Lliçons del cru hivern
Si no cau un asteroide, i a aquestes altures no podem descartar res, diumenge que ve a la nit el Barça tindrà un nou president. I això, per a aquells de nosaltres que hem arribat a la conclusió que els mals del Barça provenen tots del nuñisme i de la renúncia a Cruyff, és una gran notícia, perquè els bots no voten i Freixa no té cap opció.
Així doncs, en només una setmana una nova directiva entrarà al club que ha patit en els últims onze anys la depredació del projecte de Rosell i Bartomeu. Ho farà amb una caixa que fa por, el deute desbocat i la milionària broma de l’Espai Barça ja aprovada. Ho farà també amb la massa social del club desencantada i amb l’equip de futbol a mig refer, després d’un lustre de decisions esportives que podria haver signat Arbeloa.
Convé que la nova cúpula, la de Laporta o la de Font, no recaigui en el laberint d’errors i de coses pitjors que errors dels últims anys. Coses bàsiques: si per alguna cosa de l'atzar es trobessin amb el millor entrenador del món al Barça –el més guanyador, el que fa millor joc, el que serà recordat a tot el món d’aquí cent anys i citat entre els més grans de sempre–, que no posin, sisplau, els seus ressorts mediàtics i jugadors afins a fer-li la vida impossible. Que li juguin a favor, que mirin de retenir-lo.
Que l’etiqueta cruyffista deixi de ser l’adjectiu que condemna un jugador, un tècnic o un estil per passar a ser el mínim exigit del currículum a tothom qui vulgui entrar a la casa: va ser amb Cruyff que el Barça es va elevar per sobre de l'Sporting de Gijón o el Burgos, convé recordar-ho. Que posin la part esportiva en mans de gent que sàpiga alguna cosa de futbol, millor que no pas en mans d'algú que entengui de discoteques, hotels o fingers d’aeroports.
Anem a coses encara més bàsiques. Que no fitxin brasilers ignots a dotzenes, cosa que ens porta a, sisplau, que no tinguin a sou del club intermediaris brasilers compromesos amb el seu lucratiu negoci i no pas amb el Barça. I allò altre: que no contractin empreses per insultar els seus jugadors a les xarxes socials.
Possiblement aquests consells els semblen obvietats. Possiblement tots plegats puguem arribar a la conclusió que l’asteroide, de fet, ja ens havia caigut pel cap.
