La noia que mai va imaginar ser professional a 200 metres de casa
Anna Palma competeix amb un Cadí La Seu que s'ha convertit en un exemple europeu de resiliència
La Seu d'UrgellEl Cadí La Seu no ha començat la temporada amb els resultats que esperava, però continua sent un dels exemples de resiliència més grans del bàsquet europeu. L'equip de la Seu d’Urgell, que tan sols té 12.831 habitants, ha normalitzat mantenir-se a la Lliga Femenina Endesa. “El Cadí La Seu és un projecte que té molts anys i que cada vegada ho té més difícil. Has de jugar contra els millors equips sense el mateix pressupost. És un club que té molta gent al darrere, pendent que tot surti bé. És un projecte que ha anat creixent molt, però que cada any costa més. Tenir un equip a la màxima categoria li dona molta vida a una ciutat com la Seu d’Urgell”, reconeix Anna Palma.
La jugadora urgellenca s’ha consolidat a l’elit del bàsquet jugant a tan sols 200 metres de la casa on va créixer. “Poder arribar a competir a la màxima divisió amb l’equip de la meva ciutat és un somni que no havia imaginat”, reconeix l'alera, que està jugant una mitjana de 18:55 minuts amb Isaac Fernández. El Cadí La Seu, que tan sols ha pogut sumar dues victòries en les primeres set jornades, però que exhibeix una proposta de joc valenta i atrevida, visita diumenge la pista del Lointek Gernika Bizkaia.
Palma està acostumada a no ser gairebé mai el centre dels elogis. “No sé si soc referent per a les següents generacions, però al final, la meva ètica de treball és molt regular. De vegades no se'm veu molt, però sempre estic allà fent coses. Això és un exemple important perquè és molt difícil ser sempre la primera de la fila. És important que les noves generacions entenguin això, que no tothom arriba a l'elit i que estar aquí ja és un èxit. Estar-hi un any està molt bé, però mantenir-s'hi encara és més difícil”, recorda.
Quan té temps, l’alera col·labora amb els entrenaments dels equips del planter. “A mi m'agrada molt entrenar, m’ho passo molt bé. Hi ha molts nens i nenes que venen aquí a intentar aprendre a jugar bàsquet i l'experiència de ser jugadora permet que els pugui ensenyar alguna cosa. A mi m’agrada. Si al final som d'aquí i tenim un equip a la màxima categoria, també ho hem d'aprofitar perquè la canalla ens vegi i tinguin el seu referent a la pista”, opina.
Palma recorda la seva etapa al Programa de Detecció i Perfeccionament de la Federació Catalana. “Jo el feia aquí, a la Seu d’Urgell. Iniciatives així estan molt bé i en zones com aquesta, on el nivell no és el mateix que a Barcelona, és molt interessant. Era un moment per aprendre coses noves i conèixer gent nova. Jo tenia deu o dotze anys, però em va fer veure que jo em volia dedicar a això. Va ser el meu punt d’inflexió”, reconeix la catalana, que també va passar pel Segle XXI, un centre d’alt rendiment dedicat exclusivament al bàsquet femení.
Jugar amb Catalunya, un regal
Palma va acabar jugant amb la selecció catalana absoluta, que fa un parell d’anys va disputar un partit amistós contra Ucraïna a Girona. “Jugar el partit del centenari va ser un regal preciós. Vestir la samarreta de la selecció catalana sempre és un orgull i més quan ho has fet des de petita, passant per diferents combinats de formació. És una experiència que no tothom pot viure. Jo vaig fer moltes amigues i m’ho passava molt bé”, assegura.
La seva trajectòria pot ser un exemple per a les jugadores que ara s’inicien en el món de l’esport. “Quan jo vaig començar a jugar no hi havia gaire bàsquet femení a la tele. És veritat que jo em fixava molt en Alba Torrens o en Sílvia Domínguez perquè eren dues de les jugadores que feia molts anys que jugaven, però no era fàcil tenir referents”, analitza.