Cobrar en espècies: El viatge dels directius del Barça a Nàpols
Quan ja s'havia acabat l'entrenament previ al partit de Nàpols, un grup de directius, executius i convidats del Barça van saltar a la gespa del Diego Armando Maradona per fer-se una fotografia de record. Per uns instants van fer tanta gresca que el soroll se sentia des de les portes d'accés a l'estadi. A fora els esperaven dos autocars, amb un petit cartell que els identificava com el transport de l'expedició blaugrana. Van viatjar amb l'equip dimarts al matí i van tornar cap a casa amb el mateix xàrter que els futbolistes i el cos tècnic.
Fins a cert punt, es pot considerar ben normal que l'equip estigui acompanyat dels directius de més pes en un desplaçament europeu. Hi eren el president, Joan Laporta, i el vicepresident esportiu, Rafael Yuste, a més dels caps visibles de l'àrea esportiva, Deco i Bojan Krkic. Però no eren els únics, ni de bon tros. Tal com va enumerar Culemanía, també hi eren Joan Soler, directiu responsable del futbol formatiu, i els vicepresidents Eduard Romeu (àrea econòmica), Elena Fort (institucional) i Juli Guiu (màrqueting). I altres directius, com el portaveu Mikel Camps o els responsables de seccions Josep Cubells (bàsquet), Xavi Barbany (hoquei) i Joan Solé (handbol). A la llista de convidats hi havia altres executius com Enric Masip (adjunt a la presidència) i Manana Giorgadze (cap de gabinet). Tots van viatjar a càrrec del club.
Una presència massiva que va generar sorpresa i que no ha estat exempta de crítiques per part dels aficionats de pedra picada. La resposta del club és clara. Que el càrrec de directiu és honorífic i que, com a contrapartida, hi ha certa màniga ampla en aquests desplaçaments. El que tota la vida s'ha conegut com cobrar en espècies.
Però una cosa són les despeses de representació i l'altra, tirar de la targeta com si el crèdit fos infinit. ¿No se suposava que el Barça vivia en un context d'austeritat i retallades? És un club privat, sí. La directiva de torn marca les regles del joc i pot decidir convidar qui vulgui i quan vulgui. Però el partit a Nàpols no era una final de la Champions. Ni tan sols una de Copa. Està bé ser generós amb els teus, però s'ha d'anar amb compte amb les formes.
Perquè no és massa estètic organitzar un viatge de cinc estrelles al mateix temps que dius als usuaris del programa FCB Desplaçaments que no pots muntar un vol per als aficionats per falta de pressupost. Un avió que costegen gairebé completament els seguidors i que el club tan sols subvenciona en un percentatge mínim. El miler que hi van anar, alguns amb escales inversemblants a Roma, s'ho van haver de pagar tot de les seves butxaques.
