El fitxatge que va canviar la vida de Raphinha

Enviat especial a Newcastle"Tots els jugadors professionals haurien de tenir una mica d'amateurisme. Em refereixo a l'esperit que desenvolupa un jugador quan juga per res, sense esperar cap recompensa més enllà de la victòria. Raphinha n'és un clar exemple, no ha perdut res del que s'aconsegueix quan es juga per diversió", deia fa cinc anys Marcelo Bielsa quan era entrenador del Leeds United. En una ciutat treballadora que mai cap turista trepitjaria si no fos pel futbol, Raphinha va donar-ho tot perseguint el seu somni: triomfar al futbol. Avui torna a una ciutat similar a Leeds, Newcastle. Ciutats conegudes pels seus equips de futbol, o amb sort, per algun grup musical.

Ciutats on el futbol ho és tot. Com ho és a la vida de Raphinha, el capità que mai deixa de treballar. "Quan era adolescent hi havia dies que passava gana. He arribat a demanar diners per comprar menjar", ha explicat a vegades el jugador nascut a Porto Alegre. Durant molts anys semblava que no arribaria a jugar amb la selecció. Hi va arribar. Semblava que no jugaria la Champions. La va jugar i amb encert, perquè en va ser el màxim golejador la temporada passada, amb 13 gols. Ara la vol guanyar. "És un repte personal, la Champions. Penso donar-ho tot per guanyar-la", deia aquest estiu en una entrevista al Brasil a la revista Placar. "Ens va fer mal caure a les semifinals, però sabem que anem pel bon camí", afegia. La ferida de la pròrroga de San Siro continua oberta i esperona tota una generació de jugadors. Tant el club com els futbolistes somien amb aquest trofeu tant com els aficionats.

El debut arriba a St. James' Park, on fa dues dècades el Barça va patir a mans de jugadors com Faustino Asprilla. Un estadi anglès dels de tota la vida, com els que Raphinha va conèixer quan va fitxar pel Leeds. Aquell fitxatge li va canviar la vida. "Ja el teníem fitxat. Es veia que era un bon jugador i jo personalment l'havia anat a veure en directe en un partit del Lilla contra el Celtic. Però per coses del mercat de fitxatges no es va poder tirar endavant l'operació fins a l'últim dia de mercat. No es podia dubtar i no vam dubtar que el fitxaríem", recorda Gaby Ruiz, que aleshores treballava a la direcció esportiva del Leeds. "El primer que ens va preguntar era quines serien les càrregues de treball als entrenaments. Vam pensar que potser se'n volia escaquejar, però tot el contrari. Volia treballar més que els altres. Vam descobrir un esportista obsessionat per cuidar-se, entrenar, competir. I una persona excel·lent", afegeix. Al Leeds Raphinha va explotar a les ordres del tècnic més meticulós i obsessiu del futbol modern, Bielsa. Ja havia jugat bé a Portugal i al Lilla, però va ser al club anglès quan mitja Europa es va fixar en aquell jugador elèctric i valent. Tot i que també ho va passar malament l'any que Bielsa en va marxar acomiadat –el seu substitut, Jesse March, el va arribar a posar de lateral–, Raphinha guarda un bon record d'Anglaterra.

Marcar al camp del Newcastle

Ara hi torna convertit en el capità d'un Barça que s'estrena sense Lamine Yamal, lesionat. Contra el València l'equip ja va demostrar que pot golejar i agradar. Raphinha ha patit molt per arribar fins aquí, a la Champions, a la llista de favorits per a la Pilota d'Or. "He pensat en renunciar moltes vegades. Algunes crítiques em van fer dubtar de mi mateix, de la meva capacitat, de si realment mereixia ser on era –deia a Placar fa uns mesos–. La gent de vegades no entén fins a quin punt el jugador ha de donar, tant defensivament com ofensivament. El futbol d'avui és molt intens i el davanter no sempre arribarà amb força per finalitzar", afegia. Sap que li toca treballar molt intensament, com va fer al Leeds, quan l'esforç va significar rebre dues trucades somiades: la del Barça i la de la selecció brasilera, que el va convocar per primer cop quan jugava a Elland Road. Coses de la vida, poc abans havia arribat a meditar treure's el passaport italià, perquè té avantpassats d'aquest país, i jugar la seva selecció.

Raphinha haurà de liderar un Barça que arriba optimista després del partit contra el València. Amb Fermín trucant a la porta de la titularitat i Lewandowski demanant amb gols jugar de sortida. Serà un partit especial per a jugadors com Joan Garcia, que debutarà a la Champions. O per a Marcus Rashford, que torna a un escenari on ja ha marcat amb el Manchester United, tot i que caldrà veure si disposa de minuts. Per davant hi ha un Raphinha que també ha marcat a l'estadi del Newcastle, en un triomf 1-2 amb el Leeds. El brasiler està disposat a donar-ho tot, com ja feia quan era un nen a Porto Alegre i no sempre hi havia menjar. "M'he ficat al cap que l'única opinió que m'importa és la de la meva família, els meus companys i els meus entrenadors. Ningú no m'ha regalat mai res. Sempre he aconseguit les coses amb molt de treball i dedicació", defensa. Per somiar a la Champions, cal picar pedra. I Raphinha ho sap. Si al Leeds va celebrar una permanència creuant el terreny de joc de genolls en senyal d'agraïment, ara vol creuar la gespa de l'estadi de Budapest de genolls per celebrar el títol més desitjat el 30 de maig del 2026. El camí comença a Newcastle.