El 'germà perdut' dels Alcántara camina amb pas ferm
El Barça va avançar-se al Reial Madrid per quedar-se ‘Dro’ Fernández, que ja s’ha estrenat amb el primer equip
BarcelonaDe la mateixa manera que Fermín va il·lusionar el barcelonisme amb un golàs contra el Reial Madrid o Marc Guiu, amb només un parell de tocs, va estrenar-se amb el primer equip, Pedro Fernández va presentar-se a la culerada marcant en la seva estrena amb Hansi Flick. En només unes setmanes ha passat de jugar principalment al juvenil B a situar-se entre el grup de futbolistes més prometedors de La Masia. “Només ha jugat 14 minuts i sembla que hagi guanyat una Champions o la Pilota d’Or. Per a ell pot suposar una pressió. Fa una mica de vertigen llegir totes les notícies”, comenta Javi Roxo, que el va veure créixer al Val Miñor, el club gallec des d’on va arribar al Barça.
En acabar el partit contra el Vissel Kobe, alguns companys no van trigar a felicitar-lo per les xarxes socials. De pare gallec i mare d’origen filipí, l'anomenen xino afectuosament. Al Val Miñor, Pedro sempre va ser Dro, nom que porta a la samarreta blaugrana. A l’equip ja hi havia un altre Pedro, Pedro Villar, que precisament va signar pel Barça en el mateix moment i han jugat plegats les últimes tres temporades. A La Masia també volen anar amb peus de plom, són conscients del seu potencial. “És màgia pura, un jugador diferent”, expliquen al centre formatiu blaugrana.
Dro va jugar al Val Miñor des de menut, des dels 4 anys. Els seus germans, un de més gran i un de més petit, també han passat pel club. La família està molt arrelada a Ureca, el complex esportiu on té les instal·lacions el club. De fet, allà s’ha estat preparant físicament Dro aquest estiu. El club només té categories de futbol base, com la Damm. Allà es van formar durant una mica més d’un any Thiago i Rafinha Alcántara. “Tots ells són jugadors diferents. Respecte a Thiago, tots dos tenen un nivell tècnic molt alt. Potser Thiago és un pèl superior, però Dro té més arribada a l’àrea, una visió de joc de finalització més desenvolupada, més atrevida. És més creatiu als metres finals”, analitza Javi Roxo.
La Masia el va convèncer
Malgrat jugar als afores de Vigo, ben aviat tant Dro com Pedro Villar van cridar l’atenció dels vistaires de la zona. El Barça n'hi té dos, un d’ells José Covelo, exporter blaugrana que a més era col·laborador del club. Els seguien la pista el Reial Madrid, el Vila-real i la Reial Societat. Tot i que el Barça és molt escrupolós a l’hora de signar menors fora de Catalunya, ho va tenir molt clar. Dro va aterrar al cadet B de Pol Planas i l’any següent va passar al cadet A d’Arnau Blanco, avui integrant de l’staff de Flick. Planas el va tornar a tenir enguany, ja al juvenil B.
Dro no va dubtar a l’hora d’engaltar la pilota des de la frontal de l'àrea del Vissel Kobe. És un gest que durant aquests anys a La Masia ha estat assajant i millorant. “És un jugador que abans trepitjava molt l’àrea, però li costava fer bons xuts, amb tensió. De vegades el xut li sortia massa fluix o preferia fer un regat de més”, expliquen a La Masia. Dro va millorar la tècnica i a la Youth League ho va deixar clar amb un bon gol davant el Mònaco. Va disputar alguns partits amb Juliano Belletti i fins i tot va arribar a debutar amb el Barça Atlètic.
El mitjapunta gallec va haver d’adaptar-se a l’estil de joc blaugrana, però Javi Roxo encara li veu traces del futbolista que va gaudir de prop. “El veus i juga igual que aquí. És el mateix estil de joc que practicava de petit. Ara té més exigència tàctica i està envoltat de jugadors més bons”, explica. “Està desenvolupant-se tal com pensàvem, és dels que creiem que, si tot surt bé i li dones oportunitats, té molts números d’acabar sent professional: té cap, una bona condició física i li sobra talent. Als metres finals és diferencial”, afegeix el formador.
Dro va debutar amb el primer equip jugant com a extrem, una posició que domina perquè té un bon un contra un. Però hi ha qui creu que el millor rendiment l'obtindrà jugant en posicions interiors. “Pot rendir jugant per dins i per fora, com feia Iniesta, de vegades sembla que vagi flotant. Veu passades que ningú veu”, apunten des de La Masia. A Galícia gaudeixen dels èxits de Dro, però tocant de peus a terra. “Jugadors com ell o Thiago surten cada vint anys, ara se’ns repeteix aquesta sort. De talent i qualitat, n'hi sobren, però tots hem d’anar a poc a poc”, conclou Roxo.