Optimisme entre equilibris
Després d’un silenci massa perllongat, Laporta va encertar avançant la compareixença prevista per a més endavant, quan tingués informació més sòlida sobre tot allò que ha de resoldre per redreçar una herència tòxica. Havent detectat inquietud i un punt de desorientació en l’entorn, el president va sortir ahir a demanar paciència alhora que prometia una pròxima temporada engrescadora, en un intent raonablement exitós de renovar els vots carregats d’optimisme que el van fer tornar a la presidència.
Com era de preveure, la matèria on va navegar més Laporta va ser la més llaminera: la identitat de l’entrenador. Després d’intentar convèncer-nos que la demora per confirmar o decapitar Koeman respon a un període d’anàlisi i no pas a un càsting precipitat, el president no va contradir l’afirmació que hagi demanat a l’holandès quinze dies per buscar-li recanvi, va driblar una resposta inequívoca sobre el seu somni –impossible ara mateix– de repatriar Guardiola, i va qüestionar que Xavi estigui preparat per assumir el repte de la banqueta. Per cert, que tampoc va aclarir qui l’assessora esportivament ara que, malauradament, no disposa de l’oracle Cruyff. En definitiva, va fer tants equilibris dialèctics que em temo que no devia deixar content cap dels esmentats i, sobretot, no va transmetre –més aviat, al contrari– que tingui una idea clara sobre com resoldre la qüestió.
En canvi, Laporta sí que va ser contundent en altres matèries. Es va posar pressió negant-se a presidir temporades de transició, i confirmant els indicis que Messi es quedarà acceptant unes condicions adaptables a la realitat actual. Fins i tot es va mostrar convençut de sanejar la dramàtica situació econòmica en dos anys, tot i que no va perdre l’oportunitat d’anunciar que demanarà responsabilitats per la gestió de la junta anterior, de la qual no només afloren moviments injustificables sinó que explica la dada més esgarrifosa de la compareixença: la massa salarial blaugrana representa un 110% dels ingressos actuals. Com farà el miracle financer o per quina via perseguirà el mal evident que Bartomeu ha fet al Barça continua sent una incògnita.
I ara que ja ha calmat –ni que sigui momentàniament– els nervis de l’entorn, arriba l’hora de passar de les paraules i la reflexió als fets. La setmana vinent s’hauria de resoldre el dilema tècnic i començar a anunciar els reforços low cost que han treballat. I serà el moment de valorar si l’acte de fe que ens va demanar desprèn l’aroma dels èxits que promet.
