Les lliçons que expliquen què és el Barça

BarcelonaEl triomf (3-0) contra l'Atlètic de Madrid, malgrat no ser suficient per passar a la final de Copa en una eliminatòria condicionada també per l'arbitratge, especialment a l'anada, deixa diversos missatges positius que reforcen el Barça de Hansi Flick. La Lliga, en què l'equip és líder davant un Reial Madrid que darrerament fa aigües i que té Kylian Mbappé de baixa, i la Champions, en un camí que podria implicar retrobar-se amb el conjunt de Simeone, són els dos principals focus d'atenció a partir d'ara.

La simbiosi amb una afició orgullosa

El primer missatge positiu està relacionat amb la idiosincràsia que l'entitat ha tingut i vol tenir, element fonamental per connectar amb l'afició. Segurament, poques aficions acabarien a peu dret i aplaudint amb el cap ben alt el seu equip quan acaba de caure eliminat. El futbol i, l'esport en general, va de guanyar. La cerca del triomf com a meta final. Contra l'Atlètic el Barça va ser eliminat. Però en el com van sortir victoriosos. A Madrid sovint s'enriuen de la importància que es dona al com a Barcelona, però per a l'aficionat del Barça, especialment el seguidor que se sent identificat amb Catalunya, caure jugant amb un equip ple de jugadors formats a la Masia o nascuts en territoris de parla catalana –Joan Garcia, Pau Cubarsí, Gerard Martín, Alejandro Balde, Marc Bernal, Dani Olmo, Lamine Yamal i Ferran Torres– genera un sentiment d'orgull i de pertinença que casa molt bé amb la idea de col·lectivitat –sentir-se part d'una cosa comuna– que representa el club. Manuel Vázquez Montalbán va definir el Barça com l'"exèrcit simbòlic desarmat de Catalunya".

El paper de Hansi Flick

Flick ha entès molt bé aquesta idiosincràsia, que es fusiona amb la seva proposta de futbol. L'alemany, amb els seus matisos, ha deixat endarrere el dogmàtic –i que tan reeixit ha sigut a la història del club– sistema de 4-3-3 per adaptar-lo a la seva manera d'entendre, amb un doble pivot escalonat. Contra l'Atlètic, el Barça va recuperar la pressió alta, un element innegociable del Barça dels millors moments, i també del de Flick. Aquest sistema, que permet recuperar la pilota de pressa i agafar desprotegit el rival perquè li prens la possessió quan està construint una jugada és fonamental perquè la proposta rutlli. En aquest sentit, són especialment importants jugadors com Raphinha i, sobretot, Pedri, no només perquè es fa un tip de recuperar la possessió, sinó perquè també endreça l'equip, amb pilota i sense. Als seus peus les jugades milloren i, en defensa, no es cansa de donar indicacions als seus companys. La proposta de Flick és divertida, però també comporta riscos i una dependència clara d'alguns futbolistes per fer que l'invent rutlli.

La Masia i el compromís de Pedri

Pedri no és només, probablement, el millor migcampista del planeta, també és un futbolista que és del Barça per influència familiar i que ha exhibit un compromís del qual no es dubta. En un any marcat pel Mundial, el canari va voler seguir damunt la gespa, malgrat que la prudència després de sortir d'una lesió implicava jugar entre 60 i 75 minuts com a màxim. Aquest compromís també és clau perquè la proposta de Flick funcioni. L'equip està ple de joves, amb la inexperiència que això suposa, però alhora suposa un extra de valentia. Si a això s'hi suma estar defensant la samarreta que has vestit des de petit, això impacta directament en implicació dels jugadors i cala en l'aficionat. Fins a quatre futbolistes que han passat pel planter (cinc, si es té en compte que Balde va entrar al minut 10), van ser titulars en l'epopeia contra l'Atlètic. "Hem estat valents i estic orgullós. Ha estat un partit espectacular. Quan veus Bernal, Cubarsí, Gerard... gent jove a aquest nivell... ho han donat tot per aquest club", va valorar el tècnic, que ha aconseguit sumar Cancelo a la causa.

A la Copa fa menys mal

També ajuda a l'estat d'ànim culer veure que el Madrid va ser eliminat per l'Albacete, de Segona, i que està immers en una crisi de joc i resultats. La sensació agredolça de tenir la remuntada a tocar és menys agra si es té en compte la competició. El Barça és el vigent campió de la Copa. Caure a la Champions després d'una anada desastrosa o deixar escapar la Lliga per errors propis segurament doldria més. A banda de quedar eliminats, l'altra lectura de la nit que fa pujar la mosca al nas de Flick són les lesions musculars. És a dir, les que no depenen estrictament dels infortunis del joc com són els cops. El tècnic –tot i algunes petites excepcions, com deixar continuar Pedri després de parlar amb ell– és molt metòdic amb la preparació física i el seguiment del minutatge. Fins a tres jugadors han caigut lesionats els darrers dies per problemes musculars: De Jong, Kounde i Balde. Cal repensar si, amb l'exigència del model Flick, s'està treballant bé en una parcel·la que ha portat cua al vestidor, on més d'una desena de futbolistes treballen amb especialistes externs.