Barça

La pissarra del Dépor-Barça

L'equip blaugrana paga cara la falta de profunditat per fora i pateix amb el bloqueig que els gallecs fan a la zona central

Després del desgast emocional de la remuntada contra el PSG, era inevitable que el Barça no exhibís la millor versió a Riazor. Li ha faltat ritme de circulació i profunditat al primer temps, i concreció dels atacs al segon. L'actuació no ha sigut prou imponent per fer passar la fe a un Deportivo que s'ha fet fort en defensa i ha anat trobant les transicions necessàries per endur-se el partit en dos córners (2-1). El desig fins al final, aquest cop, no ha obtingut recompensa.

Anem als plantejaments. Les absències de Rafinha i Neymar obligaven a canvis en l'alineació i Luis Enrique ha apostat per Arda Turan com a carriler esquerre i Denis Suárez com a home obert a la dreta. Sergi Roberto s'ha situat d'interior dret. Al davant, el Barça s'ha trobat un Dépor sòlid defensivament que l'esperava amb un 4-2-3-1.

No era un 4-2-3-1 qualsevol, però. Era un dibuix especialment dens per dins, que taponava Busquets i tenia les primeres tres línies de pressió molt tancades per deixar una única via de progressió al Barça: els carrils exteriors. 

I per allà el Barça no ha trobat la fluïdesa d'altres actuacions des del canvi de sistema, especialment perquè ha enyorat més profunditat. La que aporta Neymar amb les seves arrencades, per exemple. En alguns moments, la passada exterior, tot i ser neta, era tan arriscada que deixava despullat l'equip. Hi havia massa distància entre el central (Mascherano, en aquest exemple) i el carriler (Denis).

Quan s'aconseguia la connexió, a més, no només no s'ha trobat una situació d'avantatge, sinó que el carriler tenia poques possibilitats d'èxit per les ajudes defensives gallegues. Gairebé sempre estava en inferioritat.

El Barça ha repetit els mecanismes habituals per aportar-hi solucions, com les ruptures de l'interior o del punta, però tampoc s'ha desencallat la situació.

El ritme de circulació no era prou elevat per fer patir el Deportivo, còmode amb unes basculacions que, a més, li estaven donant fruits. Si l'equip hagués pogut canviar l'orientació amb més rapidesa, s'hauria trobat un més bon context per als jugadors exteriors.

La situació s'anava complicant perquè, tot i portar el pes del partit, l'equip no trobava ocasions. I, per acabar-ho d'adobar, el Deportivo ha marcat l'1-0, que posava les coses encara més difícils. Ha durat poc, tot just un temps de descans en què l'equip ha reflexionat sobre què li calia millorar a la segona meitat per endur-se els tres punts.

Ha sortit amb les idees clares: buscant més profunditat per fora i una possessió més àgil. No ha donat temps a comprovar si s'anava més bé, ja que ha arribat l'1-1. Però continuava sense poder-se accedir a zones interiors. Messi continuava desconnectat. Tant, que l'argentí ha buscat oxigen a la banda dreta.

Tampoc des d'allà ha trobat sensacions el 10 blaugrana, frustrat per la falta d'espais i pel seu poc encert en les conduccions. Ha disposat d'un últim atac al minut 93, però ha estavellat el xut al cos d'un defensa local.

Les substitucions de Luis Enrique han mirat de reforçar aquest pla del segon temps, amb l'entrada d'Iniesta i Rakitic per trobar més capacitat de desequilibri per dins i més profunditat per trepitjar l'àrea.

No s'han acabat la majoria d'atacs, però, perquè l'equip no trobava rematadors en les centrades o fallava per la falta d'espais en l'última combinació a l'últim terç de camp. Aquesta situació ha alimentat els contraatacs del Deportivo, que se sentia capaç de trobar recompensa al seu esforç, que sabia que l'endemà de l'eufòria culer podia ser la seva oportunitat. I, altre cop en un córner, ha arribat el premi. Un 2-1 que aigualeix la setmana màgica del Barça.

Més continguts de