Barça

La pissarra de l'Atlètic-Barça

Els blaugranes revolucionen el seu posicionament amb un 3-4-3 per buscar més control i limitar les transicions matalasseres

Millora suficient per taponar la sagnia, per oferir solucions, per recuperar part de la confiança perduda. Sobre un esquema renovat, amb tres defenses i més jugadors al mig del camp, el Barça ha pogut sumar els tres punts al Vicente Calderón (1-2) per recordar que la Lliga no està decidida en favor del Reial Madrid (que encara ha de jugar contra el Vila-real) i que l'equip ha diagnosticat encertadament què necessita millorar. Contra l'Atlètic, el Barça ha buscat més control i ha iniciat el nou camí que l'ha de portar a recuperar les sensacions de joc que havia oblidat els últims dies.

Quan s'ha publicat l'alineació, ja ha quedat clar que Luis Enrique havia preparat alguna cosa diferent per donar a l'equip noves solucions per afrontar el partit. I en la primera circulació, s'ha vist que l'aposta no passava per un 4-3-3 tradicional, sinó que retocava dràsticament el posicionament col·lectiu: el Barça s'ha disposat en un 3-4-3 relativament sorprenent: Piqué, Umtiti i Mathieu en l'última línia, Rafinha obert a la banda dreta i Sergi Roberto formant una de les puntes interiors del rombe al mig, amb Busquets, Iniesta i Messi. A dalt Suárez i a l'esquerra Neymar.

La intenció era afegir elements al mig del camp per donar a l'equip més control, més serenor amb la pilota. De fet, la posició dels extrems era baixa, més a l'altura dels migcampistes que de Suárez, despenjat a dalt.

L'aposta ha donat al Barça uns primers minuts de tranquil·litat, de serenor, fins que han arribat els primers dubtes per culpa de la incapacitat de l'equip d'instal·lar-se amb solvència a camp rival. Seguia el bloqueig en zones interiors, malgrat percebre-hi una millora respecte als últims dies. En sortida, a més, la distància que separava Piqué de la seva opció de passada exterior (Rafinha) ha portat el central blaugrana a desplaçaments diagonals a Neymar que han començat a esquerdar l'equip.

L' Atlètic de Madrid, que d'entrada apostava per una espera en bloc baix, ha igualat la cosa amb atacs llargs, carregant sobretot per la banda esquerra, on trobava superioritat amb les pujades de Filipe Luis, la presència inquietant de Yannick Carrasco i Gameiro (o Griezmann) i el suport sempre pròxim i complementari de Koke.

Des d'allà, el conjunt matalasser s'ha fet fort i ha avançat línies. Ha canviat el seu replegament per una pressió més alta, que donava més problemes a l'inici de Ter Stegen i els centrals.

El Barça ha sobreviscut a aquesta fase de joc descontrolat, en què l'Atlètic voltava la porteria de Ter Stegen, però l'equip patia per adoptar un bon esquema defensiu, per la dualitat de rols que havien d'assumir peces com Sergi Roberto, Mathieu o Rafinha, per tornar al 4-4-2 defensiu.

Malgrat tot, el Barça ha arribat amb opcions i trepitjant camp rival als minuts finals del primer temps, gràcies a l' amplitud disciplinada que mantenien Rafinha i Neymar en fase ofensiva. A l'Atlètic també li costava defensar-se sense recular i perdre metres.

A la segona meitat s'ha insistit sobre els mateixos plans de partit, però el Barça ha intentat assegurar una mica més les passades en zona de progressió, per evitar que el partit es descontrolés com en el tram central del primer temps. No interessava que l'Atlètic multipliqués les transicions, i ho havia pogut fer en massa ocasions abans del descans. Rafinha s'ha aproximat a Piqué i Messi ha intentat participar més continuadament. L'Atlètic ha mirat de mantenir la pressió alta i això ha obert alguns espais que han facilitat la tasca combinativa dels blaugranes. Ja no era només Neymar a la carrera el que feia avançar l'equip.

El punt diferencial ha vingut quan s'han pogut filtrar passades interiors a Messi, massa aïllat del joc en altres moments. D'una conducció vertical de l'argentí n'ha nascut el 0-1, de Rafinha.

Tot i que l'Atlètic, a través de Godín a pilota aturada, ha pogut igualar poc després, l'equip s'ha mostrat convençut del seu pla, confiat. Ni tan sols la lesió de Mathieu o la sortida d'Iniesta del terreny del joc ha fet tremolar l'equip. Tot el contrari. 

El Barça, que venia d'on venia i que encara no està preparat per a grans actuacions, ha acabat mereixent l'1-2 que ha marcat –i ha celebrat– Leo Messi. És un triomf que sembla un  punt de partida.

Més continguts de