Messi, Haaland i el Mag d’Oz

Messi ja no és l’ésser turmentat del burofax i l’entrevista prefabricada en xancletes, però l’optimisme que es desprèn a l’hora d’analitzar-ne el futur és encara prematur i alguns motius que van fonamentar la seva decisió de marxar continuen vigents. El 30 de juny s’acosta més de pressa del que sembla, el Should I stay or should I go dels Clash sona a tot drap i el més calent és a l’aigüera. Més enllà dels primers contactes informals que hi ha mantingut Laporta, cal definir què se li pot oferir tant en l’àmbit esportiu com en l’econòmic i el president va just de temps. 

És cert que Messi dona senyals que alimenten l’esperança, però, alhora, també podrien ser elements per sembrar una sortida més civilitzada que la d’Allò que el vent s’endugué: el seu compromís amb l’equip i, sobretot, el simbolisme d’anar a votar el dia de les eleccions. El 7 de març molts ja volien brindar amb cava davant d’aquesta imatge, però amb enterrar definitivament el fantasma de Bartomeu i donar-li la benvinguda a un president de debò no n’hi ha prou. Tot i que l’individu de les mentides que denunciava Messi ja no hi és, el solar estèril que ha deixat és d’unes dimensions difícils de revertir i cal molta intel·ligència.

Malgrat el petit miracle aconseguit per Koeman, el projecte esportiu és, de moment, una promesa de ciència-ficció que té l'objectiu d'esborrar els malabars que tant han indignat el capità els darrers anys: hi ha brots verds a partir del talent dels joves, però ell vol tornar a aixecar la Champions amb la urgència dels 34 anys a punt de fer, i el bon regust de l’eliminació a París no és suficient per pal·liar el llast traumàtic de les tragèdies europees que l’han martiritzat. La pregunta recurrent entre els experts és: “I qui li assegura que al PSG o al City la guanyarà?” Ningú, però… qui li garanteix que al Barça, sí? 

No hi ha res com els focs artificials, Mino Raiola on tour, el pare de Haaland i l’èpica d’un viatge llampec per poder enviar un missatge clar: “Leo, no ens rendirem”. A la caixa forta hi ha teranyines i un tomàquet florit, però ja va dir Laporta que la felicitat és una tendència que cal anar a buscar. Esperem que aquest pla estigui més ben definit que el de l’aval i que tingui present que com més actors externs intervinguin en l’economia del club, més creixerà el seu deute monstruós. Però on no arribi l’enginy potser hi arribarà la màgia d’Oz i el que la fada li feia dir a la Dorothy per aconseguir el final feliç desitjat: “Enlloc s’està tan bé com a casa”.