Els múltiples significats de l'últim xou planetari de Lamine Yamal
L'extrem de 17 anys lidera el Barça en el moment més decisiu de la temporada i bat un nou rècord de precocitat a la Champions
BarcelonaLamine Yamal ja té el seu gol preferit amb el Barça. Fins ara, admès per la mateixa perla del planter blaugrana, la seva diana preferida era la que va marcar en les semifinals contra França de l'Eurocopa de l'estiu passat amb la selecció espanyola. Tot i que al conjunt català ja havia començat a ensenyar del que era capaç després de debutar amb Xavi Hernández, va ser aquest gol amb el combinat estatal absolut el que va fer que el seu nom ressonés per tot el planeta futbol: era l'aparador de ser decisiu en el campionat que enfronta les millors seleccions del continent. Espanya va guanyar la competició i Lamine Yamal va ser guardonat com el millor futbolista jove del campionat.
Amb l'Eurocopa al sarró, l'extrem blaugrana començava aquesta temporada sent la principal icona d'una plantilla sense pràcticament canvis -les dues úniques cares noves han sigut Dani Olmo i Pau Víctor, que el curs passat ja havia jugat al filial cedit pel Girona-, i al de Rocafonda no li ha pesat gens ni mica haver de carregar amb aquesta responsabilitat. Al contrari, als partits assenyalats al calendari és quan més brilla. Després d'una actuació discreta en l'anada a Lisboa, a Montjuïc Lamine Yamal va patrocinar el triomf blaugrana. Ho va fer, a més, batent un nou rècord de precocitat: amb 17 anys i 241 dies, es va convertir en el jugador més jove a marcar i assistir en un partit de la Lliga de Campions.
"Li he dit al Dani [Olmo] que a mi el que m'agrada són els partits de tornada", va explicar Lamine Yamal després del partit. El seu gol va ser superlatiu. Una passada al fons de xarxa que va sobrevolar el cap del porter Anatoli Trubin, que només va poder seguir la trajectòria de la pilota des que va sortir del peu esquerre de Lamine Yamal fins que va colar-se dins de la seva porteria. "És el millor que he aconseguit amb el Barça. Ha estat al nivell del que vaig marcar a l'Eurocopa". Abans, havia assistit a Raphinha en una acció que va recordar un gol antològic de la llarga llista de dianes de museu que va marcar Messi com a blaugrana.
El 6 de maig de 2015, en un duel entre el Barça i el Bayern, l'astre argentí va esmicolar el marcatge de Boateng. Després d'amagar per encarar cap a l'interior, va trencar la cintura del seu defensor escapant-se cap a l'exterior, i va deixar el defensa estès a l'àrea de Neuer, que va acabar recollint la pilota del fons de la xarxa. "El futbol és un joc d'enganys", diu Paco Seirul·lo. Sense buscar-ho, fruit de la naturalitat característica de la joventut, Lamine Yamal va emular Messi gairebé una dècada després superant Florentino amb el seu regat. Raphinha, oportú i encertat, va culminar la jugada cuinada pel seu millor soci a la davantera. "Li he de donar les gràcies a Raphinha, jo he intentat xutar...", va confessar Lamine Yamal, divertit.
El talent més destacat de La Masia des de Messi
Les similituds entre Lamine Yamal i Messi segur que no s'acabaran aquí. Quan l'extrem de Rocafonda es formava al planter, no era estrany que diversos tècnics de la casa coincidissin en el fet que, des de l'argentí, era el talent més gran que havien vist formar-se a La Masia. El Barça el va fitxar quan tenia 7 anys i jugava al CF La Torreta, humil entitat esportiva de la Roca del Vallès, que té les instal·lacions a prop d'on vivia llavors amb la seva mare, Sheila. Normalment, el Barça fa partits de prova amb diversos jugadors per veure si els fitxa per als equips formatius, com va fer, per exemple, amb Leo Messi. En el cas de Lamine Yamal, però, va entrar directament a formar part del prebenjamí blaugrana, segons recorda a l'ARA Rafa Rodríguez, expresident de La Torreta.
"Quan són tan petits no tens la certesa de si l'encertaràs, però vam tenir clar que l'havíem de fitxar", explica Jordi Roura, responsable del futbol formatiu en aquella època. "No li va costar gens adaptar la seva creativitat i originalitat a la filosofia de futbol del Barça, basada en el joc de posició i en els rondos", diu, per la seva banda, Jordi Font, que va entrenar Lamine Yamal al benjamí A. "No només era molt desequilibrant i destacava per la seva tècnica, sinó també per com es perfilava o per com mirava abans de rebre la pilota. També per la seva capacitat de prendre gairebé sempre la decisió encertada, poc habitual en nens tan petits". Aquell nen, ara adolescent, ja té gols d'autor sense ni tan sols haver arribat a la majoria d'edat.
