Per al Barça, jugar als EUA no suposa un benefici extra, perquè el club ja està acostumat a disputar-hi partits a les pretemporades i fa anys que treballa per exportar la seva marca a un país que, gràcies a la immigració llatina, cada vegada té més afició pel que allà anomenen soccer. En canvi, per al Vila-real és una oportunitat per créixer. A Fernando Roig, president groguet, li va faltar temps per acceptar la proposta, qualificar-la de "fita històrica" i anunciar que els abonats –que es quedarien sense veure el Barça a la Ceràmica– serien compensats, o bé amb un vol gratis per veure aquest partit, o bé amb un 20% de descompte en l’abonament de la temporada.
El Reial Madrid considera que jugar a Miami és "desvirtuar la competició" de Lliga
En canvi, qui ha posat el crit al cel és el Reial Madrid. Florentino Pérez, tot el contrari de Laporta, es manté ferm en les seves conviccions. I una d’elles és la croada contra Javier Tebas i la seva manera de gestionar la patronal: no està d’acord amb haver d’estar subjecte a normatives conjuntes i creu que el seu Madrid hauria de poder anar per lliure. Així que s’oposa a tot el que fa la Lliga. Per això, en un comunicat emès ahir, considerava que jugar a Miami suposava "desvirtuar la competició" i demanava a la FIFA, la UEFA i al Consell Superior d’Esports que no autoritzin aquest partit.
La postura del Madrid suposa un nou distanciament entre Florentino i Laporta. El president blaugrana va començar el segon mandat disposat a fer negocis amb el seu homòleg madridista: des de la creació de la Superlliga fins a la pressió per canviar la llei de l’esport i abolir la necessitat d’avalar o tractar amb els mateixos socis per aconseguir finançament. Però la necessitat blaugrana d’arribar a pactes amb el poder ha canviat l’statu quo i ha posat en alerta Florentino i tot el seu entorn. No és una situació nova d’ara, tot i que cada vegada sembla que les dues figures estan més allunyades.
En aquestes aliances, el Barça també s’ha posat al costat de la UEFA i del seu president, Aleksander Ceferin, a qui Laporta ha lloat en les últimes declaracions públiques. De la UEFA també en depèn la reobertura del Camp Nou, ja que els inspectors de l’organisme europeu tenen pendent visitar l’estadi aquest agost, només unes setmanes després de fer una inspecció on van detectar moltes deficiències.
El Barça i la UEFA es van distanciar en el seu dia arran de la Superlliga, però ara el club ja no defensa tan aferrissadament la competició que havia de substituir la Champions League. Al contrari, està liderant les negociacions perquè s’arribi a un pacte entre les dues competicions que, entre altres factors, revolucionaria el sistema d’ingressos que perceben els clubs. A més, l’acostament entre Laporta i Ceferin també va ser clau fa uns mesos, quan el Barça va ser sancionat amb una multa de 60 milions per incomplir amb el fair play de la UEFA però la va aconseguir renegociar fins als 15 milions, perdonant els 45 restants si no es reincidia en les dues pròximes temporades.