Jabari Parker busca una segona redempció al bressol del bàsquet

BadalonaL'Asisa Joventut trepitja amb força. La Penya ha aconseguit la cessió de Jabari Parker i afrontarà la segona part de la temporada amb una plantilla que farà patxoca. L'equip verd-i-negre, que aspira a jugar la final four de la Basketball Champions League que es disputarà a Badalona, pagarà una part del salari de l'aler pivot de 30 anys, que encara té contracte amb el Partizan. El conjunt badaloní reforça una posició que tenia debilitada des de la marxa de Sam Dekker.

Després de jugar dues temporades al Barça, on va protagonitzar una recuperació que molts metges descartaven després de superar dues lesions molts greus, Parker va fitxar pel Partizan, on el seu rendiment no ha sigut l'esperat. L'arribada de Joan Peñarroya, amb qui no s'havia entès al club blaugrana, va complicar l'escenari del jugador nord-americà. El jugador busca ara una segona redempció.

Parker es va criar a South Shore, una barriada conflictiva de Chicago. "Per a mi era un barri normal, però les notícies i els mitjans deien que era una zona perillosa. Estava ple de persones que intentaven canviar les circumstàncies en què els havia tocat viure. Suposo que soc una representació de l’entorn en què em vaig criar, però m'encanta", diu. L'exestrella de la NBA recorda amb bons ulls els primers anys de la seva infància. "La meva infància va ser bona. No teníem gaire, a casa, però els meus pares mai m’ho van dir. De valors sí que se’n parlava. Si tens bons valors, pots ser pobre, però et pots sentir ric de cor. Aquesta és l'educació que vaig rebre de la meva família. Així vaig anar creixent. No teníem gaire, però mai vaig estar trist ni molest. Sempre vaig ser un nen feliç i sempre vaig saber que tenia amor a casa", explica.

Parker, que quan vivia a Barcelona utilitzava el metro de manera habitual, és un esportista molt compromès socialment. "No milito ni dono suport a cap partit. Però la política per a mi té a veure amb la comunitat. Cal tenir cura de les peces petites abans d’arribar a les grans, interessar-nos per la gent que tenim al nostre voltant. Vaig ser un dels primers esportistes a pronunciar-me en contra de la brutalitat policial contra els negres. Malauradament, ho sé per mi mateix. L’he vist massa en gent que s'assembla a mi. Recordo que una vegada estava de compres i uns negres van robar unes ulleres de sol. Em vaig sentir una mica trist perquè aquells mateixos nois s'assemblaven a mi. Tots estem junts en això. Entenc els meus privilegis i la sort que he tingut. És per això que vull ajudar les persones que lluiten per tenir una vida millor o que no tenen veu perquè són negres, gais o immigrants, per tots els que passen per moments difícils en el seu entorn", resumeix.