L’estadi que el Barça es mereix
Set anys i mig després, la massa social del Barça torna a votar en referèndum sobre la remodelació del Camp Nou. Ara sí, va de debò. Si guanya el sí, que és el que preveu clarament la junta, el club tindrà via lliure per començar les obres de reforma a l’estiu. El finançament de 1.500 milions està força amanit i és només qüestió de negociar-ne alguns serrells -no poc importants- i firmar-lo.
L’Espai Barça genera dubtes. No en el què, sinó en el com. Segurament, no hi ha gaire debat sobre la necessitat de renovar el Camp Nou -i de fer un nou Palau-. Tothom té coll avall que són infraestructures envellides i que no n’hi ha prou amb xapa i pintura. El que passa és que la gent es posa les mans al cap només de pensar que allò que el 2014 costava 600, ara costi 1.500. I que hi hagi desconfiança respecte al finançament, a si Goldman Sachs acabarà tenint poder en la presa de decisions perquè -per activa o per passiva- serà prioritari tornar els diners.
Un dels grans errors de la junta sortint va ser el de vendre garses per perdius, amagar el preu real de les obres. Potser per no alarmar el barcelonisme, qui sap. Perquè tard o d’hora hauria transcendit que el cost real era molt superior. La directiva actual ha refet el projecte i ha actualitzat el pressupost, i la sorpresa ha estat majúscula en saber el que realment costaria la festa. Quan es pregunta a algun directiu sobre això, la primera resposta acostuma a ser: “No ens ho esperàvem”.
El Barça acabarà fent una inversió multimilionària per construir un estadi extremadament modern, que suposarà un canvi en la concepció actual del futbol: no s’obrirà cada quinze dies, sinó que estarà obert tot l’any. I no serà només futbol, serà entreteniment global. Una reforma que promet diners a cabassos. Almenys això és el que diu el famós PowerPoint.
En el fons, doncs, els dubtes són lògics entre la massa social. També perquè es recela de la construcció: Un negoci que, com reconeixen a la comissió de l’Espai Barça, està tacat pels múltiples casos de corrupció. No cal enumerar-los. N’hi ha exemples recents i antics, d’aquí i d’allà. Precisament, una de les grans preocupacions de la directiva de Laporta és la de ser transparents i cristal·lins en tot allò que fa referència a les obres del Camp Nou. Això repeteixen tant en públic com en privat. Un cop rebut el finançament, dependrà d’ells -i només d’ells-. Tan important és tenir el millor estadi com fer les coses ben fetes.
