Herois a l'ombra de Lamine Yamal i Raphinha: els apunts en calent del Barça-Benfica

BarcelonaEl Barça obté el bitllet per als quarts de final de la Champions per la porta gran. A continuació, uns apunts en calent.

Un escàndol rere l'altre. Dahl, Mendy, Miguel, Gayà, Perraud, Romero, Galán, Davies... La llista de bons laterals humiliats creix sense parar. Perquè això de Lamine Yamal és tan gros que té 17 anys i ja no sabem què escriure d'ell. A diferència de Messi, que va irrompre més a foc lent perquè es lesionava i hi havia jerarquies molt marcades al vestidor, l'extrem de Rocafonda, indiscutible, decanta eliminatòries de Champions com qui baixa a la plaça a fer uns tocs. El Carpe Diem batega decidit amb aquest prodigi, que només va necessitar mitja part per tornar a posar Montjuïc als seus peus. Va coronar un recital amb un golàs planetari que reforça, per si hi havia dubtes, la poca importància dels dies que fa que no marca a la Lliga. I què més, Lamine?

Jugadors per competir a tot arreu. Els davanters brillen, acumulen reconeixement i surten a les fotos, però els equips funcionen i aspiren a títols quan els defenses fan bé la seva feina. Davant la sensible baixa per sanció de Cubarsí, s'ha d'aplaudir el bon paper d'Araujo, però sobretot la magnífica aportació de Kounde, Balde i Iñigo Martínez. El francès va ser una roca amb Schjelderup, la principal amenaça del Benfica amb espais a l'esquena; el barceloní va ocupar la banda amb una superioritat mai vista i el basc va governar la línia amb l'ofici i els fonaments que l'han convertit en una garantia davant de qualsevol escenari. Aturem-nos en Iñigo i posem-hi context: va ser una aposta d'Alemany que Deco no veia clara. Quina manera de girar la truita.

120 milions o més. Parlant de redempcions, Raphinha és l'exemple que s'emporta la palma. I és just recordar que va ser precisament Deco qui va intercedir, abans de ser nomenat director esportiu, perquè fitxés pel Barça. 27 gols acumula el brasiler, 27, quan tot just enfilem les setmanes cap a la primavera. Indetectable i incansable, ha passat de ser un extrem inconstant amb Xavi a entrar en les travesses de la pròxima Pilota d'Or perquè la recepta de Flick senzillament li va com un guant. Si el curs s'acabés demà, Laporta podria vendre'l pel doble de la milionada que va pagar per ell en plena crisi econòmica. Però això difícilment passarà. Perquè a sobre Raphinha sent els colors i s'ha erigit en un líder del vestidor.

Més mèrit encara.Els experts alerten que, en situacions de dol, la desconcentració pot jugar males passades. Però també saben que, davant la ràbia i la incredulitat que provoca una mort sobtada, l'ésser humà pot arrencar forces del més profund de l'ànima per dedicar un èxit al referent perdut. Per sort, en aquesta temporada en què la gespa emana una alegria comparable a la del primer Barça de Guardiola, va sortir cara, la qual cosa afegeix encara més mèrit a la victòria contra el Benfica. Tres dies després de plorar el traspàs de Carles Miñarro, Flick i els seus van mantenir l'excel·lència que el Doc ha contribuït a instal·lar en un equip que aspira a tot. Ara això no és cap consol per als seus éssers estimats, però sí un orgull que, passi el que passi d'aquí al maig, poden començar a abraçar.