Messi: un globus sense aire
No només Joan Laporta no es podrà treure mai l’espina de ser el president que va dir a Leo Messi que havia de marxar del Barça, sinó que ara també podrà sumar al seu currículum haver-lo perdut un segon cop. El 2021, el no a CVC els va condemnar a no poder maniobrar i, dos anys després, la situació econòmica de l’entitat no ha millorat prou per donar garanties fiables a ningú. Feia mesos que Leo Messi i Xavi Hernández s'imaginaven com seria retrobar-se, però les matemàtiques no responen a fantasies. Les palanques van obrar el miracle de portar un cartell il·luminat per Lewandowski l’estiu passat, però, sense maquillatge, la realitat és que el club no ha tornat a generar els ingressos que atreia abans de la pandèmia i el trasllat a Montjuïc ho empitjora. Això és clau per entendre per què el Barça continua atrapat fora dels marges del límit salarial.
L’única manera de poder creure en el retorn de Messi al Barça era obviar la normativa econòmica de la Lliga i deixar-se endur per un romanticisme patològic. Però la ignorància dona la felicitat fins a un cert punt i tot s’havia convertit en una qüestió de fe similar a demanar impossibles a una verge de paper. De fet, el que es demanava a l’excapità era que aguantés fins a l’agost a veure si sonava la flauta amb les sortides que preveien concretar. I encara hi ha qui se sorprèn que se’n vagi a Miami! Com si el precedent de fa dos anys no comptés per res: com si Messi no hagués estat ja setmanes amb el contracte exhaurit esperant una renovació maleïda. El més decebedor de la segona temporada del serial és que, tot i saber que el desenllaç trist era tan previsible, totes les parts implicades van dedicar-se a alimentar una il·lusió utòpica. Ningú volia ser el dolent de la pel·lícula.
En aquest relat de responsabilitats compartides, a Messi se li pot retreure, sobretot, haver volgut entrar en aquest ball trampós coneixent perfectament la deriva erràtica del Barça: si no volia pols, no calia que anés a l’era. Si no estava disposat a refiar-se del modus operandi dels mateixos que van decebre’l fa dos anys, no calia començar la partida ni jugar amb una afició que ja va haver de superar el dol traumàtic de dir-li adeu prematurament. Amb Messi fora de l’equació, des del Barça s’insisteix amb el cèlebre “que no estamos tan mal”. Potser la pròxima vegada que ens intentin fer empassar que és possible comprar una mansió sense tenir ni un duro a la butxaca ja haurem après la lliçó. Abans d’inflar un globus, s’ha de tenir aire als pulmons.
