Impossible demanar més a aquesta gent: els apunts en calent del Barça - Atlètic de Madrid

BarcelonaEl Barça es va quedar a les portes de fer història. Una victòria per 3-0 va ser insuficient per anar a la final de Copa. A continuació, uns apunts en calent.

Cap retret, família. Remuntar un 4-0 era molt difícil. Tant, que en 125 anys d'història, només s'havia aconseguit en aquella nit memorable contra el PSG. El mínim que es podia demanar a l'esquadra de Flick era que competís contra un os tan dur de rosegar com l'Atlètic de Madrid. Al cap de pocs segons del xiulet inicial, ja es va veure que aquest objectiu es compliria amb escreix. Raphinha, Ferran Torres i Fermín pressionaven com si els anés la vida; Lamine Yamal passejava l'aura de finals del curs passat i Pedri, que va acabar el partit sense poder ni fava, dominava els mortals. El patoll matalasser, tan feridor a l'anada, va esbufegar durant els 90 minuts de la tornada davant d'un rival superior en absolutament tot el que es podia mesurar. Tanmateix, va sobreviure. El Barça no podrà revalidar la Copa, però felicitats i gràcies.

Connexió 2007. La lleva del 1987 sempre serà recordada per haver donat Leo Messi, Gerard Piqué i Cesc Fàbregas, tres campions del món. Els dos primers van coincidir en el millor Barça que s'ha vist, però el tercer, fitxat de l'Arsenal quan ja era sènior, va arribar quan el cicle ja feia baixada i va acabar traspassat al Chelsea. 20 anys més joves són Lamine Yamal, Marc Bernal i Pau Cubarsí. Aquests tres marrecs no només representen una altra lleva històrica a La Masia, sinó que amb 18 i 19 anys ja s'han consolidat al primer equip per escriure gestes que seran recordades durant moltes dècades. No acompanyen l'èxit, l'encarnen sense vergonya. No necessiten la paciència de ningú ni demanen permís per il·lusionar tota una generació de culers. Això sí que és salvar el Barça.

El millor central per ser valent. Lamine Yamal i Bernal van tramar el primer gol, el més important, la primera pedra d'una remuntada que tot el barcelonisme veia més possible que l'estadística. A la segona meitat, el de Berga va repetir i va fer el tercer, demostrant que qui el compara amb Busquets es queda a mitges. Però cal aturar-se en la feinada de Cubarsí a l'eix de la defensa. Sense el sancionat Eric Garcia, el gironí es va convertir en l'amo del risc d'un Barça bolcat en atac. Com que el seu fort és la sortida amb la pilota jugada des del darrere, sovint queda amagat que és un tros de marcador, que domina els espais com un veterà i que és de tot menys un defensa tou en les disputes. Fa només dos anys que Xavi el va fer debutar i ara ja és impossible imaginar-se un Barça sense ell.

Perdre bous i esquelles. No trigarà el Barça a aixecar-se d’aquesta decepció. Hi ha partits importants a l’horitzó i el camí per guanyar-los està ben après. Ara bé, a aquestes altures de la temporada ja s’albira que l’escassa profunditat de la plantilla, sumada a les divergències a l’hora d’enfocar la preparació física, depararà lesions inoportunes. L’esforç sense recompensa d’ahir deixa dues baixes sensibles per als pròxims partits: Kounde i Balde. Atenció sobretot a l’absència del francès, que ho ha jugat tot per falta d’alternatives fiables. Per compensar la mala notícia, bo serà que Cancelo mantingui el nivell de les seves últimes aparicions. El portuguès, fluix en defensa, és un corcó en atac. La seva societat amb Lamine Yamal pot ser productiva.