Barça

La pissarra del Barça-Atlètic de Madrid

Problemes del Barça per superar la pressió al principi, una fase de possessió que serveix per fer l'1-0 i una cadena d'expulsions que accelera el tram final i el descontrola

Com una nina russa, el Barça-Atlètic de Madrid (1-1, i classificació dels blaugranes per a la final de Copa) ha contingut  infinits petits Barça-Atlètic dins seu. Una primera capa de domini matalasser, de 30 minuts. Dins, una segona fase de control blaugrana, a cavall entre primera i segona meitat. L'expulsió de Sergi Roberto ha reobert un tercer escenari, similar al primer, amb l'Atlètic portant el pes i el Barça traient-se el perill de dins l'àrea. Però un altre mini Barça-Atlètic de Madrid s'ha descobert poc després, amb la vermella a Yannick que deixava la cosa en un deu contra deu. L'1-1 matalasser a deu minuts del final, més el descompte sense Suárez per una vermella directa, ha tornat a canviar de mans el partit fins al final.

Com si no s'hagués aturat l'Atlètic-Barça del Calderón, el partit de tornada ha arrencat amb les inèrcies de fa sis dies a Madrid. Els matalassers s'han animat amb una pressió alta poc habitual en anteriors visites al Camp Nou i han mirat de portar la iniciativa des d'aquest desafiament al seu rival.

El Barça hi ha hagut de respondre amb el que ja fa dies que li reclamen tots els adversaris: una sortida de pilota a màxim risc a camp propi. L'equip ha desplegat alguna tímida solució quan havia d'iniciar el joc Cillessen, amb un dels interiors (sobretot Rakitic) baixant a rebre a zones d'André Gomes per captar l'atenció de Koke per dins i alliberar un dels laterals per fora si saltaven Yannick Carrasco o Gaitán.

El mecanisme ha funcionat algun cop, però el següent problema per al Barça era en fase de progressió, on no tenia temps de trobar prou combinacions com per no perdre la pilota. No retenia la pilota prou bé davant l'angoixant defensa de l'Atlètic com per oferir línies de passada. Es perdia massa de pressa.

La falta de precisió i control ha generat un estat de nerviosisme en l'equip blaugrana que l'ha portat a explorar el joc directe com a solució alternativa, per evitar riscos i per no deixar que l'Atlètic s'apoderés d'un partit que ja estava dominant. La poca capacitat del Barça d'endur-se els duels directes malgrat l'esforç de Luis Suárez per fer profund l'equip, ha acabat de donar la batuta al conjunt de Simeone.

Els visitants manaven i ho feien amb autoritat. Amb solvència i optimisme, acumulant ocasions per creure en la remuntada. A Cillessen se li ha girat tanta feina com fa uns dies al Calderón.

L'Atlètic s'ha sentit poderós com en les millors etapes del cicle de Simeone i ha generat perill de les dues maneres que més tradicionals en ell: en transició i triangulant en el sector de Filipe Luis.

Les imprecisions blaugranes li han facilitat el primer pla i l'habilitat de Koke de rebre en posicions obertes, a l'esquena de Messi i lluny del marcatge d'André Gomes (teòric responsable del 6 matalasser), han complicat les tasques defensives de Rakitic (que ja tenia Filipe Luis) i Sergi Roberto (responsabilitzat de Gaitán). Les opcions de fer un 3 contra 2 en aquest triangle de la banda esquerra ha donat problemes al Barça.

Fins que les conduccions de Sergi Roberto i André Gomes amb pilota han allunyat el perill de la pròpia porteria. Fins que la fatiga matalassera s'ha fet notar. I fins que Luis Enrique ha pogut convèncer la seva línia defensiva que avancés metres. Era pràcticament el minut 30 i ha sigut quan el Barça ha començat a allargar les seves possessions a camp rival i, per tant, a dominar el partit.

La mobilitat dels interiors, inicialment massa dispersa cap als espais profunds i oberts que els davanters no ocupaven (amb Arda especialment per dins en algunes fases), s'ha anat matisant amb el pas de les jugades per aconseguir un bon posicionament del Barça. Atacar bé i amb ordre li ha permès recuperar ràpidament la possessió, eliminar les opcions de rèplica del rival i, per tant, prendre-li també les possibilitats d'atacar-lo amb molts efectius.

A l'Atlètic no li ha quedat cap més remei que replegar-se i defensar prop de la seva àrea. Però no ha pogut evitar que el Barça s'avancés en el marcador i marqués el gol que, si bé no modificava els plans visitants, sí que assegurava la pròrroga per als locals en cas d'encaixar dos gols.

El camí cap a vestidors en el descans ha sigut còmode per al Barça, després de mitja hora de relatiu patiment.

La segona meitat seguia els mateixos esquemes de la primera quan Sergi Roberto ha sigut expulsat, per una planxa innocent que li ha suposat la segona groga. L'Atlètic ha vist oberta la porta a recuperar el setge de l'inici i el Barça s'ha hagut de preparar per resistir-lo. Luis Enrique, que ja preparava l'entrada d'Aleix Vidal per protegir Roberto, ha acabat fent entrar Mascherano per reforçar el lateral dret en un context d'inferioritat numèrica. El Barça s'ha posat a jugar en una mena de 4-3-1-1 en què Messi s'ubicava com a figura d'enllaç amb Suárez, dificultant la passada enrere dels migcampistes matalassers.

L'Atlètic, exigit per un marcador que li era molt desfavorable, s'ha abocat a l'atac, aprofitant els espais que li concedia el Barça per fora. Els blaugranes han acceptat el bombardeig a centrades com han pogut.

El panorama hauria pogut ser extremadament difícil fins al 90, però Yannick Carrasco l'ha aclarit sense voler, amb una expulsió que ha igualat les coses, deu contra deu. El Barça, amb igualtat numèrica i amb Busquets i Iniesta sobre la gespa, ha buscat tenir millors possessions, aturar el partit, domar-lo per acaronar la final de Copa del Rei. Ho ha fet a trams, però no ha pogut evitar que l'Atlètic, malgrat que ha desaprofitat un penal, acabés rebent el premi del gol en una de les accions amb què havia estat avisant tot el segon temps: les ruptures de Griezmann i Gameiro a l'esquena dels centrals.

Els últims deu minuts s'han jugat mirant, a mitges les dues porteries i a mitges el marcador.

Més continguts de