Bàsquet - Copa del Rei

Apostar pel bressol, la recepta de la Penya per tornar a l'elit

L'última vegada que el Joventut va ser campió de la Copa del Rei Joel Parra tenia set anys

BadalonaL'última vegada que el Joventut de Badalona va guanyar la Copa del Rei va ser el 2008, quan Joel Parra tan sols tenia set anys i en feia dos que voltava pel Palau Olímpic. "Els meus pares havien practicat el bàsquet tota la vida. La meva mare havia jugat al club i mantenia el contacte amb la coordinadora del planter en aquell moment. La va trucar per veure si podia fer les proves d'accés i vaig estar tres dies entrenant-me amb tres tipus d'equips diferents per comprovar el meu nivell. Els vaig agradar i van apostar per incorporar-m'hi amb la temporada començada perquè em pogués assegurar la plaça. Tenia cinc anys. Quan miro enrere, estic molt satisfet d'aquell punt de partida", diu l'aler verd-i-negre, que als 21 anys s'ha convertit en una de les grans referències de la Penya, que aquest dijous (18.30 h, #Vamos) obrirà els quarts de final de la Copa del Rei contra el Lenovo Tenerife.

"L'ambició actual és tornar a ser un club gran amb jugadors formats a la casa, que és el que ho fa especial. La Penya és un club diferent. El Joventut és un club especial perquè connecta els jugadors del primer equip amb els de la base. Quan t'estàs estrenant a les pistes laterals, et pots acostar a veure com treballa el primer equip. Et creen la motivació d'entendre que, si treballes, pots arribar a ser-ne un. És el gran somni de tots els jugadors que són al club. El que té de bo la Penya és que si ets jove et donen confiança i aposten per tu", assegura Parra.

Cargando
No hay anuncios

Els entrenadors de la Penya van canviar la mà de tir de Parra quan encara estava en període de formació i aquella decisió va ser clau. "M'ho van dir quan passaria de cadet de primer any a cadet de segon. El club havia estudiat el meu tir i va arribar a la conclusió que no era gaire eficaç, ja que feia pujar la pilota amb la mà dreta, però m'acabava recolzant a l'altra per llançar. No era un tir efectiu, especialment des de la línia de tres punts. Van pensar que si canviava la mà de tir podia ser un jugador més complet. Des del primer moment en què m'ho van proposar vaig anar a totes amb l'objectiu perquè si m'ho estaven proposant és perquè era beneficiós per a mi. M'ho van comunicar un divendres i dissabte ja ho vaig intentar posar en pràctica al partit", explica.