Una festa estiuenca en perill d’extinció
El Barça s’enfronta al Boca Juniors (18.15 h) en un Trofeu Joan Gamper que resisteix mentre altres tornejos semblants han anat desapareixent
BarcelonaCadis, 1 de setembre del 1974. Johan Cruyff i Pelé se saluden sobre la gespa de l’estadi Ramón de Carranza. No és cap rodatge d’un espot comercial, acaben de disputar el partit de consolació del Trofeu Carranza, que aquell any arriba a la vintena edició. El prestigiós títol se l’endú el Palmeiras, botxí de l’Espanyol a la final. No és cap trofeu oficial, però dues dècades després s’ha convertit en un esdeveniment de gran reputació gràcies al ventall d’equips i jugadors de talla mundial que hi han passat: el Madrid de Di Stéfano, el Benfica d’Eusebio, el Barça del dream team o el Bayern de Gerd Müller en són alguns exemples.
63 anys després de la seva creació, el Carranza, com molts altres tornejos estiuencs semblants, corre el perill de desaparèixer. Pocs resisteixen ja el potencial econòmic de competicions amistoses amb el suport de grans empreses com la International Champions Cup -enguany hi han participat 18 equips-, l’Emirates Cup o l’Audi Cup, capaces de seduir amb diners els conjunts més poderosos d’Europa.
El Trofeu Joan Gamper, que es juga aquest dimecres (18.15 h, Barça TV i Antena 3), és un dels pocs tornejos amistosos amb certa tradició i història que ha sobreviscut a l’allau de noves competicions que han aparegut els últims anys. Enguany celebrarà la 52a edició d’ençà que es va crear, el 1966, a iniciativa del president blaugrana d’aleshores, Enric Llaudet. Una xifra que converteix el torneig blaugrana en un dels més antics a Espanya. Només el superen el Playa y Solmurcià (1901), l’Emma Cuervo de Ribadeo (1952), el Concepción Arenal de Ferrol (1953), l’esmentat Carranza (1955), el Luis Otero de Pontevedra (1959) i el Festa d’Elx (1960). Tots aquests, però, han perdut bona part de l’esplendor que van arribar a tenir dècades enrere.
L’intermediari que buscava rivals
L’eclosió de noves competicions internacionals és un dels motius que ajuden a entendre per què molts trofeus estiuencs han anat perdent la fama que havien tingut, però no és l’únic. El declivi, de fet, va començar el 2000 amb la mort de Fernando Torcal, un intermediari a qui acudien molts ajuntaments de grans capitals, però també els clubs més prestigiosos, per tal que els ajudés a concertar amistosos i gires de cert caixet. Als anys setanta havia arribat a monopolitzar el mercat d’aquest tipus d’esdeveniments. “Em venien l’Ajuntament de Cadis o de la Corunya i em demanaven que els organitzés un torneig, segons un pressupost. Aleshores jo busco clubs que estiguin interessats a participar-hi i que puguin interessar per al títol de la ciutat en qüestió, i els ofereixo diners per participar-hi. El torneig se celebra, i si el públic va al camp, hi ha guanys. Si no, pèrdues”. Així explicava el 1979 la seva feina a El País. A través de la societat que va crear, Continental Deportes, Torcal també va arribar a ajudar el Barça a buscar rivals per al Gamper, que fins al 1995 consistia en un quadrangular entre quatre equips. “Són tornejos rendibles; almenys els que jo organitzo, que són gairebé tots. Hi ha clubs amb un nom que arrossega al públic per si sol. N’hi ha d’altres que, encara que no tinguin un gran nom, compten amb alguna figura que omple el camp”, afegia.
18 anys després de la seva mort, a Espanya ja han desaparegut més de 12 tornejos, com el Ciudad de Vigo, el Villa de Madrid, el Reyno de Navarra, el Trofeu de la Ceràmica (Vila-real) o el Ciutat de Barcelona. Aquest últim, organitzat per l’Espanyol des del 1974, està inactiu des del 2015. Oficialment l’entitat blanc-i-blava no va donar-ne cap motiu, si bé les raons que esgrimeixen alguns dels seus dirigents són econòmiques: males dates que enganxen la major part de l’afició de vacances, poca assistència, altes exigències econòmiques dels clubs rivals o necessitat de canviar la gespa setmanes abans de començar la Lliga. Tanmateix, l’Espanyol no ha oficialitzat que s’hagi perdut per sempre, i no es descarta que el pugui reprendre en un futur. Un cas semblant al que viuen conjunts com el Deportivo, amb el Teresa Herrera, o el Sevilla, amb l’Antonio Puerta. Les obres, en el primer cas, i l’acumulació de partits d’Europa League i Supercopa d’Espanya, en el segon, han conduït tots dos clubs a ajornar l’edició d’enguany, que si s’acaba disputant serà un cop iniciada la temporada oficial.
A Primera encara en sobreviuen sis, com el Santiago Bernabéu del Reial Madrid, el Trofeu Taronja del València, el Trofeu Costa Brava del Girona o el Memorial de Quinocho, del Celta. Dotze no en tenen, i tres l’han ajornat enguany. Una espècie en perill d’extinció.
Banc de proves per a Valverde
Com és habitual, el Gamper servirà per presentar la plantilla del Barça a un Camp Nou que veurà per primer cop de blaugranes homes com Arthur, Lenglet, Malcom o Arturo Vidal. Tots ells tindran minuts en l’última prova prèvia a l’inici de la Lliga, dissabte contra l’Alabès a l’estadi. L’hora del partit afavoreix l’ambient festiu d’aquest partit, perquè el Camp Nou s’omple de famílies amb canalla. El club ha organitzat activitats dins i fora l’estadi les tres hores prèvies al duel. El resultat, en aquests trofeus, no és pas el més important.
