Pros i contres del retorn anticipat al Camp Nou

BarcelonaEl retorn del Barça al Camp Nou va ser tan precipitat que els operaris no van tenir temps d'agafar res de l'Estadi Olímpic Lluís Companys. No ha estat fins aquesta setmana que han començat les tasques per endur-se tot el que pertany al club blaugrana, des dels torns d'accés fins a mobiliari de les sales de reunions i espais vip. El club es prepara per conviure, almenys durant dos anys, entre grues, operaris i accessos provisionals. I, al mateix temps, per començar a explotar els recursos econòmics que generen les noves instal·lacions, malgrat que no serà fins que estigui acabat que podrà aspirar a facturar els 350 milions previstos. Uns diners que, com és ben sabut, serviran en bona part per tornar el crèdit de gairebé 1.500 milions que es va gestionar a través de Goldman Sachs i JP Morgan.

Deixar de pagar el lloguer de Montjuïc i centrar-se només en facturar diners al Camp Nou era el principal motiu per avançar el retorn, encara que l'aforament fos parcial, de 45.000 seients. Però això té un gran desavantatge, la remodelació s'allargarà encara més. Un 25%, segons admetia Joan Sentelles, el cap d'operacions del club. A tall d'exemple, el Barça va jugar dissabte passat contra l'Athletic Club i, per tant, les grues estaven aturades. Diumenge era festiu i aquesta setmana tan sols s'ha pogut treballar amb relativa normalitat de dilluns a dijous. Aquest divendres els operaris dediquen bona part de la jornada a endreçar el material i habilitar els accessos perquè dissabte torni a rodar la pilota contra l'Alabès. Com que el dimarts de la setmana següent l'Atlètic de Madrid visita l'estadi, ben poca cosa es podrà fer dilluns. I així successivament.

Amb aquest retard addicional no es pot garantir que a principis de la temporada 26-27 estiguin acabades i operatives al 100% la doble anella de llotges vip i la tercera graderia. Però la directiva, que té al cap el compte de resultats, prioritza la facturació d'aquest curs, que s'hauria d'acabar amb almenys 225 milions d'ingressos en concepte estadi –comptant Montjuïc i Camp Nou–, 50 més que l'any passat, disputat íntegrament al Lluís Companys.

Les entrades a preus desmesurats, un peatge que la junta accepta pagar

Però per arribar a aquestes xifres cal pagar un cost social elevat. La majoria dels 84.000 abonaments estan en excedència i la junta ha fet lloc a un màxim de 24.000 socis, prioritzant els que van fer costat l'equip a Montjuïc. Descomptant els compromisos del club, queden unes 18.000 entrades a la venda amb preus elevadíssims. Contra l'Athletic Club anaven dels 199 als 589 euros. Amb l'Alabès, que ja no hi haurà l'efecte estrena, van dels 109 als 329. Els socis tenen prioritat en la compra i un 20% de descompte, però al final qui compra massivament els tiquets són els turistes. La junta no amaga que aquesta decisió, impopular, és necessària perquè quadrin els números. I, de moment, quadren: l'estrena va suposar més de 6 milions d'ingressos i amb l'Alabès han de ser més de 4 milions.

Els abonats recuperaran el seu seient quan l'aforament arribi als 105.000 espectadors, a finals del 2026. Serà llavors quan l'ambient a l'estadi serà majoritàriament blaugrana. Mentrestant, s'haurà de conviure amb un estadi apagat, amb molts moments de silenci i poc ambient en unes graderies incompletes: a banda de la tercera, tampoc es pot fer servir la zona inferior del gol nord fins que arribi la llicència 1c, probablement després de festes.

A l'àrea esportiva expliquen que els jugadors van agrair tornar al Camp Nou, estadi on molts encara no havien jugat. Que el seu vestidor no estigui acabat i haguessin de canviar-se en un dels dos que hi ha per als rivals va ser tan sols una anècdota. Els va agradar la sensació de tenir l'afició a prop, i no separada per una pista d'atletisme. Però, llevat dels quatre gols anotats, es va trobar a faltar ambient. A la presència massiva d'un públic ocasional que no necessàriament ve a animar el Barça s'hi ajuntava l'absència de seguidors a l'Espai d'Animació. Eliminada la que hi havia, el club creava el Gol 1957, una mena de grada jove que se situarà a la part baixa del gol sud. Però el projecte està molt verd i falten mesos perquè aquests aficionats, que tindran la missió d'omplir de so l'estadi, ocupin els seus llocs. De moment els seients estan tapats per unes lones gegants.

L'experiència dels socis no serà completa fins que s'hagin acabat les obres

Deixant de banda la majestuositat de l'obra, alguns socis de tota la vida van endur-se una decepció amb els acabats, com escales, baranes o passadissos, que els semblaven impersonals. Alguns d'aquests espais milloraran quan l'estadi estigui fet del tot. Però molts es quedaran així, ja que els constructors han prioritzat la funcionalitat a l'estètica en zones interiors. Igual que als lavabos, que han canviat les parets de rajola per separadors de fusta premsada. I els vàters i urinaris, abans ceràmics, han passat a ser d'acer inoxidable. Visualment, no són tan atractius, però serveixen igual i costen més de fer-se malbé. Alguns van trobar que els accessos eren caòtics, una circumstància que també s'allargarà perquè, amb les obres en marxa, caldrà fer algunes ziga-zagues de manera provisional. A banda que moltes portes han canviat de nom i de número. Molts ascensors no estaran operatius fins d'aquí un temps i l'oferta de restauració es redueix a entrepans freds, ja que no està permès encara l'ús de planxes ni fregidores per coure aliments.

Un dels comentaris més recurrents en l'estrena de dissabte és que els seients eren més estrets, sobretot a la primera graderia. És el peatge d'adaptar-se a la normativa vigent, ja que les escales han de ser més amples, però no es vol renunciar a l'aforament. Deixant de banda això, la sensació és que les graderies havien "canviat poc". Una percepció que es mantindrà fins que la coberta estigui instal·lada. En aquell moment, millorarà la megafonia i s'instal·larà el sistema d'il·luminació definitiu, tot i que contra l'Athletic ja es va fer un petit tast de l'espectacle de llums que oferirà el nou Camp Nou. També caldrà esperar per a les pantalles gegants i de moment el públic s'haurà de conformar amb el marcador electrònic que ocupa tota la barana de la segona graderia. Temps al temps.