S'ha fet el joc de paraules amb Marbella i meravella?: Els apunts en calent del Benfica-Barça

BarcelonaÈpica victòria del Barça a Lisboa a l'anada dels vuitens de final de la Champions. Amb 10 jugadors i patiment fins al final. A continuació, uns apunts en calent.

L'enveja d'Europa. A les fotos hi sortirà Raphinha perquè va decidir que el seu 25è gol aquesta temporada fos pràcticament tan decisiu com els 24 anteriors. Els cronistes també posaran Szczęsny pels núvols perquè va sostenir l'equip amb aturades genials en un estadi on no fa tant va rebre quatre gols. El retorn del polonès a la professionalitat està recordant ni més ni menys al de Michael Jordan. Però és impossible explicar aquest Barça aspirant a tot sense Pedri, que ha passat de ser comparat amb un jugador de Kings League a convertir-se en el millor migcampista del món. Domina els partits com el millor Xavi i frega la llàntia a prop de l'àrea com l'Iniesta més entonat. Europa, als seus peus.

De tot menys una imprudència. Com que el risc és això, risc, hi ha algunes vegades que et pot exigir de tal manera que en surtis esquilat. És el que li va passar a Cubarsí en una gran internada de Pavlidis. El davanter grec que es va disfressar de Ronaldo (no de Cristiano, sinó el bo) per plantar-se sol davant de Szczęsny i va obligar el d'Estanyol a anar a terra per evitar l'1-0. Què havia de fer el xaval si està educat en l'atreviment i domina l'art del tackle? Res a retreure, Pau. Continuaràs sent el millor central jove d'Europa. El pitjor de tot és perdre't per a la tornada.

Pragmatisme i ganyotes. Sí que jugarà el segon assalt de l'eliminatòria Lamine Yamal, que a Lisboa va ser substituït perquè el Barça, amb 10 jugadors, estava sent massacrat a internades rivals per la seva banda. El de Rocafonda va desaprovar la decisió de Flick, que també va sacrificar Olmo per mantenir Lewandowski i apostar pel joc directe per minimitzar la inferioritat numèrica. La part bona de la seqüència és que a l'alemany ningú el criticarà pel seu pragmatisme. La no tan bona és que Lamine Yamal ha d'aprendre que la primera prioritat del futbol és el bé col·lectiu. Prou ganyotes, va.

Fumadors que són decisius. És més fàcil retirar el plàstic d'un CD que trobar un sol futbolista de qui Flick no estigui extraient el millor suc. Fins i tot De Jong, a qui mig barcelonisme vol posar un llacet, s'assembla més que mai al jugador exuberant que era a l'Ajax. Però atenció a Szczęsny. Cal insistir que aquest polonès de tornada de tot està jugant la Champions quan fa uns mesos estava prenent el sol a Marbella. A Lisboa, a sobre, va fer quatre parades miraculoses que el barcelonisme recordarà sobretot si hi ha títols a final de curs. Com els gols de Mathieu, un altre fumador, la temporada 2014-15. Us en recordeu?