Ferran Olivé: "Si haguéssim volgut resoldre el deute, hauríem acceptat l'oferta del PSG per Lamine"

BarcelonaFerran Olivé ha anat guanyant protagonisme al Barça al llarg del segon mandat de Joan Laporta. Psiquiatre de professió, Olivé ha estat un dels homes de números dins la junta, en la qual ha exercit com a tresorer.

Com acaba un especialista en psiquiatria fent de tresorer d'un club com el Barça?

— D’entrada, perquè soc un friqui de les matemàtiques. Els números sempre m’han agradat: quan tinc una estona lliure em poso a fer equacions biquadràtiques o exponencials. I després, a banda de psiquiatre, he tingut una empresa amb més de 2.000 treballadors. Així que de la part econòmica i empresarial, n’estic bastant al dia.

Un dels temes d'aquesta campanya és l’"hem salvat el Barça". Realment és així?

— Quan vam arribar el 2021 no podíem pagar les nòmines. Era un vaixell en què entrava aigua per tot arreu. Aquell any es van acabar perdent 500 milions. La plantilla esportiva costava un 98% de la facturació i els jugadors que més cobraven estaven a la banqueta. Vam haver de reestructurar la plantilla del futbol i de les seccions. I vam donar-li la volta sense tocar la butxaca del soci i sense vendre les estrelles del primer equip, el més fàcil hauria estat acceptar l’oferta del PSG per Lamine Yamal. El problema és que això ho has d’anar fent a poc a poc, mantenint un equip competitiu. I mentrestant, es pren una decisió molt difícil, que és la de construir l’estadi.

Però s’han venut un percentatge dels drets televisius i diferents actius del club. Això compromet interessos futurs.

— Al final això és un 4% dels ingressos del club.

Quan s'arribarà a la regla de l’1:1?

— Jo crec que aquest estiu. S’hi hauria pogut arribar a l’últim mercat fent una venda de PSL (seients vip). Però ens perjudicava perquè aquí hi ha dos fair plays, el de la Lliga i el de la UEFA. La UEFA té en compte el patrimoni net, que en el nostre cas és negatiu. Si ara el milloràvem de cop, després ens obligava a seguir-ho fent. Flick i Deco ens van dir que ho tenien tot cobert, així que no era una necessitat. L’únic que vam fer va ser aprofitar la baixa de Christensen per fitxar Cancelo.

Sempre es promet que s’arribarà a la norma 1:1 i mai s’hi arriba.

— La relació amb la Lliga no ha estat fàcil perquè vam dir no a l’acord amb CVC, que estava pensat per societats anònimes esportives, però que a nosaltres ens perjudicava. A més, ens sortia més car. El fair play no és fàcil d'entendre. I a banda d'això, la Lliga el modifica cada any. Avui no podríem activar una palanca per generar fair play, això ja ho han tallat. Ara només pot ser amb el resultat ordinari del club.

Quan arriben al 2021 contracten un CEO, Ferran Reverter. Però plega un any després i n’estan gairebé quatre per substituir-lo. Per què?

— No és exactament així. D’entrada perquè el Barça, no d’aquesta junta, sinó d’abans, té un equip d’executius potents. No està mal gestionat. Quan va marxar Reverter no vam plantejar fer un canvi perquè qui va passar a fer el paper de gerent va ser la Maribel Meléndez, que era la directora corporativa. També teníem un director financer i totes les estructures funcionaven perfectament. He estat a moltes negociacions i puc dir que els nostres executius donen 100.000 voltes als d'altres empreses. A mi m’emprenya quan es diu que portem el Barça d’aquella manera...

Parla de la Maribel, però també va marxar...

— Se’n va anar perquè tenia una oferta, no per una mala relació. I faré una confessió: s’ha incorporat a la meva empresa. Què passa al Barça? Que cansa. Als directius, a mi, a tothom.

També va marxar Eduard Romeu i no es va suplir la vicepresidència econòmica.

— Perquè estàvem a mitja legislatura i no sé si tenia sentit. Hi ha figures que les donen per fetes, però que no necessàriament hi han de ser. No consten als estatuts que hi hagi d’haver un vicepresident econòmic, un de màrqueting, un de l’àrea social... La seva feina va passar al tresorer i jo simplement he tingut més dedicació al club que al principi.

Parlem de l’Espai Barça. Segueix sostenint que els 1.500 milions seran suficients per al Camp Nou i el Palau?

— En aquests moments estem anant bé. El que passa és que ens haurem d’asseure amb Limak al final de l’obra i caldrà negociar. El nostre pensament, avui, és que tenim els diners per fer el camp i el Palau.

Però el club ja ha superat els 1.000 milions del crèdit. Si afegim els 180 milions de despeses financeres, queden uns 260 milions per acabar l’estadi i fer el Palau. Això és realista?

— Perquè han passat moltes coses i, per no parar la construcció, hem estat fent despeses. Hi haurà diners que molt probablement ens haurà de retornar Limak que ara per ara s’han assumit des del pressupost ordinari del club. El total només el sabrem al tancament.

I si al final no sobren diners, que passarà amb el Palau?

— Ho valorarem. Una opció és que algú hi posi els diners a canvi d’una certa explotació. Però no ens ho plantegem, de moment. Hem tingut ofertes com les que proposa la candidatura de Font, que algú altre et faci el Palau, però que únicament hi puguis jugar vint partits. Però ho hem descartat perquè llavors el pavelló no és teu.

En el Palau de Font tan sols s’hi podrà jugar vint partits?

— A nosaltres un grup americà ens va presentar la mateixa proposta que ell ha anunciat. La vam descartar. Per què cal tenir un nou Palau si no el podem gaudir?

Anem a Barça Vision. Què va passar?

— El món del token i el metavers es trobaven en una expansió tremenda. Vam crear aquest negoci per tal de no vendre BLM i vam posar a la venda el 49% de la companyia per 200 milions. Els compradors van ser Jaume Roures –amb Orpheus– i Socios.com, dos socis tecnològics. Però tot aquest món se’n va anar en orris. Per aquest motiu, tots dos ens van demanar poder compartir les seves parts amb altres inversors. En aquest moment entra Libero, un fons d’inversió alemany amb gent creïble al darrere. I també ens arriben uns altres alemanys amb seu a Xipre, Vestigia, que posen 20 milions sobre la taula. Un cop van entrar al consell d’administració ens van dir que volien treure la companyia a borsa. Nosaltres ens hi vam negar i van bloquejar la companyia. Ara s'ha arribat a un pacte amb ells perquè puguin sortir-se’n si algú els compra la seva part.

Hellgas i Vestigia són els mateixos inversors?

— Sí.

Es va publicar que rere les dues companyies hi havia el xipriota Andreas Aristeidou.

— Jo aquest no l’he conegut mai. No tinc ni idea de qui és, aquest senyor. Amb els que ens barallem són uns altres.

Com es diuen?

— No recordo els noms. Eren l’advocat i el màxim executiu de la companyia.

I Aramark, una empresa de càterings, com és que va implicar un negoci de blockchain i tokens?

— Cada vegada que trobàvem inversors tecnològics, els de Vestigia bloquejaven l’operació. La gent d’Aramark, molt vinculada a la Fórmula 1, estava interessada en el projecte i van voler invertir-hi.

Com va ser la negociació amb Nike?

— El contracte semblava bo l’any 2015-16, però hi havia coses que no estaven ben tancades. A banda de múltiples demandes, vam veure que el contracte estava per sota del que podia ser el mercat europeu. Hi havia moltes coses que ens perjudicaven i no podíem treure partit del comerç electrònic, per exemple. Vam començar a parlar-hi, però ens van dir que no hi havia res a negociar i que teníem contracte fins al 2028. Això va tensar encara més la corda i vam decidir denunciar el contracte i fabricar la nostra pròpia roba perquè veiessin que anàvem de debò. Nike no ens creia i va dir-nos que si portàvem una oferta vinculant, ells ens la igualaven. L’oferta ens la va fer Puma i, al cap d’una setmana, Nike la va igualar.

Quin paper va tenir Darren Dein?

— Ens va ajudar perquè té una relació molt especial amb el president de Spotify. I com que la presidenta de Nike estava al consell d’administració de Spotify, va aconseguir aquesta connexió perquè Nike ens acceptés l’oferta vinculant de Puma. En cas contrari, no hauríem passat dels 70 milions l’any 24 als 200. Tot aquest procés va durar dos anys. Sens dubte, la intermediació de Darren Dein va ser necessària, i per això es reparteix la comissió entre Nike i nosaltres.

I si Nike no hagués acceptat i s’hagués signat amb Puma, Darren Dein no hauria cobrat?

— Puma també ho va portar Darren Dein, però en aquest cas no vam arribar a parlar de la seva comissió.

Si la relació amb Nike havia estat dolenta, no era millor canviar a Puma?

— Puma, de fet, ens va arribar a dir que ens millorava l’oferta. Però vam dir que no. Bàsicament, perquè el contracte no hauria estat fins al 2028 i la diferència econòmica no ens compensava.

S’ha dit que Darren Dein també va cobrar una comissió amb el patrocini de Spotify.

— L’acord no s’hauria pogut tancar sense ell.

Canviem de tema. Com apareix New Era?

— Orange és qui apropa New Era Visionary Group al Barça pel concurs de telefonia del club. Allà, a banda, el fundador de l’empresa, Ruslan Birladeanu ens presenta la idea de crear una aplicació d’e-sims per a viatges. Després també vam arribar a un acord amb ells per a les antenes de l’estadi.

Explica que New Era arriba de la mà d’Orange, però un any abans de tot això el Barça ja treballava amb el fill de Birladeanu venent rellotges amb la marca Barça.

— No el conec. ¿El fill d’aquest ven rellotges?

Com és que en qüestió d’un mes se’ls va assignar el contracte de les antenes, es va anunciar que farien Barça Mobile i, en contrapartida, ells van comprar al Barça 70 milions dels seients vip?

— No va ser exactament un mes després. El novembre va ser l’adjudicació final, però es duia temps treballant. Ell va posar 28 milions i se’ls va quedar i, dels 70 que s’havia compromès, 14 milions més els va revendre.

Qui els va comprar?

— No ho sé. Els ha venut ell, el Barça no hi intervé.

I el Barça no té cap control sobre qui explota una part important dels seus seients vip?

— És un tema seu, nosaltres no hi entrem. Bé, hi ha algunes clàusules de revenda, no els podria vendre al Reial Madrid, per exemple.

Parlem de Messi. Realment era possible el seu retorn?

— Aquí sí que prefereixo no posar més llenya al foc. Però no és veritat el que ha dit el Xavi. I em sap molt de greu, perquè no és just.

Però el que va dir Laporta el 2023, que tenien un acord amb la Lliga...

— N’estàvem parlant. És clar que a la Lliga li interessava que tornés per un tema de marca, però ens van deixar clar que s’hauria de mirar si podia encaixar o no. Al final, no es va acabar de fer cap proposta.

També parla de Alejandro Echevarría, de qui diu que mana més que el president.

— Això és completament fals.

Vostè se sent còmode treballant amb una persona com Alejandro Echevarría, i creu que casa amb els valors fundacionals del club?

— Et respondré com a psiquiatre. Em relaciono amb tothom. Dit això, el que aporta l'Alejandro Echevarría al primer equip és importantíssim. És una persona que protegeix el primer equip i fa que pugui treballar molt bé. Fa una feina imprescindible. Però no ho dic jo. Ho diu el Deco, ho diu el Flick i ho diuen els jugadors, que són els protagonistes.