Esports  /  Barça 14/09/2017

Jordi Cardoner: “Venim d’uns anys en què cada dia s’ha menjat pernil Cinco Jotas”

vicepresident del barça

3 min
Jordi Cardoner: “Venim d’uns anys en què cada dia s’ha menjat pernil Cinco Jotas”

BarcelonaL’agenda de Jordi Cardoner sempre està plena. Just després de rebre un soci que l’havia criticat durant la cursa del Barça s’entrevista amb l’ARA, i tot seguit, amb un Mini esportiu, marxa a la Ciutat Esportiva. Cada dia dedica moltes hores al club de la seva vida.

Té sentit una moció de censura?

És un dret dels socis. Tenim una estructura de club social, democràtic, diferent d’aquests clubs amb els quals competim, en mans de milionaris o amb diners estatals. Considerem que no hi ha raons per fer-ho. I tampoc no entenem les dates escollides per Benedito, que tenia tot el juny i el juliol. Entenc que volia aprofitar partits a l’estadi. Li demanem que entregui notarialment les signatures que tingui, encara que no arribi a la xifra. Siguin 112 o 15.814. Així també podrem saber on som, dins de l’exercici d’autocrítica que estem fent.

Admeten errades, doncs?

Sempre es cometen errades, però avui en dia es valora més el dia a dia que no pas la feina feta en global. I la salut del club és molt bona.

No hi ha crispació social?

Hi ha dos tipus de socis: els implicats i els poc implicats. Tenen preocupacions diferents, però la pregunta que es fan més és: guanyarem el triplet? Venim d’uns anys en què cada dia s’ha menjat pernil Cinco Jotas. I ara es vol menjar bé cada dia. Però no pots guanyar sempre. Molts socis comprarien guanyar tres Champions en els pròxims 10 anys, però llavors caldria gestionar la decepció dels 7 anys en què no es guanyaria. La clau és guanyar. No entenc aquells de “prefereixo jugar bé i no guanyar”. Cal guanyar. I si es fa un jogo bonito, doncs millor.

Quins són els grans encerts fets?

S’ha reforçat una bona plantilla i la situació econòmica és molt bona: hem reduït 200 milions de deutes i tenim grans resultats. I la part social té bona salut: no pugen els preus dels abonaments, s’ha reduït la llista d’espera, el tema dels viatges s’ha solucionat treballant amb la gent de Seguiment FCB i la graderia d’animació és magnífica. Quan va començar a animar sol, l’estadi sonava en mono; després, en estèreo, i ara, en surround, amb tothom animant.

Però es produeixen insults als equips rivals...

Hi treballem, hi ha un diàleg constructiu. Però hem avançat: fa uns anys s’insultava a tots els camps. No cal creuar línies, però cal entendre moments, o només es podrà dir cul, tonto i lleig.

Des del punt de vista esportiu, ha sigut el pitjor estiu des que són al club?

No. Difícil i atípic per la baixa de Neymar, que va complicar la situació, ja que tot Europa sabia que teníem 200 milions per fitxar, però els meus companys de l’àrea esportiva han sigut intel·ligents en no participar d’un mercat inflacionari.

Però fitxar Dembélé no és participar d’aquest mercat?

No, és parlar de 100 milions contra 200. Si mirem el mercat, potser pagar-ne 105 per Dembélé no és tant com el que va ser pagar-ne 40 per Saviola el 2001.

Segueixo sense entendre que es digui que el Barça no forma part d’aquest mercat, quan és un dels equips que han gastat més del planeta...

Jo em referia a no arribar als 200 milions per Coutinho: cal posar un límit.

El Liverpool deia que no va negociar. L’hauria venut per 200 milions?

Entenc que sí, per fins on conec.

El club s’ha explicat malament?

Cal fer un exercici d’autocrítica. Pot haver fet la sensació que ha faltat coordinació, però en molts casos hi havia declaracions enmig de negociacions. I els fets evolucionen.

Benedito defensa que l’Espai Barça no és farà...

Sí que es farà. I no és un projecte immobiliari com d’altres, sinó que és un projecte social: invitar la gent a passar el dia al Camp Nou.

Jordi Cardoner vol ser president del Barça?

Un cop a l’ Sport els vaig dir que a tothom li agradaria presidir el Barça, però no m’ho he plantejat mai. Tinc la sort de ser vicepresident, de seguir el camí del meu avi, Nicolau Casaus. El dia que calgui prendre decisions no sé què passarà. Som en un món ple de turbulències, en un moment econòmic i social complex...Si miro tot el que passa, voler ser president no és gaire racional, avui.

El futbol no sempre és racional.

Tampoc no és racional ser directiu. Jo portava 25 anys en un grup empresarial alemany i vaig plegar per dedicar hores al club. Em vaig reinventar amb dues empreses noves, però va caldre fer un canvi per aquesta passió.

stats