La primera batalla per la presidència del Barça

BarcelonaEls socis del Barça escolliran nou president el diumenge 15 de març, però un parell de setmanes abans tothom es farà una idea de quins poden ser els resultats definitius. Els aspirants –de moment n'hi ha quatre de confirmats– lliuraran una primera batalla amb la recollida de firmes. Serà una mena d'enquesta pública en què se sabrà fins a quin punt el president Joan Laporta ho té tot de cara per revalidar el mandat o si, com insisteixen els altres precandidats, "hi ha partit".

Lliurar les 2.166 signatures necessàries –el 50% dels 4.331 compromissaris que té actualment el club– per passar de precandidat a candidat no és cosa fàcil. Ho saben bé socis com Xavier Vilajoana, que torna a aspirar a la presidència després que ara fa cinc anys no passés el tall de firmes i caigués de la cursa electoral abans d'hora. Els quatre noms que han confirmat que es presentaran ja tenen experiència anterior. A més de Laporta i Vilajoana, Víctor Font va ser candidat als comicis del 2021. I Marc Círia, que es presenta per primer cop com a presidenciable, formava part de la directiva de Laporta el 2015. Hi ha un cinquè nom, el de Joan Camprubí Montal, cap visible del moviment Som un Clam, tot i que de moment no ha confirmat si acabarà fent el pas o no. Prendrà la decisió, assegura el seu entorn, la setmana vinent.

Les darreres eleccions van ser el 2021, però aquells comicis van estar marcats per la pandèmia del coronavirus que va condicionar, i molt, la recollida de signatures. També van estar marcats per la dimissió en bloc de la junta de Josep Maria Bartomeu, que es va anticipar així al vot de censura que ja havia aconseguit els suports necessaris. De fet, i malgrat les restriccions de la covid-19, un candidat com Víctor Font –molt actiu en aquella moció– va utilitzar bona part de la logística que li havia servit per ajudar a fer caure Bartomeu per assegurar-se un lloc a les eleccions. Malgrat tot, a Font li va costar aconseguir tots els avals i, com recorda el seu equip, no va ser fins dos dies abans de lliurar-los al club que va tenir físicament tots els suports necessaris per passar el tall. "Molta gent ens anava dient: «Sí, sí, us ho enviem», però no arribaven. Fins que no les vam tenir a la mà, no ho vam poder donar per fet".

Un procés de recollida feixuc

El procés és feixuc i, en alguns punts, pot semblar obsolet. Els precandidats han de sol·licitar les butlletes de suport al club i les han de retornar omplertes, amb el nom, el número i la firma del soci, a més de la fotocòpia del seu DNI. Captar els socis no és fàcil i això ha donat peu a situacions hilarants, com la del precandidat Jordi Farré prometent el 2021 "pizzes i tatoos" als que anaven a la seva seu a donar-li suport. En la darrera reforma estatutària, el Barça obria la possibilitat d'agilitzar la recollida i permetre presentar els avals per via telemàtica. De moment, el club no ha detallat si es podrà fer o no. Un dubte que no es resoldrà fins a la setmana vinent, quan es convoquin oficialment els comicis i es constitueixi la junta electoral.

De fet, hi ha moltes incògnites per resoldre. A banda de si la recollida d'avals podrà ser telemàtica, tampoc està definit si la votació serà amb el format convencional o si, igual que el 2021, s'habilitarà el vot per correu i hi haurà subseus electorals arreu del territori. A més, i amb el Camp Nou en obres, s'haurà de determinar si les meses electorals es posen a l'interior de l'estadi, com s'ha fet sempre, o si s'habiliten carpes a l'esplanada. Algunes d'aquestes incògnites s'han de resoldre dilluns, que és quan es convocaran oficialment les eleccions, Joan Laporta presentarà la dimissió i es formarà una junta provisional presidida pel vicepresident primer Rafael Yuste.

Els precandidats poden sol·licitar les butlletes a partir de la fase IV de les eleccions, que comença el 15 de febrer amb l'exposició del cens electoral. El club té un màxim de 36 hores per lliurar-les. Això vol dir que la recollida efectiva de suports va del 16 de febrer al 2 de març a les 21 h. Dues setmanes frenètiques en què les precandidatures desplegaran les seves xarxes de voluntaris i instal·laran múltiples punts de recollida arreu del territori. Però, a diferència del que passa al Parlament o als ajuntaments, contactar amb els socis té una dificultat afegida, ja que el club no facilita el cens als aspirants. Tampoc, a dreta llei, a l'actual president Laporta. Per això persones com Font recorreran a la base de dades que tenien guardada del 2021 i que han ampliat amb els socis que s'han posat en contacte darrerament.

"Ens preocupa la desmobilització de la massa social"

"Ens preocupa la desmobilització de la massa social", confessen amb la boca petita des dels diferents equips. Per això serà important el rol de les penyes, que han estat tradicionalment un punt de reunió de socis i de recollida d'avals. Tot i que, en línies generals, el moviment de penyes ha apostat a cavall guanyador: va ser una gran font de suports per a Sandro Rosell (2010), Bartomeu (2015) i Laporta (2021).

Ara bé, no n'hi ha prou presentant les butlletes el dilluns 2 a les nou del vespre. Després s'hauran de validar, una tasca que fan els treballadors del Barça sota la supervisió de les precandidatures i que, en general, acaba amb discussions internes. "Tots els candidats diuen que les seves són bones i que les dels rivals s'han d'anul·lar", recorda un gat vell dels processos electorals blaugranes. Si alguna butlleta no té les dades correctes, no és vàlida; i si un soci firma per dos o més aspirants, tots aquests suports també s'invaliden. Això va fer que el 2015, Seguiment FCB quedés fora de la cursa per només 16 suports. En general, al voltant d'un 5% dels avals s'acaben estripant. "N'han de presentar 2.500 per no patir", diuen a les oficines blaugranes.