Josep Maria Bartomeu: "Sota quin paràmetre soc el pitjor president de la història del Barça?"

BarcelonaJosep Maria Bartomeu (Barcelona, 1963) va arribar a la presidència del Barça amb la dimissió de Sandro Rosell el 2014. Un any després, i gràcies a un triplet, guanyaria les eleccions de llarg. Però no va poder esgotar el seu mandat, víctima dels mals resultats esportius i la crisi econòmica derivada del coronavirus. Va dimitir l’octubre del 2020. Cinc anys i mig després, atén l’ARA després de declinar ser entrevistat en diverses ocasions. Es presenta a la redacció amb documents per defensar la seva gestió econòmica.

Per què vol parlar ara?

— Al principi la nova junta va començar a parlar d’una herència nefasta, de l’economia... això ha passat a tots els governs del Barça. Però m’ha sorprès que es tornés a parlar de mi en aquestes eleccions, cinc anys després. [Laporta] Ha justificat moltes decisions preses per ell mateix per l’herència. És una excusa i m’ha semblat excessiu. Tenia ganes d’explicar-me.

A què es dedica avui?

— Al mateix que quan era president del Barça. A la meva empresa, Adelte, una enginyeria de ports i aeroports. Abans n’era el conseller delegat i ara en soc el president. Ser directiu del Barça és un privilegi, però no tens cap ingrés a canvi. Per tant, havia de treballar.

Ha tornat al Camp Nou des que va dimitir?

— Abans de les obres, sí. Des que l’han tornat a obrir, no. Al Palau, sí.

Què li diu la gent?

— Alguns em miren amb mala cara, d’altres m’animen, algú em demana una foto... També pel carrer, hi ha gent que em reconeix i a vegades ens aturem a parlar i fins i tot a discrepar.

Se'l sol definir com el pitjor president de la història del Barça.

— Em fa molta gràcia quan diuen això. Jo els preguntaria: sota quin paràmetre? Perquè si és pel paràmetre esportiu, per exemple, en el meu mandat de sis anys vaig guanyar tretze títols. Si és per paràmetres econòmics, en sis anys vaig guanyar més de 100 milions per al Barça. I si no hagués estat per la pandèmia, les eleccions haurien sigut el juny del 2021 i probablement hauria començat la reforma de l’estadi.

Durant el seu mandat es van crear comptes falsos amb diners del club per intentar desprestigiar opositors, periodistes i fins i tot jugadors de la plantilla.

— Això no és del tot cert. El 2017, arran de la sortida de Neymar i per l’1 d’Octubre, hi havia molt soroll a les xarxes i converses en què el Barça no tenia el control. Teníem la pressió dels patrocinadors i vam encarregar un monitoratge per saber què es deia i poder elaborar les nostres estratègies. Però la idea era fer-ho sempre amb missatges positius. No és cert que el Barça decidís crear perfils falsos.

Però se’n van crear.

— Això està en seu judicial, en fase d’instrucció. Ja vaig explicar i vaig declarar que desconeixia que hi hagués aquests perfils.

Es penedeix d’haver contractat aquest servei?

— No, perquè era molt important saber què passa a les xarxes socials. De fet, el Barça actualment segueix fent aquest monitoratge.

Un altre cas controvertit. Vostè va aturar els pagaments a Negreira quan deixa de ser vicepresident del CTA.

— Això no és correcte, ja ho vaig declarar en seu judicial. Nosaltres li comuniquem que hem decidit prescindir dels seus serveis al març perquè estàvem reestructurant el pressupost i volíem fer els informes internament. A més, estava a punt d’entrar el VAR i vam creure que ja no feien falta. Negreira va deixar el CTA més tard. La decisió va suposar un estalvi important, perquè el preu que es pagava era elevat.

No van dubtar mai del conflicte d’interessos que l’empresa fos d’Enríquez Negreira?

— Jo ho vaig saber més tard, quan el pare va enviar un burofax. Vaig preguntar què era allò i em diuen que, de l’empresa Dasnil, un dels socis és el senyor Negreira. No ho sabíem, pensàvem que era del fill. Tot plegat és bastant difícil d'explicar, jo ho entenc.

Barçagate, Negreira, el forensic… té cinc causes obertes de la seva etapa com a president.

— El que em sembla més curiós és que en cap cas se m’investiga per haver-me enriquit, sinó per mala administració. Això és insòlit, perquè sempre que s’investiga algú per administració deslleial és per haver-se embutxacat diners. I això no va ser el meu cas, evidentment.

Quin és l'error més greu que va cometre com a president?

— Potser l'acomiadament de Zubizarreta. Em va saber greu. I també no haver començat a canviar la generació de jugadors el 2019, després de Liverpool.

El Barça del 2026 està millor o pitjor que el del 2020?

— Depèn. Esportivament hem fet un salt endavant. Estic molt content que s’hagi fet un canvi generacional i que Flick l’hagi consolidat. Aplaudeixo la junta actual pel primer equip de futbol. En altres coses del club, tinc discrepàncies.

En quines?

— L'economia, la relació amb els socis, els esports professionals del Palau, els esports amateurs... Hi ha moltes mancances. Són coses que van sortint regularment als mitjans.

Part de la crítica de Laporta són els contractes renovats a Ter Stegen, Lenglet, De Jong i Piqué just abans de la seva dimissió. Segons Laporta, va condicionar molt l’economia del club.

— Tirem enrere. El març del 2020 comença el confinament i en aquell moment hem de tancar el club. Es deixen d’ingressar diners i es pacta una rebaixa del 14% amb els jugadors, que suposa 90 milions d’estalvi. Parlem amb el Procicat i ens diuen que segurament podrem reobrir l’estadi amb la nova temporada, però a l’agost ens diuen que no. Llavors parlem amb els jugadors per dir-los que se’ls rebaixaria el salari un 20%. I aquí es produeix un xoc de trens, perquè diuen que no. Per tant, hem d’obrir una taula de negociació. En paral·lel, diem als jugadors que qui vulgui pot ajornar els pagaments per a més endavant, quan el club recuperi ingressos. I només n'hi ha quatre que diuen "Volem fer-ho, volem ajudar". Se'ls fa un nou contracte en el qual cobren menys aquells dos primers anys i cobraran més en els últims.

Independentment de la covid, ja feia anys que hi havia una tendència alcista en els salaris. Creu que es van passar de frenada amb les renovacions?

— És cert que la massa salarial passa de 365 a 521 milions la temporada 17-18 amb les renovacions de Messi, Alba, Piqué i Busquets. Però també van pujar els ingressos. És evident que anàvem al límit de fair play de la Lliga, però ens ho podíem permetre perquè el club facturava molt.

Des de fora feia la sensació que havien perdut el control del vestidor.

— No és cert això. Em fa molta gràcia perquè també he sentit que Messi manava, que el vestidor decidia; tot això no és cert. Evidentment que Messi tenia dret a dir el que volgués, i segurament al vestidor manava ell, però al club no.

La renovació de Messi el 2017 va ser estratosfèrica. ¿Es penedeix d’haver-ho fet en aquell moment de nervis, després de la sortida de Neymar?

— No era un moment de nervis. Sí que és cert que hi ha una mica de por per si algú ens vol tocar Messi, que aleshores tenia una clàusula de 400 milions i se li apuja a 700. I una renovació suposava pagar-li més diners per protegir el nostre actiu principal del club.

Com va viure el burofax de Messi?

— Quan ell diu que vol marxar, jo li explico clarament a ell, a la seva família i als seus agents que és impossible. Que el Barça el necessita, no només des del punt de vista esportiu; també econòmic. Volia la carta de llibertat. Al final ho va entendre i va seguir, esperant que hi hagués un canvi a les eleccions del 2021.

Però aleshores ja tenien problemes de fair play i amb la seva sortida s’hauria alliberat molta massa salarial.

— Sempre he dit que Messi cobrava poc per allò que donava, tant a nivell esportiu com econòmic o comercial. I no estava al final de la seva carrera esportiva: dos anys després va guanyar el Mundial. Jo sé que a Messi li hauria encantat participar en la renovació de la plantilla, amb aquests joves que hi ha ara, que formen part també d’aquesta famosa herència. Però el van acomiadar i no va poder ser.

El van acomiadar o no el van poder renovar per culpa de l’herència?

— No és culpa de l'herència. És culpa del fair play perquè la nova junta va inflar les pèrdues fins als 555 milions. Quan la Lliga ho rep, decideix fer una segona auditoria i creu que les pèrdues no són aquestes, ja que hi ha provisions per valor de 283 milions. Però el Barça decideix mantenir la seva proposta, la Lliga ho aplica i el club perd un fair play que, avui en dia, encara no ha recuperat. Si haguessin fet el que s'havia de fer s’hauria pogut renovar perfectament Leo Messi i fitxar jugadors.

Què opina del nou Camp Nou?

— M'alegro que haguem tornat ja, tot i que encara queda molta obra per fer. Respecte als canvis del projecte, que són mantenir la primera graderia i fer nova la tercera, posant les llotges vip més amunt... crec que ho definirem millor quan estigui acabat del tot.

Laporta va justificar els canvis pels 12.000 abonats que havien de passar de la primera a la tercera graderia, i que la tercera graderia tenia problemes estructurals.

— Això dels abonats ja estava contemplat. Si fèiem nova la primera graderia era per millorar la inclinació. En els últims anys de mandat, tota la gent que estava a la llista d’espera els fèiem anar a tercera graderia perquè guardàvem lloc a la primera i a la segona per reubicar els socis afectats. Ningú hauria anat a tercera graderia, que, per cert, no és veritat que tingués problemes estructurals. L'únic que sé és que la nova junta va canviar el projecte i ha passat de 830 milions a 1.500... i ja veurem si no són més.

Per què es va pagar un milió i mig al Laietà en concepte de pols i soroll, i no ho van explicar fins que ho va destapar la SER?

— En qualsevol modificació del pla metropolità es fan un seguit de concessions i pactes, i amb el Laietà s’arriba a aquest acord. De fet, inicialment els volíem comprar el terreny del club, però van dir que no. Després proposaven una xifra que no vam acceptar. I al final vam arribar a aquest acord. El que passa és que en el moment no ho podíem dir perquè estàvem en la negociació conjunta amb veïns, comerços...

Si el club és dels socis, com és que hi ha tantes clàusules de confidencialitat? La denúncia pel fitxatge de Neymar arriba precisament perquè no es va voler donar informació a un soci.

— Un soci no pot dir "Dona'm el contracte de la compra del Neymar". Llavors tota la informació que tindríem al Barça seria pública. La informació confidencial és bàsica per no donar avantatge als contraris. Jo estic segur que els grans clubs com l'Arsenal, el Manchester United, la Juve o el PSG no poden donar informació als seus socis o accionistes.

En el cas Neymar, van signar un acord de conformitat on el club admetia la seva culpabilitat.

— Va ser una decisió bona per al club i dolentíssima per al Sandro [Rosell] i per a mi, perquè teníem el cas Neymar 2 al darrere i ens perjudicava. La conformitat de 5,5 milions se signa perquè els advocats ens asseguraven que el club seria condemnat per 22 milions i mig, ja que Hisenda interpretava que els 40 milions pagats als pares pels drets econòmics del jugador eren sou i no traspàs.

Vist amb perspectiva, ¿va sentir-se sol a nivell polític com a president del Barça?

— Sí. A la junta érem 20 i hi havia gent de dretes, d’esquerres, uns independentistes, d'altres que no… Per a mi era molt important que les decisions que preníem no fossin influenciades per la política. Això va fer que moltes vegades diguéssim que no a coses que ens demanaven. Al dir que no, guanyes un seguit de gent a qui no li agrada el que estàs fent. Políticament, no vam tenir mai la cobertura ni la protecció de ningú. Ni la protecció mediàtica de certs mitjans que estaven més polititzats. Al contrari. Quan les coses van anar malament, se'ns va tornar en contra.